Sixto Ferrero / València.
El 15 de febrer del 2012 les protestes davant les retallades en Educació del govern del PP al País Valencià van arribar a un punt d’inflexió. La Generalitat Valenciana acumulava, aleshores, 62.500 milions d’euros de deutes, una xifra que aniria a més, com va destapar el Govern del Botànic a partir de les mitjanies del 2015, però, aquell febrer encara ningú ensumava el canvi polític al País Valencià. Aquell deute del govern valencià encapçalat per Alberto Fabra impedí pagar els serveis bàsics educatius. Pocs dies després, la majoria del PP a les Corts valencianes aprovà el 18 de gener un decret llei que retallava el salari de 55.000 docents i limità la despesa de la Generalitat en Educació.
L’epicentre fou l’Institut Lluís Vives del cap i casal on el 13 de febrer un petit gruix d’estudiants es manifestaren, tallant el trànsit pacíficament d’una de les artèries principals de la capital del País. Ho tornaren a fer el dia 14 i el 15 fins que aparegué la policia nacional espanyola, qui no dubtà a carregar contra els alumnes, acaçant els estudiants a porrades i detenint un menor d’edat. El 16 de febrer continuaren les protestes, però, aleshores, Pau Alabajos, hui regidor de Compromís en l’ajuntament de Torrent (l’Horta Oest), ja havia llançat l’etiqueta #Primaveravalenciana, una acció que prenia el nom de la primavera àrab i que es movia a les xarxes de manera que el 20 de febrer arribaria a ser notícia d’abast internacional.
Les manifestacions es van succeir durant el mes de febrer fins arribar març i l’inici de les mascletades a la plaça de l’Ajuntament, amb una Rita Barberá viva i pletòrica mirant-se com naixia un nou col·lectiu de protesta als peus del balcó: la intifalla.
“Plantar cara a l’establishment del poder”
Una de les persones que va viure aquell moviment des de dins i des de fora fou Lluís Piqueras, qui havia estat l’anterior director de l’IES Lluís Vives i professor fins el gener d’aquell 2012. Piqueras recorda que, “en principi, érem els professors els qui tallàrem el carrer i ens manifestàvem i després s’uniren els alumnes de 2n de Batxillerat, els quals a l’hora del patí decidiren pel seu compte afegir-se a les protestes”. Aquelles accions es feren també de vesprada fins que la policia “va decidir intervenir i ho va fer de manera desmesurada, fent persecucions com recullen els vídeos”.
>
Des de dins es va viure “amb un cúmul de sentiments”, apunta el docent. “Recorde la primera vegada que estàvem en un claustre i els professors eixirem a defendre els alumnes, eren xiquets i xiquetes de 16, 17 i 18 anys..”. “Després, es muntà l’assemblea global, a la sala d’actes. Es van reunir famílies, alumnes i professorat i ens constituírem en assembla. Fora hi havia una concentració al voltant del Vives enorme i dins estàvem en assemblea per debatre què fèiem i quin caire li donàvem al moviment. Es tractava de minimitzar eixa incidència sobre l’alumnat perquè ells eren als qui detenien, els demanaven filiació i després hagueren d’anar a tribunals de menors”. Una setmana després “vam llegir un comunicat on decidírem que no seguiríem per ahí perquè els que eixien exposats eren els joves”.
Això no obstant, “va estar bé per despertar la consciència dels valencians però tampoc calia portar-ho fins a l’extrem perquè els alumnes es podien veure perjudicats”, afegeix, com de fet així passà, ja que posteriorment “estigueren quasi un any anant a tribunals de menors, on anàvem a defensar-los per deslliurar-los de les conseqüències”, perquè allò “pot semblar molt romàntic, però després les conseqüències van ser colps. Així, va imperar el seny en aquella assemblea global on es va decidir posar fi”. Tanmateix, conclou, “la societat valenciana sí que va reconèixer l’atreviment d’aquells joves que van saber plantar cara a l’establishment del poder”.
>
Enguany, aquest moviment social acompleix el cinquè aniversari i l’acció torna a l’epicentre de tot. Dijous 16 de febrer a les 14h hi ha convocada una concentració a les portes de l’IES Lluís Vives sota el lema De la Primavera valenciana a la Llei Mordassa, ja que la resposta del govern espanyol governat pel PP de Mariano Rajoy fou legislar per endurir el dret de protesta. Els organitzadors, diversos col·lectius, sindicats i associacions apunten, en un comunicat, que l’efemèride “no es tracta d’un aniversari més”, ja que, continuen, “a hores d’ara s’han incorporat noves generacions d’estudiants tant a l’ensenyament mitjà com a les universitats. Aquestes necessiten recordar i donar-los a conèixer el que va significar aquella primavera del 2012, jornades d’infàmia per part del govern de l’estat, en mans del PP i alhora una contestació de lluita, d’esperança, per l’exemplar reacció dels i les estudiants i el conjunt de la societat Valenciana”.
Així doncs, la concentració estarà precedida per la lectura d’un comunicat i les intervencions de diversos portaveus dels col·lectius organitzadors i les actuacions d’Estrella Roja de Benimaclet i del cantautor Pau Alabajos.
“Quan la injustícia és un fet, la revolució és un dret”
Un any després dels fets esdevinguts durant la Primavera valenciana l’Assemblea global Vives va organitzar un concert solidari al Palau de Congressos de València per recaptar fons. Els diners aconseguits durant aquell concert del 15 de febrer de 2013 van es van destinar a cobrir les despeses que havien d’assumir els estudiants que un any abans havien estat detinguts o denunciats per manifestar-se i sobre els quals requeien processos judicials i administratius. Cada actuació estava encapçalada per aquella frase: “Quan la injustícia és un fet, la revolució és un dret”.
>
>
>
>
