Vicent Usó, Socarrat Major 2017: ‘Estem posant les bases per construir un país més lliure’

L’escriptor vila-realenc rep el màxim guardó de l’Associació Cultural Socarrats en una emotiva vetllada celebrada als peus de l’Ermita de la Mare de Déu de Gràcia de Vila-real


Leo Part / Vila-real.
 
“Es fa difícil ser escriptor al País Valencià. Escriure sí, és un ofici, però és un treball que demana sacrifici, constància i molta dedicació. La dificultat no està en les grans paraules, sinó en els xicotets detalls. Gràcies a tots els que m’heu ajudat a sentir-me escriptor, a l’associació Socarrats i, sobretot, als meus lectors que, malgrat totes les dificultats heu fet que puga tirar endavant. Estem posant les bases per construir un país més lliure. Gràcies per aquest reconeixement que a mi m’emociona i ompli i m’obliga a treballar amb més rigor i més exigència. Gràcies, gràcies, gràcies”.

Aquestes són les paraules amb què l’escriptor vila-realenc Vicent Usó va agrair, visiblement emocionat, la concessió del guardó Socarrat Major 2017 en el sopar d’homenatge i lliurament d’aquest guardó celebrat la nit del dissabte 11 de febrer al restaurant El Molí de Vila-real. Unes sentides paraules que es van arrodonir amb la interpretació de “la música que ens identifica com a país”, la muixeranga, davant un nombrós públic que va omplir de gom a gom l’establiment situat als peus de l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia.

Anna Asensio va ser instants abans del lliurament del guardó l’encarregada de llegir el text de l’exconsellera de Cultura balear Esperança Camps −que no va poder estar present a l’acte− en el qual va deixar constància de la seua admiració cap a la persona i obra de Vicent Usó. Després d’ella, va prendre la paraula el president de Socarrats, Fermí Font, qui va confessar la “satisfacció especial” que per a ell i la resta de socis i membres de la Junta de Socarrats significa l’elecció de Vicent Usó com a Socarrat Major 2017. “Vicent –va manifestar Font− és un escriptor excepcional que no gaudeix del reconeixement social que mereix i que amb la seua narrativa fa possible una societat més valenciana i més justa”.

L’adjudicació d’enguany del premi Socarrat Major 2017 a Vicent Usó i Mezquita es va acordar per unanimitat “per la seua aportació a la literatura en català; un treball permanent de lluita a favor de la llengua, la cultura i de funció divulgadora de l’escriptura, com a formador i, també, com a animador incansable de grups de lectura”. Vicent Pitarch, Enric Valor, la Universitat Jaume I, Isabel-Clara Simó, Xarxa Teatre, Raimon, Maria del Mar Bonet, Jaume Cabré, Joan Francesc Mira o Vicent Pascual, entre altres, han sigut personalitats i institucions que han rebut el premi en edicions anteriors pel treball constant a favor de la llengua i la cultura del País Valencià.

Vicent Usó, nascut a Vila-real (la Plana Baixa) el 1963, és un prestigiós escriptor conegut que ha estat molt guardonat. Des dels seus inicis amb La cançó de la terra estimada, ha publicat dotze narracions: La memòria del vent (que reuneix les dos primeres obres, les novel·les breus La cançó de la terra estimada i I en els arbres i en el vent), La mirada de NicodemusTan oberta com sempreMaig era un mes sense plujaLa taverna del Cau de la LlunaL'herència del vent del sudCrònica de la devastacióLes ales encesesEls inconvenients de la felicitatEl músic del bulevard RossiniLa mà de ningú i la recent Les veus i la boira. A més, els seus seguidors poden llegir el seu blog, El rastre de Clarisse.

L’obra d’Usó ha merescut premis com l'Andròmina dels Octubre o el Fiter i Rossell d'Andorra, entre d’altres, així com el reconeixement de la crítica i dels lectors i ha sigut dos vegades finalista del premi Sant Jordi de novel·la. A més a més, ha escrit guions per a teatre i televisió, ha fet de periodista cultural i també de crític literari i columnista d'opinió. Usó forma part de les associacions d’escriptors AELC i El Pont Cooperativa de Lletres, del col·lectiu Unai Siset, i de l'Associació Cultural Socarrats que ha tingut enguany la satisfacció de lliurar el seu màxim i prestigiós guardó a un dels seus.


La Veu
 
 

Comentaris

MrSnoid
9.

Les veus i la boira ha sigut,de les darreres noveŀles que m'he llegit, una de les millors, amb eixes Columbretes atrafegades de contrabandistes i la cruesa que les envolta Usó arredonix un llibre que transmet molt.

  • 0
  • 0
Castellonenc Castelló de la Plana
8.
#6 Tens raó del que dius de Castelló, és un cas semblant al de Vila-real, amb els mateixos problemes i manipulacions.

El posar de relleu els defectes i voler millorar-los o superar-los, no significa ofendre a ningú ni mensprear-lo, com t'eh dit abans, en dol Vila-real i també em dol Castelló, pél que podrien ser i no els deixen ser...

A Castelló el tòtem que adoren les titelles és una pedra del neolític, anomenada "Mare de Déu del Lledó"......Semblant al ninot de fusta de Vila-real, però en pedra.

Quina llàstima, quanta ignorància i mala fe !!!
  • 0
  • 0
Pasqualet Vila-real
7.

Castellonenc, el restaurant El Molí es trona als peus de l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia. Ara si no ho trobe bé, la canviarem de lloc.

  • 0
  • 0
Jordi Vila-real/Algemesí
6.
#5 Benvolgut Castellonenc, amb els mateixos arguments o uns altres ben semblants podria jo fer crítica del meu estimat Castelló de La Plana, on tinc tantíssims amics i on vaig tan sovint: església, màfia política, radicalisme esportiu...

Però no ho faré, m'estime massa la bona gent de Castelló i preferisc quedar-me amb les moltes cares positives de la nostra ciutat veïna.
  • 0
  • 0
Castellonenc Castelló de la Plana
5.
#4 Benvolgut Jordi, a mi em dol Vila-real, perquè és una ciutat que estime, estime la seua gent i la seua catalanitat (valencianitat).....

Em dol Vila-real perquè una gent tan noble, tan sana, tan nostra, està en mans de màfies sense escrúpuls que la manipulen i la anulen culturalment, lingüísticament, nacionalment.

Unes màfies com són l'Esglèsia Catòlica, amb tota la parafernàlia d'agrupacions títelles, com són les "purissimeres", les "rosarieres", "els tretze", les agrupacions d'Acció Catòlica, la "cooperativa Católico-agraria", etc.......I l'Ajuntament, ocupat per titelles de la Màfia Vaticana (PP-PPSOE-Compormís), que van a totes les processons i posen els diners públics a disposició i servei d'aquesta màfia.

Les màfies dels ceramistes, empresaris medievals, sense escrúpuls, que no paguen hores extres, que no permeten vestir als seus empleats lliurement, que discriminen a les dones, que algun d'ells utilitza el nom franquista de la ciutat a les seues empreses i l'estadi municipal, per als seus propis interesos, modificant el nom, prohibint l'entrada de la bandera de la ciutat (quatribarrada sense cap franja) al propi estadi de la ciutat, emprant sempre una llengua que no és la de Vila-real, etc....

I els partits que malgovenen la cituat, el PPSOE i Compromís, que són simplex apendixs del bisbat, lacais de la Màfia Vaticana, que consenteixen les mentides, les manipulacions, l'aprofitament dels mitjans municipals per a fomentar l'auto-odi i el lucre privat.....

Em dol Vila-real, perquè vei el que podria ser i no és, per la presa de pel i l'abús a que estan sotmesos sense que s'en adonen.....

Quan el periodista manipulador ha deixat caure l' "innocent" comentari de: "Als peus de la Mare de Déu de Gràcia", ha ferit la meua sensibilitat, peruquè m'ha recordat aquesta situació lamentable en que es troba Vila-real i la seua esplotació descarada per la M+afia Vaticana (entre d'altres)........La cultura, la llengua, el poble de Vila-real "als peus" d'un ninot de fusta, als peus d'un tòtem d'un frup mafiós........Quina llàstima Vila-real, el que podries ser i el que et fan ser qui s'en aprofita de tu i de la teua gent.....
  • 0
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat