Cuixart desafia l’estat espanyol en l’entrega del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes dient que “si Franco no va poder amb Òmnium, l’Estat tampoc podrà amb el poble de Catalunya”
ACN / Barcelona.
La guanyadora del 49è Premi de les Lletres Catalanes, l’escriptora Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943), va animar els catalans a “pensar per ells mateixos” per tal de ser “lliures”. “Tenim una consigna indestructible ‘Sapere aude’, atreveix-te a pensar”, va dir en el seu discurs d’agraïment després de rebre el guardó, en un acte solemne que es va celebrar aquest dilluns al Palau de la Música Catalana.
Per la seua part, Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural –entitat que atorga el guardó-, ha desafiat l’estat espanyol després de l’embargament de 240.000 euros als comptes de l’entitat , mesura que ha patit també l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Recordant que Òmnium va ser il·legalitzada entres els anys 1963 i 1967 i que actualment té 63.000 socis, ha apuntat que “Franco no va poder acabar amb Òmnium, i l’estat espanyol tampoc acabarà amb el poble de Catalunya”.
L’acte d’entrega del 49è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes ha comptat amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament català, Carme Forcadell, el president de les Corts Valencianes, Enric Morera; i el conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila. Instituït l’any 1969, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes està dotat amb 20.000 euros i està representat per un guardó obra de l’escultor Ernest Altés.
Amb aquesta distinció, Òmnium Cultural vol premiar una personalitat que, per la seua obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seua tasca intel·lectual, haja contribuït a la vida cultural dels territoris de llengua catalana. Algunes predecessores de Simó en rebre aquest reconeixement han estat Teresa Pàmies, Mercè Rodoreda, Montserrat Abelló i Maria-Antònia Oliver, en l’edició anterior.
En la seua intervenció, Simó ha expressat sentir-se “honorada i rescabalada, feliç i amb un ego insuportable”, per rebre aquest reconeixement. Independentista declarada, Clara-Simó no se n’ha estat de fer un al·legat a favor d’aquesta causa i de “defensar la sobirania nacional per al conjunt dels Països Catalans”. Un clam que sintonitza amb l’entitat que li ha concedit el premi, Òmnium Cultural. “Catalunya és una marca, una frontera, hem tingut sempre els braços oberts. Però, i si estem mentalment colonitzats?”, s’ha interrogat. “Estem segurs de nosaltres mateixos?” ha dit abans d’esmentar un fragment de Alícia en el país de les meravelles, de Lewis Carroll, on la protagonista es troba perduda al bosc i es topa amb l’enigmàtic gat de Cheshire. “Saps per on he d’anar? Depèn d’on vulgues arribar”, ha narrat l’escriptora. “Quina gran lliçó!” ha subratllat la premiada.
Clam independentista i retrets a l’Estat espanyol
El clam independentista ha estat present durant l’acte, just en entrar la guardonada a la platea del Palau de la Música acompanyada del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, i en finalitzar el seu discurs, moment en què ha sonat ‘El Cant del Segadors’ i posteriorment el públic ha cridat “I, In-de, In-de-pen-dèn-ci-a” i s’ha desplegat del primer pis una enorme bandera estelada.
Tal com ha passat en el discurs de Simó, la literatura i la cultura han quedat eclipsades pel contundent contingut polític de la intervenció del president d’Òmnium, Jordi Cuixart. Ha esmentat l’èxit de la immersió lingüístic i el “vergonyós” 21% d’IVA en cultura, així com el “boicot” contra el corredor Mediterrani, aprofitant l’avinentesa que entre el públic es trobava el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, el secretari de Cultura de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà i l’alcalde d’Alcoi, Antonio Francés.
Però el principal retret de Cuixart contra l’estat espanyol l’ha llençat quan ha recordat l’embargament de 240.000 euros imposat a l’entitat, tal com ha passat també amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). “Denunciem aquesta persecució política amb recursos públics. Com que no ens poden inhabilitar intenten ofegar-nos”, ha etzibat Cuixart. Recordant que Òmnium va ser il·legalitzada entres els anys 1963 i 1967 i que actualment té 63.000 socis, ha apuntat que “Franco no va poder acabar amb Òmnium, i l’estat espanyol tampoc acabarà amb el poble de Catalunya”. I un darrer missatge l’executiu de Rajoy abans de finalitzar; en aquest cas, citant Antonio Machado: “Para dialogar, preguntad primero; después… escuchad”, ha citat.
Acte amb gust i aroma d’Alcoi
La 49è gala del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes ha tingut un marcat to valencià, remetent a l’origen alcoià de l’homenatjada. Sota la direcció escènica de Pau Miró, s’ha intercalat la recitació de fragments d’obres de Simó com Júlia (1983), El Mossèn (1987), La Salvatge (1994) o Jonàs (2016)- i fragments musicals d’Ovidi Montllor i Bach, entre d’altres, amb la interpretació de Jordi Claret, al violoncel i la ballarina Anna Hierro. La professora Margarida Aritzeta i l’escriptor Xavier Bru de Sala han estat els encarregats de desgranar la figura d’Isabel-Clara Simó. “Aquest premi et fa la justícia que abans no t’havien fet”, ha dit Bru de Sala.
Una obra prolífica
La producció literària d’Isabel-Clara Simó destaca per ser extensa i multifuncional, ja que ha abraçat gèneres tan diversos com la novel·la, l’assaig, el guió radiofònic i televisiu, l’article periodístic o la poesia, entre d’altres. A més, ha estat traduïda a una desena d’idiomes. En quaranta anys de trajectòria ha publicat una cinquantena de títols, entre els quals figuren el recull És quan miro que hi veig clar‘ (1979), Premi Víctor Català; Júlia (1983), T’estimo Marta (1986); La salvatge (1993), elegia de Dolores Mendoza guardonada amb el Premi Sant Jordi; Històries perverses (1992), guardonat amb el premi Crítica Serra d’Or, El Mossèn (1994), Dones (1996), T’imagines la vida sense ell? (2000), Estimats homes (una caricatura), del 2002; Angelets (2004) o Jonàs (2016).
A banda del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Isabel-Clara Simó va rebre l’any 1999 la Creu de Sant Jordi que atorga el Govern de Catalunya. L’any 2013 és nomenada filla predilecta i reconeguda amb la medalla d’Or de la seua ciutat natal, Alcoi, i també rep el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, atorgat per votació directa del col·lectiu d’escriptors. El 2016 fou designada degana de la Institució de les Lletres Catalanes.
