RedactaVeu / València.
Per segon exercici consecutiu, el Govern local ha tancat l’exercici pressupostari en positiu, amb un romanent de tresoreria favorable: 42 milions d’euros de superàvit, que és el doble del que ja es va aconseguir l’any passat. L’alcalde Joan Ribó ha destacat la millora dels comptes municipals, però ha lamentat les “restriccions” que imposa el Govern de l’Estat a l’hora d’emprar aquests recursos econòmics en les necessitats reals de la ciutat.
“Hem tingut un superàvit de 42 milions d’euros, el doble que l’any passat, la qual cosa és una molt bona notícia que indica que estem fent bé les coses”, ha manifestat l’alcalde. No obstant això, Ribó ha denunciat les restriccions del Govern estatal a l’hora de fer ús d’aquest romanent, “ja que segons la llei Montoro –ha denunciat− no podem dedicar estos recursos a servicis socials, sinó només a pagar deute o al que s’anomena ‘inversions sostenibles’”.
Amb aquest concepte, inversions sostenibles, es refereixen a totes aquelles inversions que no impliquen incrementar la plantilla de personal. Ribó ha explicat que davant d’una situació d’atur com l’actual, “és inaudit que el govern de Rajoy no ens deixe invertir més en polítiques per a la creació d’ocupació”. Joan Ribó ha qualificat de “perversa” aquesta situació “que ens impedeix destinar els diners al que necessiten valencians i valencianes”, i ha afegit que es tracta “d’una situació totalment fora de la realitat perquè nosaltres estem complint escrupolosament totes les condicions per les quals se’ns va posar dins del Pla d’Ajust” l’any 2012.
L’alcalde ha destacat el resultat de l’exercici de 2016, que consolida la tendència iniciada amb el mandat del Govern de la Nau, després d’alguns anys de saldos negatius. “Es tracta d’una gestió dels recursos públics que ha aconseguit redreçar la situació que havíem viscut fins ara”, ha assegurat.
Anàlisi de les xifres
El romanent de tresoreria és l’indicador que s’utilitza per a conèixer, al final de cada exercici pressupostari, la solvència o capacitat econòmica que té una administració, l’Ajuntament en aquest cas, per a afrontar els seus deutes. A 31 de desembre del 2016, el romanent de tresoreria de la hisenda local valenciana s’ha situat en 41.588.109,83 euros, una xifra que pràcticament duplica el resultat de l’any anterior, 2015, en el qual ja es va aconseguir una millora en positiu de quasi 20 milions d’euros (concretament 20.820.239,57 €). Això contrasta amb els tancaments dels exercicis sota el mandat del Govern del Partit Popular, ha subratllat l’alcalde. Per exemple, l’exercici anterior, 2014, es va tancar amb un saldo negatiu de més de 10 milions d’euros (-10.427.101’57 euros).
Tal com ha destacat l’alcalde de València, “aquest romanent positiu es dedicarà a inversions directes en la ciutat que atenguen les necessitats dels barris i incidisquen en la millora de la qualitat de vida dels valencians i les valencianes”. De fet, el saldo negatiu del romanent de tresoreria del 2014, ha afegit l’alcalde, “va bloquejar partides que havien sigut prèviament pressupostades”.
Els valors emprats per a retre comptes del romanent de tresoreria són igualment positius gràcies a la gestió de l’Equip de Govern, i s’han incrementat notablement fins i tot respecte de l’exercici passat. Així, els fons líquids de l’Ajuntament han crescut fins als 94,5 milions d’euros (en 2015 la xifra va arribar als 40 milions, i únicament a 6 milions en 2014). Quant als drets pendents de cobrament han disminuït (275.789.425,86 al tancament del 2016; en 2015 van ser 307 milions d’euros front als prop de 339 milions del 2014).
Per la seua banda, els resultats pel que fa a les obligacions pendents de pagament per part del Consistori també han disminuït, i s’han situat en 154,3 milions d’euros (en 2015 van ser 157 milions d’euros, que també contrasten amb els prop de 217 milions del 2014).
L’Informe de Liquidació conclou reflectint un superàvit pressupostari global, que se situa en 76 milions d’euros (76.094.962,59 euros) a 31 de desembre del 2016. L’Informe es traslladarà a la Junta de Govern i serà aprovat en la pròxima reunió del Ple Municipal.
Comptes dels grans ajuntaments
Ribó viatja hui dimecres a Madrid, on es reunirà amb altres representants municipals, com l’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, per a incidir en la demanda conjunta d’eixir del denominat Pla d’Ajust, que afecta la gestió directa dels recursos municipals. “Estem lligats per una sèrie de restriccions que ens impedeixen dedicar aquests recursos, per exemple, a ajudar a pagar lloguers, que és una necessitat en la ciutat. És una situació intolerable”.
Aquesta exigència és una de les quals s’arrepleguen en la Declaració de València, que va ser firmada setmanes arrere per més de 70 municipis de tot l’Estat espanyol, durant les Jornades Municipalistes celebrades en la nostra ciutat, i que ha sigut traslladada al Govern. “Però no hi ha hagut resposta”, ha lamentat l’alcalde Ribó, per la qual cosa demà es continuarà amb l’acció conjunta de demanda dels ajuntaments de València, Madrid i Barcelona, així com altres grans ajuntaments que han fet seua l’exigència “per tal que el Govern del PP allibere de les restriccions els grans ajuntaments perquè no tenen cap sentit: una vegada coneguts els resultats dels exercicis pressupostaris de l’any 2016 –ha subratllat Joan Ribó− es dóna la paradoxa que mentre l’Estat té uns resultats de dèficit anual amb uns percentatges que li rebutja la Unió Europea, pràcticament tots els grans ajuntaments tenim superàvit”.
“És una situació insostenible –ha reiterat l’alcalde de València−. Si fem les coses bé, han de deixar-nos que dediquem els recursos al que considerem que és més important: lloguer, creació d’ocupació, servicis socials, alimentació o augmentar les quotes de contractació de policies o mestres”.
