RedactaVeu / València.
Si la setmana passada La Veu ja va parlar d’un dels avançaments del nou disc d’El Diluvi, Tendresa insubmisa, en què es reivindicava que ‘tothom pot estimar com vulga’; ara arriba el torn de parlar del l’àlbum complet, Ànima, que ja està disponible per a descarregar gratuïtament des de la pàgina web del grup.
Aquest és el seu segon llarga durada després de Motius, del qual s’han avançat tres videoclips, l’anteriorment esmentat, Vell record i Ànima blanca; els quals han captivat l’atenció de Cesk Freixas, Xavi Sarrià i Anna Gabriel. És la diputada de la CUP la que ha destacat que El Diluvi ha “aconseguit una cosa preciosa, que és posar lletra, música i imatges a la lluita feminista”. És més, matisa que en aquesta nova proposta del grup “teniu tendresa per estona i ball alegre i combatent”.
Per la seua banda, el cantautor Cesk Freixas defineix l’essència dels de Castalla (l’Alcoià) com una “bonica mescla de bellesa literària i festivitat musical”. Alhora que els reconeix com “hereus naturals de grups com La Carrau o Dusminguet, aquest nou treball musical els referma com a formació de ball, a vegades a través del reggae, d’altres a través de melodies amb denominació d’origen celta, i els erigeix com una de les propostes que fabrica les melodies més terriblement elegants cantades en la nostra llengua, amb balades dolcíssimes que respiren i treuen el cap entre les cançons més accelerades”.
Ànima. Imatge: Tresdeu Mèdia.
Xavi Sarrià, músic i escriptor, també coincideix amb Freixas que la proposta d’El Diluvi és una combinació de factors, que en paraules de l’excantant d’Obrint Pas, són “la tendresa i la rauxa”. A més reconeix que amb la seua trajectòria “han après, han crescut i ja prenen l’impuls pel gran salt endavant”. Sarrià defineix aquest últim disc així: “Amb la sonoritat crua que naix de la cançó d’autor, brota amb tronc de la música tradicional i creix imparable des de les branques mediterrànies, celtes, jamaicanes, balcàniques o cubanes. Sense oblidar els orígens. Ni els objectius. Perquè El Diluvi canten per transformar. I alliberar. De baix cap a dalt”.
Ànima
La producció del nou disc ha anat a càrrec de David Rosell (Txarango, Els Catarres, Brams…) amb el qual el grup de Castalla ha farcit la seua sonoritat de ritmes nous d’arrel balcànica i celta, que s’entremesclen amb el folk mediterrani. Les lletres passen per temàtiques com odes a l’amor, el suport mutu i la solidaritat, que han eixit dels llargs viatges per carretera que El Diluvi ha fet durant la seua gira. Amb aquest disc es pot veure una continuïtat amb el vitalisme, però amb un pòsit més madur i profund, pel que fa a les referències anteriors.
El Diluvi. Foto: Tresdeu Media.
Les onze cançons que formen aquest treball han sigut enregistrades als Estudis Can Pardaler d’Artés (Bages – Catalunya) i El Sótano Estudios de Castalla, entre les quals hi ha col·laboracions del cantant i acordionista català Carles Belda, Panxo i Arnau de ZOO i La Trocamba Matanuska.
