Els afins a Rafa Carbonell s'organitzen al voltant del corrent ‘Bloc i País’

Més de 160 militants demanen a la direcció del partit remarcar la vessant nacionalista del partit


Xavier Pérez / València

El pacte firmat per les dues principals famílies del Bloc Nacionalista Valencià en el congrés que va celebrar el partit el passat mes de maig no ha aconseguit reconduir les diferències entre els partidaris de la coordinadora nacional Àgueda Micó i el portaveu Rafa Carbonell. Una mostra és la constitució del corrent polític intern 'Bloc i País', que celebrarà demà diumenge la seua assemblea constituent a Guardamar de la Safor i que compta amb el suport de més de 160 militants.

Segons ha explicat a La Veu un destacat dirigent del partit identificat amb aquest corrent, l'objectiu de Bloc i País (BiP) és fer que el “nacionalisme deixe d'estar segrestat”. Aquest corrent, que aspira a tindre el suport de 300 militants en pocs dies, conviurà a partir d'ara en el si del partit amb el Bloc d'Esquerres Sobiranista (BES), l'únic corrent actualment actiu dins de la formació nacionalista.

Per als promotors de la iniciativa, el corrent BiP és “la continuació de l’últim Congrés Nacional del Bloc, on un bon grapat de militants va demanar un nacionalisme més enfortit per a consolidar el nostre partit dins de Compromís, una coalició que ara per ara no té ideologia”.

Tot i que de moment ningú ha confirmat la seua presència en l'acte de demà, a ningú se li escapa que la majoria dels que formen part del corrent BiP són els que donaren suport a Rafa Carbonell durant l’etapa congressual del Bloc i els descontents amb la coalició amb Podemos en les eleccions estatals. L’elecció de Guardamar de la Safor per presentar l'acte així ho explica també i és que és a aquesta comarca on Carbonell compta amb bona part dels seus suports.

En el document fundacional del corrent Bloc i País, al qual ha tingut accés La Veu, destaca l’afirmació que el Bloc “és l’únic partit amb influència centrada en el país, i per això és l’únic capaç de veure i de denunciar en la realitat valenciana un conflicte nacional històric i present, visible en tots els camps de les decisions polítiques: l’econòmic, el cultural, l’administració del patrimoni territorial o la mateixa lluita política. I també per això és l’únic partit influent que té com a darrer objectiu la pervivència i la sobirania del poble valencià en la seua continuïtat històrica”. D’aquesta forma –segueix el document–, la condició del Bloc de partit d’estricta obediència valenciana “és imprescindible per a fer visible el compromís exclusiu del partit amb el poble valencià”.

Què fer amb Compromís

Sobre el futur de la coalició Compromís i la conveniència o no de fer-ne un partit dissolent-hi les forces que actualment formen l’aliança electoral, “pensem que d’aquestes forces, només una, el Bloc, s’hi ha mostrat sempre interessada, i que per tant només un procés impulsat pel Bloc podria fer nàixer un nou partit que assumira la seua raó de ser i el seu objectiu últim”, diu el document fundacional. “Si el Bloc decideix iniciar el procés l’haurà d’encapçalar, i per a això necessitarà un programa propi i el pes organitzatiu i ideològic suficient per a sostenir-lo”, assenyala.

Sobre l'objectiu del corrent Bloc i País, els seus promotors assenyalen que “vol ser un espai de debat i reflexió de les estratègies i les opcions polítiques conduents a la consecució de l’objectiu últim del nostre partit, a més del bé comú dels valencians”. Per últim, l’eix vertebrador de tots els membres del BiP serà “la potenciació” del nacionalisme polític valencià, amb l’objectiu de defensar el dret del poble valencià a decidir el seu futur.
 


 

Comentaris

AMARCORD Oliva
53.
#52 Al XV i al XVI les grans ciutats, esdevenen en modernes ciutats estat. La burgesia i la societat hanseatica (recolzada per la Monarquia) contra l'aristocràcia feudal. La ciutat, el Cap i Casal, era més important que el mateix regne. Cincents anys després, la diferència rau en que Barcelona si que ha sabut ser la capital de Catalunya; i València, el Cap i Casal, no ha sabut ser (encara tampoc) la Capital del seu País, que tot siga dit, tampoc sel creu.
  • 1
  • 1
Joan València
52.

és un fet i una realitat el fracàs de Barcelona i Catalunya com a motor de tota la nació catalana, és un fet que tampoc València no va poder fer de motor com a a Capital de la nació catalana al segle XV-XVI. les elits burgeses d'ambdós ciutats només volien construir Espanya, com a imperi, coma estat i com a nació.

  • 0
  • 0
On va la corda va el poal Benicolet
51.

Sr. Raimon i en la pràctica en què queda tot açò, que vostè a explicat amb profusió i certesa? No estem fugint del foc a les flames. Fugint del catalanisme independentista ens fiquem en l'espanyolisme comunista de Podem. No estem en una nova versió del "antes roja que rota". Tan delirants són les meues observacions? Aquests plantejaments es corresponen amb la desenvolupada exposició que vostè ha realitzat?No estem parlant del passat, estem parlant del present i del futur!

Atentament

  • 3
  • 3
Raimon València
50.
#47
El que afirmes de que la Ponència aprovada al setè congrés de la UPV, va suposar revisar a la baixa les relacions històriques amb Catalunya i les Illes Balears i Pitiüses i que va ser fruit de les circumstàncies d'aquells moments, no és cert.

Va ser com a conseqüència, dels fracassos electorals que tots els partits nacionalistes fusterians valencians, varen tindre,des de el PSPV,- que només va aconseguir els trenta -huit mil vots- , o Esquerra Unida del País Valencià- que no te res que veure amb EUPV, `que no va passar dels quinze mil vots , després el PNPV que arribà als vint mil, i finalment la UPV, que aconseguí els trenta mil , quaranta mil, i seixanta mil com a màxim, en autonòmiques , i en generals els quinze o vint mil, i eixos fracassos del nacionalisme fusterià- del marc nacional català- varen obrir a la UPV un procés d´ autocritica i debats de perquè el poble valencià no assumia el nacionalisme que reivindicàvem, i no aconseguirem rebre el suport d´una part important de valencians, i aquells debats ens férem arribar a la decisió i finalment de revisió i abandonament del marc nacional català que reivindicàvem , i varem assumir , una vella reivindicació que el valencianisme de principis del segle vint solia reivindicar i usava l´expressió de revisar les propostes nacional catalanes de Fuster, i assumir, les reivindicacions nacionals que els partits valencianistes dels anys de la segona república reivindicaven, que el País Valencià era un nació , com Galiza, Euskadi i la germana Catalunya, i reivindicaven un Estat Valencià, i no que el PV s´integrara en un Estat Català.

Eixos debats sobre el problema nacional valencià, la batalla de València i del perquè els valencians no assumien que som una nació, va arribar també a la societat valenciana , i a l´Hotel Anglés de València van començar a realitzar-se debats sobre el tema,- on varen participar des de Gonzalez Lizondo, Pepa Chesa, politics de la UPV, sociòlegs com Eduard Mira i Damià Mollà, i valencianistes com Agustí Colomer, Rafael Company, Miquel Nadal, Vicent Franch i politics d´altres partits, que varen debatir sobre els enfrontaments entre valencians que causava la polèmica identitària, els símbols, la denominació de la nació, de la llengua, i com poder arribar a cercar una tercera via que poguera aturar aquell conflicte identitari i enfrontament entre el regionalisme blaver i el valencianisme d´arrels fusterianes, i fruit d´aquells debats va sorgir la ´´tercera via`` , que intentava crear un valencianisme de conciliació que poguera fer possible que el poble valencià poguera assumir el nacionalisme valencià, i eixa tercera via - en la que van participar els companys del PVN de Pepa Chesa i altres de la UPV , va fer , que eixos debats arrivaren a la UPV, i que el partit abandonara el marc nacional català i assumira el nacionalisme estrictament valencià dels valencianistes de la segona república.

Aquest fragment de la Ponència aprovada al 7 congrés de la UPV, demostra que el que dius de que el què es va aprovar a la ponència va suposar revisar a la baixa les relacions històriques amb la resta dels Països Catalanoparlants no és cert:

´´La nostra relació amb les altres comunitats amb què compartim llengua i cultura ha de partir sempre de la INSUBORNABLE DEFENSA DELS INTERESSOS VALENCIANS I DEL PLE RESPECTE A LA NOSTRA CONDICIÓ NACIONAL``.LA NOSTRA ADSCRIPCIÓ I LLEIALTAT NACIONAL ÉS VALENCIANA, PERQUÈ LA NOSTRA NACIÓ ÉS EL PAÍS VALENCIÀ. Açò no es contradiu amb el reconeixement de la unitat de la llengua que compartim amb Catalunya i les Illes Balears. ÉS NOMÉS DES DE LA PLENA SOBIRANIA DELS VALENCIANS que apostem perquè els lligams que ens uneixen a les comunitats amb les quals compartim llengua i cultura troben una formulació estable i enriquidora, i servesquen també per beneficiar una col.col·laboració més intensa en tots aquells altres interessos comuns que la posició geoestratègica i la semblança de les nostres societats fan convenient i necessari, més enllà de prejudicis. ``.

El Bloc,- com ho arrepleguen els nostres estatuts- no renuncia a que si el poble valencià volguera que el País Valencià es poguera associar-se politicament amb Catalunya i les Illes Balears, poguera realitzar-se.

JA VEUS COM EL BLOC MALGRAT HAVER ASSUMIT EL MARC NACIONAL VALENCIÀ DEFENSEM UNA FEDERACIÓ DEL PV AMB LA RESTA DELS PAÏSOS CATALANOPARLANTS.
  • 8
  • 7
Raimon València
49.
#22
Tu que eres militant - o simpatitzes amb ERPV- , un partit , que com afirmava en les seus campanyes electorals pagades per ERC - afirmava - sense complexos- el que està arreplegat als seus estatuts, que el País Valencià forma part de la nació catalana, és la Catalunya del sud, i no reconeix que el País Valencià és una nació , i no cap regió ni de la germana nació catalana estricta: el Principat de Catalunya, dius que , amb el que està claríssim del que ens acuses i ataques, com sempre feu els d´ERC-ERPV,estimes més el País Valencià que els militants, simpatitzants i els milers de valencians que ens han donat el seu vot?
QUE VOS CREGUEU, QUE SOU ELS VERITABLES VALENCIANISTES, I NOSALTRES UNS NEOBLAVERS QUE SEMPRE ENS HEU DIT? VINGA JA!
  • 5
  • 7

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat