Israel Sanchis: “El bàsquet femení és un món masclista”

L’exentrenador del desaparegut Ros Casares València ha participat al congrés ‘Dones i treball’ celebrat hui a la UV


Javier Cid / València.

“El bàsquet femení és un món reduït amb un masclisme important”. Així inicia el seu discurs Israel Sanchis, exentrenador del Ros Casares València i actual directiu de la Federació valenciana de bàsquet. Sanchis ha destacat que l’esport femení “no interessa a mitjans, a polítics, a empresaris ni a la societat i, per això, passen situacions com la del Ros Casares, un club que va ser campió de l’Eurolliga la temporada 2011-2012 i que l’any següent es va veure abocat a la seua desaparició per falta de patrocinis i subvencions. Això és impensable en l’esport masculí i molt repetit en el femení, no només al bàsquet”.

La xerrada que ha donat Israel Sanchis s’ha vist emmarcada en el congrés ‘Dones i treball’ que s’ha celebrat hui a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. Unes jornades en què s’ha debatut i contrastat la situació de la dona en diferents àmbits com ara la música, la universitat, el sindicalisme, la política, l’esport i també les dones menys afavorides com la situació de les ‘kellys’ o la de les refugiades palestines i colombianes.

En l’acte, organitzat per l’Associació Cívica Tirant Lo Blanc en conjunt amb el Bloc d’Estudiants Agermanats, les dones participants han contat els conflictes en què s’han vist en el seu món laboral i també han reivindicat l’apoderament de la dona i la importància de considerar les dones com a iguals a l’hora de trobar feina, trencar la bretxa salarial o accedir a alts càrrecs perquè estan igual o fins i tot més preparades que molts homes. Per què quasi sempre les dones estan en els graons més baixos del món laboral? Ens trobem amb una barrera invisible a l’hora de reconèixer coses tan bàsiques com que la capacitat intel·lectual d’una dona pot ser la mateixa o inclús superior a la d’un home. Això, com han expressat a la jornada, ha de canviar i, com a societat, hem de superar el patriarcat i el masclisme preponderant en la majoria d’àmbits laborals.


Hassina Khadad, Laia Mas i Samar Hammadeh parlant sobre la igualtat de gènere al Sàhara i a Siria. Fotografia: Javier Cid.

Amb això també s’ha trobat Israel a la seua feina. “Ens hem trobat diversos casos de joves jugadores que  les seues parelles les obliguen a deixar-se el bàsquet, sempre dones, cap xic”, comenta l’exentrenador, que assegura que també els homes enrolats en el paper d’entrenador d’equip femenins, tenen molt difícil l’accés als equips masculins perquè els encasellen.


Israel Sanchis durant la seua xerrada. Fotografia: Javier Cid.

“Miki Vukovic, un dels entrenadors més importants que ha tingut el València Bàsquet -aleshores Pamesa València-, va començar en equips de dones com la selecció de Iugoslàvia o, posteriorment el Dorna Godella -també desaparegut-. Ho va guanyar tot i això li va permetre entrenar al València Bàsquet només quan l’equip valencià va descendir de categoria a la Lliga EBA. Després ja va guanyar la Copa del Rei amb el València masculí, però d’inici, es dubtava i només va poder accedir a un equip masculí de segona divisió malgrat haver guanyat tot amb els equips femenins”, il·lustra Sanchis com a exemple paradigmàtic.

Hui dia, la Federació valenciana de bàsquet ha intentat pal·liar la diferència de participació entre homes i dones que juguen a bàsquet quan són joves i, en part, estan aconseguint-ho. “Hem aconseguit pujar un 18% la participació de les dones i ara és d’un 40% del total”, comenta el directiu.

En l’actualitat, només 5 clubs femenins de bàsquet de 400 que hi ha arreu del País Valencià, tenen una presidenta i soles tenim dos dels equips en segona divisió femenina -una divisió amateur en què les dones juguen per plaer, no per diners-, el València Bàsquet i el Claret. “Les jugadores a nivell estatal de primer nivell estan en altres lligues europees on se les valora molt més, ací, amb tota la meua experiència com a entrenador, només en dos partits s’han superat els 5.000 espectadors”, explica Israel Sanchis.

“Jo intente millorar dia a dia i també contagiar el meu entorn en aquest sentit. Ens queda molt de camí per recórrer en matèria de dones, igualtat i treball”, conclou Sanchis. Hem obert moltes portes, però encara en queden moltes per obrir per arribar a una societat igualitària, amb consciència crítica i paritària i que incloga qualsevol persona, independentment del seu gènere, sexe, ètnia o condició.


Alicia Brancal i Jacobo Blasco durant la jornada. Fotografia: Javier Cid.
 
La Veu

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat