L’Estat torna a discriminar el País Valencià, ara per la música contemporània

Mentre que els valencians reben zero euros, el 44,6% dels concerts que reben subvenció del Centre Nacional de Difusió Musical es fan a Madrid

Sixto Ferrero / Madrid

Primer van ser les societats musicals valencianes, que representen el 50% de les associacions federades a nivell estatal. Aquestes 547 societats musicals valencianes, que agrupen 40.000 músics i 60.000 alumnes, van rebre “l’astronòmica” subvenció de 7.000 euros per a aquest exercici. Així ho recollien els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) i així li ho va dir el diputat de Compromís, Joan Baldoví, al ministre espanyol de Cultura, Méndez de Vigo a finals de 2016: “Les 547 societats musicals amb les seues bandes, orquestres, cors i escoles reben, totes les societats juntes, l'astronòmica subvenció de 7.000€! Sense paraules”, exclamava Baldoví durant la comissió de Cultura. Ara, aquesta setmana, el diputat de Compromís ha mostrat la seua indignació per la distribució geogràfica de les ajudes del Centre Nacional de Difusió Musical (CNDM), que ha atorgat 91 dels 214 concerts musicals a Madrid, és a dir, el “44,6 de les concessions” es queden allà, mentre que al País Valencia (Catalunya o les Illes) ha rebut per a difondre la música contemporània valenciana zero euros, “cap concert”, ha afirmat Baldoví.

Tot i això, a finals de 2016, el diputat va retreure al govern espanyol altres qüestions que atenyen la cultura al País Valencià. “Crec que ja és hora de dir prou”, exclamà Baldoví després d’exposar al ministre espanyol de Cultura, “els temes que afecten el món de la cultura i els seus professionals”, centrant-se en aquelles accions que afecten els valencians, uns ciutadans que, segons conclogué la seua intervenció Joan Baldoví, “no mereixem eixe tracte i algú ho havia de dir”. I en aquest sentit, a banda del tracte de l’Estat cap a les societats musicals valencianes, que eixirien a 12,80 euros cadascuna d’elles, Baldoví afegí que “el tracte que reben els nostres teatres, museus o festivals certifiquen que la nostra ofrena de glòries a Espanya no és corresposta”, i no ho és, perquè els PGE recullen subvencions per al Teatro Real de Madrid de 9,3 milions d’euros, per al Teatre del Liceu de Barcelona 7,1 milions d’euros o per al Teatro la Maestranza de Sevilla 1,6 milions d’euros, mentre que el Palau de les Arts rep 540.000€ de l’Estat i, per tant, per arribar als 22 milions  de pressupost ha d’estrènyer les arques de la Generalitat.


El Grup instrumental de València en la XII Mostra Sonora de Sueca (Riber Baixa). Foto: laveupv.

Igualment passa amb els museus valencians, que reben un tracte discriminatori de l’Estat i que el posà damunt la taula Baldoví quan afegí que “el Museo del Prado rep 45 milions d’euros; el Museo Reina Sofía, 36 milions; el Museo Thyssen, 6 milions, i l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), 171.000€”. En el mateix sentit feia la comparativa amb els festivals, on el “ Festival de Teatro d’Almagro rep 654.000€ i el Festival de Teatro de Mérida 187.000€, mentre que el Festival Sagunt a Escena rep 0€”.

Zero euros per als valencians

Aquesta setmana ha estat les ajudes que destina el Centre Nacional de Difusió Musical (CNDM), que és una unitat de l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i la Música (INAEM), qüestió sobre la qual Baldoví ha afirmat que “la distribució dels concerts musicals torna a constatar la concepció centralista de l'estat". Ha volgut mostrar la seua indignació per la distribució geogràfica dels concerts musicals del CNDM, que ha atorgat 91 dels 214 concerts musicals a Madrid. Ho ha considerat com "una gran discriminació als territoris" ja que durant la temporada de 2016-2017, “ni el País Valencià, ni Catalunya ni les Illes rebran cap concert del CNDM” i, a més a més, “sols 123 dels concerts del CNDM es celebraran a altres territoris, la qual cosa suposa que Madrid s'emporta el 44,6% de les concessions enfront dels 55,4 que es repartiran les altres ciutats”.


L'Ensemble d'Arts en el Projecte Rafel de 2015 a Rafelbunyol (Horta Nord). Foto: laveupv.

És per això que se li ha recordat al govern espanyol que entre els objectius del CDNM es troben "promoure i difondre la música contemporània de l'estat espanyol i recuperar i fer valdre les músiques històriques de tots els estils musicals". Al País Valencià, se celebren diversos festivals de música contemporània, com l’Ensems, que enguany celebrarà la XXXIX edició i és el més longeu de l’estat, la Mostra Sonora de Sueca que enguany celebra la XIII edició, el SoXXI de Canals que enguany celebrarà la VII edició, el Projecte Rafel de Rafelbunyol que celebrarà la VI edició, altres que han canviat de lloc i lleugerament de denominació com el Nits d’Aielo i Art però que freguen vint edicions i altres més modestos com el PinPanPun i que s’afegirien a cicles de músiques més experimentals o jornades en aquest sentit. També festivals com el Festival de música contemporània d’Alacant acabà desapareixent per falta de suport institucional que truncà la seua viabilitat econòmica després de programar XXI edicions, aleshores, el 2013 el mateix CDNM li canvià el nom (Alicante Actual) i el convertí en un cicle no únicament de música contemporània o d’avantguarda.


Sigma Project en el Festival Ensems de 2016 al Palau de la Música. Foto: laveupv.

"La música contemporània pagada amb diners de totes i tots no arribarà als espais culturals dels valencians perquè el Govern ha tornat a utilitzar els Pressupostos Generals de l'Estat per discriminar la cultura al territori valencià", afegia aquesta setmana el portaveu de Compromís. Uns espais que programen uns festivals que fins al canvi de govern en la Generalitat se sostenien dels esforços municipals i que, ara, si més no, reben l’impuls de l’Institut Valencià de Cultura. Mentrestant, l’Estat torna a discriminar el País Valencià, ara, amb la música de creació contemporània.

I l’Estat què diu?

Davant aquesta nova discriminació, Joan Baldoví ha presentat un seguit de qüestions a la Mesa del congrés espanyol, on diu que “tenint en compte la població de l’estat, la tradició musical d’algunes comunitats autònomes, com són el País Valencià o Catalunya, i atenent que els pressuposts del CDNM emana dels PGE”, Baldoví planteja tres preguntes al govern de Mariano Rajoy: En primer lloc si “coneix el govern per quins criteris es regeix el CDNM per fer la seua programació actual?”; en segon terme, “des de la seua primera temporada de funcionament, en 2011, com s’han repartit percentualment la inversió per comunitats històriques?”; i finalment, pregunta, “quin percentatge del total del pressupost del CDNM representen les actuacions, coproduccions i festivals per províncies, des de 2011?”.

La Veu

 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat