RedactaVeu / València.
El passat 14 de febrer, es va estrenar al VI Festival Internacional de Cine i Drets Humans L’estratègia del silenci, documental realitzat per Barret Films i dirigit per Vicent Peris, en què es conten els nou anys de lluita de l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (AVM3J) i l’estratègia del govern popular de 2006 que volia “silenciar les víctimes i eludir les seues responsabilitats”, tal com s’explica al web d’aquesta productora audiovisual.
El seu director, així com l’AVM3J, consideren que aquest festival és un “marc molt apropiat per a explicar la nostra història, que no és sinó el reflex de com el Govern Valencià va trepitjar els nostres drets, promovent l’oblit i el silenci davant el major accident de metro ocorregut a Espanya”.
Des d’aquesta associació remarquen que, tot i que ara ja hi ha hagut reparació institucional per part del nou govern, els haguera agradat que “fóra el govern popular qui tancara l’etapa d’obscurantisme que creà”.
Avançament de L’estratègia del silenci. Vídeo: Canal Barret Films.
El documental està escrit i produït per Dani Fabra i Àlex Badia, encara que també han treballat en la producció Joan Úbeda, Teia Roures, Salva Giménez i Andreu Signes, per a les productores Barret i Mediapro.
Drets Humans
A més, des de l’AVM3J també han reivindicat a través d’un comunicat els diferents drets humans que en aquest període de lluita consideren que han estat vulnerats, com és el cas del dret a la vida, que segons expliquen “comporta l’obligació de l’estat de protegir els ciutadans”, que es tradueix en el cas d’aquest accident, en la responsabilitat en la gestió d’un servei públic, on reconeixen que Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana “va fallar perquè no va pensar en la velocitat com un risc, i no va instal·lar les mesures de què disposava per a garantir la seguretat dels viatgers de la Línia 1”.
Lligat a aquest mateix dret a la vida està la realització d’una investigació oficial eficaç, “ i no com la de 2006”, tal com remarca aquesta associació, ja que expliquen que “als tècnics i directius de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), se’ls va facilitar el llistat de preguntes que els farien, i les respostes que havien de donar. És a dir, els van dir el que havien de dir, i els van pressionar perquè no se n’isqueren del guió establit. És més, s’insistia dient que perquè resultara creïble, tots els membres d’FGV, havien de dir el mateix”.
Aleshores, amb aquestes declaracions dels treballadors d’FGV, l’AVM3J considera que també se’ls va negar el dret a la veritat, a una investigació objectiva sense idees preconcebudes, ja que recorden que a poques hores de l’accident “membres del Govern Valencià ja estaven dient que havia sigut un accident conseqüència de l’excés de velocitat, i negant qualsevol responsabilitat més enllà del conductor”.
També destaquen que se’ls va privar del dret a un procés amb totes les garanties, en el qual, en paraules de l’AVM3J “es tinguen en compte totes les circumstàncies que van poder haver influït en l’accident, com l’estat de la via, l’estat del comboi, el manteniment de les instal·lacions i del comboi, o la falta de mesures de seguretat de la L1. I no únicament la velocitat, que és el que va fer en 2006 la jutgessa Nieves Molina”.
En la instrucció actual, consideren que es continua en la mateixa línia, en la qual es nega “qualsevol altra via d’investigació que no siga la velocitat del tren, i defensant l’actuació anterior”. Així, destaquen que es vulnera el seu dret a la tutela judicial efectiva, “amb un jutge imparcial que oferisca les garanties suficients com per a excloure qualsevol dubte sobre aquest tema”.
Finalment, des de l’AVM3J es declaren “indefensos davant l’obstinació de la jutgessa Nieves Molina de no investigar, de negar-nos les respostes que tant necessitem per a poder tancar, per fi, i d’una vegada per sempre, aquesta llarga etapa de dol”, encara que també es mostren “confiats que al final prevalga la justícia, i obtinguem la merescuda reparació”.
