Sergi Durbà / Sueca.
Obria les portes el trinquet de Sueca fora del seu horari habitual, també amb molta més parròquia del que és habitual. Diumenge de matí. Bar ple, esmorzars marca de la casa, converses animoses i màxima expectació per veure les dos úniques parelles conformades per a disputar la lliga professional per equips corresponent a la modalitat d’escala i corda: Soro III i Javi, de blau; contra Puchol II i Jesús de Silla, de roig. No era el dia, tanmateix, del número u, ni tampoc del seu mitger, normalment una garantia. No. “La pilota li pinta a qui més juga”. I d’ací el resultat final: 60-30. Un resultat que confirma el pas triomfal de Soro III i Javi a semifinals com a líders destacats i que deixa Puchol II i Jesús a la vora del precipici, no debades hauran de jugar-se la classificació diumenge que ve en el trinquet de Murla, qualificat per alguns aficionats com una ratonera. Ho faran, a més a més, amb el dur trio de Genovés II, també necessitat de punts.
Durava poc la història, per això, en la jornada matinal de Sueca. Definitivament, Soro III i Javi van llançats cap a la consecució del títol, una parella sense badalls que es mostra compenetrada i contundent, madura, si més no. Una horeta escassa de joc que deixava els nombrosos aficionats congregats al trinquet amb ganes de més, un tant contrariats per la brevetat d’un enfrontament que, sovint, ofereix quinzes espectaculars i jocs llargs i emocionants. Puchol II, però, no desplegava el manual de joc que acostuma. Capcot i amb una capa de tensió en el rostre, es rendia davant el recital de colps i fortalesa que li caia de mans del seu màxim oponent, el poderós rest de Massamagrell, Soro III; i també de Javi, un pilotaire de mans calentes que deixava clar, des del principi, que és un mitger incontestable si la pilota li respon. Jesús no era rival, certament.
Javi, durant la partida de Sueca. Foto: Lluís Llapissera.
Molt hauran de treballar, a partir d’ara, Puchol II i Jesús, si volen agafar l’últim bitllet directe cap a les semifinals. No ho tenen fàcil, ni de bon tros. I és que la lliga s’estreteix. I qualsevol dubte, penalitza. No és tant el fet de jugar bé, sinó d’assegurar. O almenys això és el que asseguraven els entesos asseguts a l’escala del trinquet de Sueca, espai anacrònic de recolliment regentat per l’expilotaire Adrián. Un refugi popular on la bona pilota s’assaona de l’atmosfera de puresa que desprèn tot el recinte. Flaires saborosos que ixen la cuina, quadres costumistes, imatges pertot. D’abans i d’ara. Una vertadera llàstima, en definitiva, que l’única partida de la fase regular de la Lliga Professional que tenia el gust d’allotjar-s’hi entre les seues muralles, no responguera a les expectatives. Coses que passen, en qualsevol cas, quan l’actual subcampió individual, Soro III, es mostra pletòric i amb mans de vencedor absolut. “Ací el tenim”. Contundència i ofici, un còctel explosiu difícil de ser rebatut.
Per a veure la classificació general accediu ací: Classificació general XXVI Circuit Professional Escala i Corda.
Per a veure totes les notícies relacionades accediu ací: Notícies XXVI Circuit Professional Escala i Corda.
Per a veure el calendari i els resultats accediu ací: Calendari i resultats XXVI Circuit Professional Escala i Corda.
