Escola Valenciana veu ‘punts controvertits’ sobre la llengua en la Llei de la funció publica

Opina que la competència lingüística hauria d’estar en la nova llei de la funció pública i no en un reglament
22 febrer 2017 01:00h
RedactaVeu / València

Dimarts es donava a conèixer la manera en què quedava recollida la competència  lingüística en la nova Llei de la Funció Pública Valenciana. Finalment, l’avantprojecte de llei fou presentat a les centrals sindicals que durant el mes de desembre de 2016 havien signat un acord per demanar la inclusió de la competència en la llei. Així doncs, el document, en l'article 61, indica que per a accedir a l'Administració de la Generalitat, els aspirants hauran d'acreditar "el coneixement del valencià que es determine reglamentàriament, respectant el principi de proporcionalitat i adequació entre el nivell d'exigència i les funcions corresponents". Per tant, la nova normativa preveu, mitjançant la disposició addicional segona, que el reglament que regule el nivell de valencià exigible per l'accés a la Funció Pública haurà de ser aprovat pel Consell en un termini de sis mesos des de l'entrada en vigor de la llei, una vegada aprovada per les Corts.

Tant Acció Cultural com Intersindical van manifestar el seu parer, tot qualificant el fet com a positiu, i en el cas d’Intersindical demanava alguns canvis en l’articulat per garantir la correspondència amb les modificacions. Amb aquesta llei de l’executiu liderat per Ximo Puig, la Federació d’Associacions per la Llengua troba que “s’avança cap a la normalització de l’àmbit públic i, per la qual cosa, és una mesura cabdal per al desenvolupament i la dignificació de la nostra llengua, perquè tots els empleats de les administracions públiques hauran d’acreditar coneixements de valencià d’acord amb la funció que realitzen”, ha manifestat aquest dimecres Escola Valenciana a traves d’un comunicat, on alhora aprofiten per incidir en altres valoracions sobre punts “més controvertits” de la llei, com ara bé “la introducció mitjançant una disposició reglamentària que regule l’acreditació de coneixements de valencià per a accedir a la funció pública”.

En aquest sentit, han recordat que “el Govern gallec, el Govern balear i el Govern català recullen de forma explícita en les seues lleis d’ocupació pública la condició indispensable de ser competent en les respectives llengües per a poder exercir de treballador i treballadora en la funció pública”, per això, Escola Valenciana li demana al Govern valencià el mateix tractament envers el valencià, és a dir “la introducció de la plena competència lingüística en l’articulat de la Llei d’Ocupació Pública, perquè a través d’un reglament se’ns queden curts els drets dels valencians i les valencianes”, ha manifestat el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno. Amb tot, l’entitat cívica espera que les exempcions recollides en la llei, com és el cas de l’àmbit sanitari, “no siguen permanents” afegeixen.

Quant a la creació de les condicions òptimes per a assolir la normalitat del valencià en l’àmbit privat, Escola Valenciana ha reiterat la “necessitat de crear una llei d’igualtat lingüística capaç de corregir les asimetries entre les dues llengües en contacte”.

La Veu
 
next