Sergi Tarín / València.
No hi ha una sola persona major de 85 anys que no ho recorde: un rum-rum ofegat i sord, com si isquera de la gola d’un titot gegant. D’allà venia el malnom de la 'pava'. Eren les Savoia 79 i 81, unes avionetes amb una tona de bombes al pap i amb una velocitat de 475 quilòmetres l’hora. A partir del 1937, i amb el govern de la República desplaçat a València, s’intensificaren els bombardejos de les aviacions italianes i alemanyes en suport del bàndol franquista.
Els pobles valencians, també els catalans, els bascos o els madrilenys, es convertiren així en un laboratori topogràfic on la L’Aviazione Legionara de Mussolini i la Luftwaffe de Hitler assajaren el seu poder bèl·lic abans de la gran contesta mundial. El resultat fou una pluja incessant de plom, sense declaració de guerra prèvia, que al País Valencià deixà uns 1.500 morts. Sols a la ciutat de València hi hagueren al voltant de 440 atacs que causaren 825 morts, 2.831 ferits i 931 vivendes destruïdes, segons l’estudi “Alas Negras”, de l’historiador Eladi Mainar. Per a mitigar les baixes, es construïren 258 refugis antiaeris.
Unes xifres que es llegiren aquest dimarts durant un acte solemne a l’hemicicle del consistori, un espai que, entre novembre del 1936 i octubre del 1937, acollí diverses sessions de les Corts espanyoles. La cita va estar organitzada per Espai Itàlia i la Fundació Societat i Progrés i comptà amb la participació de l’ambaixador italià, Stefano Sannino, qui féu seu “el dolor i l’horror dels bombardejos de l’aviació del règim feixista de Mussolini”. “Les agressions militars contra la població civil són actes abominables i inexcusables”, afegí abans de recalcar que l’Estat italià, fundat el 1948 de les cendres d’aquella dictadura, “no es reconeix en el model feixista anterior, ja que va nàixer amb un clar rebuig a la guerra, i sempre donant suport a la pau i els drets humans i col·lectius”.
Unes paraules de desgreuge sense precedents i necessàries, en paraules de Filippo Carcassola, representant d’Espai Itàlia, per a “tancar eixa ferida que porta oberta massa temps i obrir una reflexió sobre el paper d’Europa com a garantia de pau i casa comuna per la defensa dels drets”. Per la seua banda, l’alcalde de València, Joan Ribó, valora el gest oficial d’Itàlia, “un país amic i veí que hui es posa al costat de les víctimes i avala la fermesa de la seua convicció en els valors de la llibertat i d’una Europa unida i del benestar”.
Un 14 de febrer
L’acte s’organitzà just 80 anys després del primer bombardeig a València, la nit del 14 de febrer del 1937. Aquella vesprada, la més gran manifestació de suport a la República recorregué la ciutat i, en fer-se fosc, el creuer Duca d’Aost s’aproximà a sis quilòmetres de la platja del Cabanyal i escopí una diluvi de 1.245 projectils que provocaren 22 morts i 50 ferits. Dies després, el 7 de març, tres S-79 descarregaren 2.960 quilos de bombes sobre la ciutat. I els S-81 provocaren 43 morts al centre el 15 de maig. Tres setmanes abans havien convertit Guernika en un cobai humà després de barrejar bombes convencionals i incendiàries.
Bombardeig de l'Aviació Legionària italiana sobre l'estació del Nord i el barri de Russafa a València.
Un esglai que no sols poblà els cels de la capital. A “El País Valencià sota les bombes (1936-1939)”, Rafael Aracil i Joan Villaroya inventariaren 50 municipis castigats amb 637 bombardejos arreu del territori repartits en 121 dies sota 771,7 tones de bombes. Entre les jornades més mortíferes hi ha la del 25 de maig del 1938, a les 11.30 hores, quan set S-79 bombardejaren el mercat d’Abastos d’Alacant provocant 270 morts i la destrucció de 50 edificis. A més, Alacant va patir un fort setge aeri el 6 i el 7 de juny del 1938, amb 11 atacs i 490 morts. A l’any següent, el 12 de febrer, cinc tones rebentaren l’estació de trens de Xàtiva quan arribava un comboi amb soldats de la 49 Brigada Mixat. Moriren 200 persones.
L’hemicicle es poblà amb regidors d’algunes de les nombroses poblacions bombardejades, així com familiars de víctimes i supervivents de les bombes. Tots dempeus guardaren un minut de silenci. “És un acte de memòria i de record, però també de reconciliació per honrar les víctimes. El millor antídot perquè fets tan dolorosos com aquells mai tornen a repetir-se”, recordà Ribó abans de clouré la sessió.
