Diari La Veu del País Valencià
La UPV coordina la investigació que ha localitzat la bala que podria haver matat Lorca

RedactaVeu / València

Un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha localitzat l’escenari on el poeta i dramaturg Federico García Lorca, el mestre republicà Dióscoro Galindo i els banderillers Francisco Galadí i Joaquín Arcoyas van ser assassinats durant la matinada del 17 al 18 d’agost de 1936, així com els pous on inicialment van ser dipositats els cossos.

Així mateix, durant la recerca en la localitat granadina d’Alfacar, ha sigut localitzada també la bala que, tenint en compte els indicis i les fonts corresponents al succés existents, podria haver causat la mort del prestigiós autor. L’equip de la UPV està dirigit pel catedràtic Francisco García.

Un tir de gràcia

Javier Navarro, arqueòleg que dirigeix la seua tercera excavació en el lloc, afirma sobre la troballa d’”un projectil de Máuser” que “els especialistes en balística ens comenten que va travessar un cos semidur, va impactar en terra i va perdre el seu nucli de plom, però manté l’embolcall metàl·lic. Per la deformació, pensem que correspon a un tir de gràcia. I si tenim en compte que, amb les fonts consultades, solament es parla de tir de gràcia pel que fa a un dels personatges, podríem haver trobat una de les bales que va matar Federico García Lorca”.

Sobre la impossibilitat de trobar els quatre cossos, Francisco García assenyala: “Podem concloure que és l’escenari on van ser afusellats i el lloc on van ser dipositats els cossos inicialment. No obstant açò, no ha sigut possible trobar els cossos.”

Reconstrucció de l’escenari en 1945

Per a certificar la ubicació del succés, els investigadors de la UPV han realitzat una prospecció geofísica i un estudi de fotogrametria de la zona des de l’any 1945 fins a l’actualitat i han localitzat una sèrie de monticles que podrien assenyalar els pous indicats en documents històrics. “El que es va fer”, explica García, “va ser fitar la zona amb un georadar, fer un tridimensional i detectar, a uns 4-5 metres de profunditat, quin tipus d’anomalies podien generar els monticles. Es va veure que eren quatre i que un d’ells coincidia amb la fotointerpretació geològica realitzada i amb els fotogrames. Va ser la zona d’excavació, i on es va arreplegar la bala”.

Comparteix

Icona de pantalla completa