El 19 d’octubre de 2011 la Conferència General de la UNESCO va proclamar amb la Resolució 36 C/63 el dia 13 de febrer com a Dia Mundial de la Ràdio. La tria de la data correspon amb el dia en què les Nacions Unides van crear la Ràdio de les Nacions Unides en 1946. La proposta inicial va ser presentada per la Delegació Permanent de l’Estat espanyol davant la UNESCO.
Això no obstant, no fou fins al 14 de gener de 2013, quan l’Assemblea General va aprovar formalment la proclamació de la UNESCO del Dia Mundial de la Ràdio. La idea d’establir el Dia Mundial de la Ràdio va nàixer del president de l’Acadèmia Espanyola de la Ràdio, Jorge Álvarez, qui al gener de 2008 va sol·licitar la instauració d’aquesta celebració al director general de la UNESCO, Koichirō Matsuura.
Molt abans que es proclamara l’efemèride de la UNESCO, començava a emetre Ràdio 9, un 2 d’octubre de 1989, fa exactament 27 anys i mig. Una d’aquelles veus que sonava per les ones valencianes era la d’Amàlia Garrigós, qui va mamprendre el projecte radiofònic El Mural quan les maniobres polítiques dels populars d’Alberto Fabra van silenciar la ràdio i la televisió pública valencianes.
“Fou una passa endavant fonamental per als mitjans de comunicació valencians”, diu Garrigós, ja que “era la primera vegada que s’emetia informació d’actualitat i en la nostra llengua”. Recorda que en la ràdio “els qui començaren eren molt joves i alguns teníem experiència en altres mitjans”, però es posaren al capdavant “amb unes ganes per treballar brutals, era tot per la ràdio, per la nostra ràdio, era la primera vegada que podíem fer connexions a Brussel·les en valencià, fer poesia i música en valencià…, era molt emotiu i transcendental” afegeix.
Una època en què es feia ràdio “sense telèfons mòbil ni internet”, on a les redaccions “treballàvem amb màquines d’escriure”. En el seu cas, recorda com “entrava a l’estudi molt carregada amb vinils, CDs, cartutxos amb gravacions dels indicatius, els separadors, etc. Amb la revolució digital es va propiciar que “s’alleugerira la motxilla dels professionals, tots els recursos NOX eren infinits en internet i facilità la realització sonora, l’economia de mitjans i rapidesa”.
Què dóna la ràdio?
Què dóna la ràdio que no té la TV?, li preguntem. “A immediatesa no li guanya ningú. Necessita pocs mitjans econòmics, és ràpida per arribar als llocs i accessible per a l’oient. La ràdio és paraula, encara que ara amb la ràdio digital es fa servir la imatge per captar l’atenció de l’oient, però no hem d’oblidar que la ràdio és la paraula. La ràdio necessita molt menys gent per a treballar, i no cal una gran tecnologia de la NASA perquè emeta”.
A més, entre les diferències trobem que “una graella de 24h de ràdio no té res a veure amb la TV, té un tempo molt distint, la ràdio està sempre viva i en qualsevol moment es poden introduir elements nous i és més lliure, tremendament creativa i molt evocadora”.
Amb la silenciació de la ràdio pública valenciana, naixia El Mural, a iniciativa d’Escola Valenciana i de “l’apassionat de la ràdio Vicent Moreno” apunta Amàlia Garrigós, qui explica que El Mural “no pretenia omplir el buit però sí el denunciava, reivindicava una ràdio de qualitat, ben elaborada” de manera que “allà on anàvem gravàvem el so de la vida”. El Mural “tenia una filosofia molt clara del so vida i la ràdio del futur va per aquest camí”. El programà s’emetia per fins a 30 emissores entre municipals, universitàries com RadioUJI i comunitàries: com radioMalva, radioactiva, radioKlara, i altres mitjans que penjaven els podcasts com aquest mateix diari, així “vam cobrir gran part del País Valencià fent difusió de la ràdio”. Ara per ara, “hi ha 400 emissores pirates, el 70%, això és un autèntic desastre. Des de l’any 2011 no s’han adjudicat llicències, i hi ha un buit molt gran per a aquells que volen emetre a través d’una llicencia i hi ha altres que s’han saltat el pas, i fins i tot hi ha moltes emissions locals que estan emetent així” afegeix Garrigós tot recordant el programa del Mural dedicat a l’espectre d’emissores al territori, on per exemple assenyala, “al radioespectre del sud hi ha emissores que emeten en anglès però no en valencià”, un fet que qualifica com a “drama” i que “evidencia la necessitat d’una ràdio publica”.
Mentre la ràdio no hi era
Una ràdio que no se sintonitza per absència i que “cada dia he trobat a faltar la ràdio pública valenciana” encara que destaca alguns moments com quan el “Col·lectiu Ovidi celebrava els 10 anys al Palau i ho vam gravar amb el Mural, el TroVam a Castelló de la Plana”, i altres com les gotes fredes o els incendis d’aquest estiu. Recorde estar 10h cobrint un incendi” apunta.
Mentre la ràdio no hi era han seguit passant més coses, com ara bé “actes més festius” on s’ha trobat a faltar una ràdio pública valenciana. Garrigós assenyala “la declaració de la UNESCO a les Falles, on tots els mitjans han pogut oferir eixa informació tan celebrada pels valencians i nosaltres no hem pogut fer cap connexió en directe, cap reportatge, etc.”
També, ”en el dia a dia hi ha agressions lingüístiques que passen desapercebudes en altres mitjans que no siguen La Veu, i són dignes de fer un seguiment d’elles des dels mitjans, fer un seguiment per fer una tasca pedagògica des de la ràdio”, ja que emfatitza, “la paraula i la ràdio van de la mà, i la llengua i la ràdio són germanes i poden fer molt més que la televisió”, mentre assegura que “m’ha fet molta ràbia quan he llegit agressions lingüístiques en La veu i no he pogut fer-ho des de la ràdio”.
“A nivell cultural hi ha tal producció de teatre, de musica, de llibres, que d’això m’encarregava jo, i fa molta ràbia no poder oferir eixa informació” exclama. “Quan es publicava un llibre m’agradava dramatitzar un fragment. O la poesia i la ràdio que també casen molt bé. Hi ha hagut una grandíssima cultura que no s’ha cobert en la ràdio…” es lamenta perquè, “24h emetent, hi ha temps per potenciar i promocionar allò que hi ha positiu a casa nostra”, com també “en la pilota valenciana, on hi ha hagut una incorporació femenina i s’han creat competicions, de manera que les dones estan trencant motlles dins la pilota, pas a pas, sense estridències, sobretot a galotxa i raspall, amb 24 equips de dones, amb més d’un centenar de dones federades, en l’esport femení hi ha molt de moviment, i la ràdio ha de cobrir això i em fa ràbia no poder-ho comunicar”.
Igual que a nivell internacional, on destaca la mort de Fidel Castro, m’imagine informant en valencià sobre això”, com també “l’assassinat col·lectiu del Mediterrani, la gerra de Síria, és a dir, la ràdio ha d’apostar per la proximitat, eixe és el seu gran potencial, però en un món global cal mirar la resta del planeta, com el triomf de Trump, tot això també ens afecta als valencians”, però, si parlem d’afectacions, destaca “la caiguda el PP, i com s’han destapat els casos de corrupció i eixe canvi en la societat valenciana, això ha sigut transcendental, i no ho hem pogut emetre ni crear arxiu”, es lamenta.
La pilota a la ràdio
Colp a Colp és el programa radiofònic dedicat a la pilota que emet RàdioGodella i que condueix Javier Cid, qui també és el redactor de PilotaVeu i de la secció d’esports de La Veu. “La ràdio l’he viscut a casa des de xicotet” explica Cid, qui recorda el mitjà amb estima ja que “el meu avi era periodista i treballava a la ràdio”.
Una vegada a la setmana, la pilota sona per les ones i per internet, amb ‘Colp a Colp’, un espai “molt necessari perquè conta l’actualitat de la pilota de manera que posa el seu granet d’arena per fer-la créixer”, continua. “La ràdio li dóna a la pilota testimonis, i nosaltres tractem d’entrevistar entre un i tres pilotaris que juguen alguna final o un campionat important”, afegeix.
A més, “sense una RTVV que la retransmeta, la cobertura radiofònica pot afegir una informació amb la immediatesa que ara per ara es dóna a través de les xarxes socials”.
