Una nova recerca revela per primera vegada les evidències sobre la dieta d’aquests hominins (subfamília dels homínids) a partir de l’estudi de les traces microscòpiques que deixen els aliments en l’esmalt dental, segons un estudi publicat per la revista Scientific Reports i coliderat per un equip de la Universitat d’Alacant, la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).
Més concretament, l’Homo antecessor, una espècie que va habitar la península Ibèrica fa uns 800.000 anys, hauria tingut un patró alimentari mecànicament més exigent que el d’altres espècies d’hominins d’Europa i el continent africà. Aquest patró únic, que es caracteritzaria pel consum d’aliments durs i abrasius, es podria explicar per les diferències en el processament dels aliments en un entorn molt exigent amb fluctuacions en el clima i en els recursos alimentaris, segons expliquen en el comunicat de la Universitat d’Alacant.
Aliments que deixen traces en l’esmalt
L’estudi es basa en l’anàlisi del patró de microestriació bucal dels fòssils de la Sima del Elefante i de la Gran Dolina del jaciment d’Atapuerca (Burgos). Les microestries examinades són petites marques a la cara lateral externa de les dents, d’una densitat i longitud que depenen del tipus d’aliments mastegats.
Imatge: Universitat d’Alacant.
En el nou treball, els fòssils d’Atapuerca s’han comparat amb mostres d’altres poblacions del Plistocè inferior: amb fòssils d’Homo ergaster d’Àfrica, ancestre de tots els europeus i amb una antiguitat d’1,8 milions d’anys; d’Homo heidelbergensis, que apareix fa més de 500.000 anys a Europa i perdura almenys fins fa 200.000 anys, i finalment, amb fòssils d’Homo neanderthalensis de la península Ibèrica, que va viure fa entre 200.000 i 40.000 anys.
Més densitat d’estries en l’Homo antecessor
Els resultats de l’estudi mostren que les dents de l’Homo antecessor tenen més densitat de microestries que la resta d’espècies analitzades. “Les nostres troballes no ens permeten dir exactament quins aliments ingerien, ja que el material abrasiu que provoca les marques a les dents pot tenir diferents orígens; però sí que ens permeten assenyalar que l’Homo antecessor tindria una alimentació basada en gran mesura en aliments durs i abrasius, com ara vegetals que continguen fitòlits (partícules de sílice produïdes pels vegetals que són tan dures com l’esmalt), tubercles amb restes de partícules de terra, col·lagen o teixit connectiu i ossos o carn crua”, explica el professor Alejandro Pérez-Pérez, de la Secció de Zoologia i Antropologia Biològica del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.
“Diferents maneres de processar l’aliment”
Els investigadors suggereixen que les diferències en el patró de microestriació entre les restes d’Atapuerca i les altres amb què s’ha comparat podrien reflectir variacions culturals en la manera de processar els aliments. “La recol·lecció i la caça és consistent amb el patró de desgast dental altament abrasiu que hem trobat, però és molt difícil pensar que l’aliment disponible a la zona d’Atapuerca fos gaire diferent del disponible per a altres hominins també caçadors-recol·lectors. Per tant, serien les diferents maneres de processar l’aliment les que donarien lloc a aquestes diferències en els patrons de microestriació dental. És a dir, obtenien, processaven i consumien l’aliment de manera diferent”, segons Pérez-Pérez.
“Energia necessària per sostenir un cervell gran”
Segons els investigadors, una dieta amb un consum elevat de carn podria tenir implicacions evolutives. “La carn en la dieta podria haver contribuït a guanyar l’energia necessària per sostenir un cervell gran com el de l’Homo antecessor, amb un volum cerebral d’aproximadament 1.000 centímetres cúbics en comparació amb els 764 de l’Homo ergaster; però també representaria una font d’aliment important en un ambient altament exigent on els aliments preferits, com fruites madures i vegetals tendres, fluctuarien estacionalment”, conclou l’investigador.
Fins a la realització d’aquesta recerca, la dieta dels hominins del Plistocè inferior europeu d’Atapuerca s’havia extret a partir de les restes d’animals trobades en els mateixos nivells en què es van trobar les restes humanes: una gran varietat de mamífers de grans dimensions i fins i tot tortugues. També s’ha suggerit la presència d’indicis de canibalisme en alguns d’aquests fòssils.
