Consuelo Ciscar va exposar la seua col·lecció privada a l'IVAM a fi d'apujar el preu de mercat

La jutgessa embarga dotze obres d'art de l’exdirectora i atribueix la seua adquisició a una ‘activitat delictiva’

SFJ / EP / València

La titular del Jutjat d'Instrucció número 21 de València, que investiga les presumptes irregularitats comeses en la gestió de l’Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) durant l'etapa de l'anterior directora, Consuelo Ciscar, ha ordenat l'embargament de 12 obres d'art que Ciscar va declarar haver cedit a dos filles i una néta seues. La jutgessa, però, posa en dubte aquesta transmissió i atribueix la propietat a l'exdirectora.  Les obres són d’autors com Carmen Calvo, Ramón de Soto i Equip Crònica, entre d’altres. La jutgessa ha arribat a la conclusió que l’adquisició respon a una "activitat delictiva".

Consuelo Ciscar està investigada en aquesta causa pels presumptes delictes de malversació de cabals públics, prevaricació i falsedat documental en la gestió del museu, després que la Intervenció de la Generalitat de 2015 advertira de diverses “irregularitats”. El gener de 2016 es va fer públic que l’IVAM, sota la direcció de Ciscar, havia pagat fins a un 1.500% més per un quadre de Julio Quaresma (32.400 euros, mentre que un taxador independent el va valorar en 2.000). Aquell sumari també determinava que, “en tres obres, el preu comunicat és superior al de l’adquisició”, mentre que “en altres 17 no s’identifica el títol de l’obra o és diferent del que realment s’adquireix”. El jutjat també assenyalava altres “clares irregularitats en la contractació de comissaris”, durant els anys de majories del PP al País Valencià.

Ara, la jutgessa ha decidit embargar dotze obres d’art com a mesura cautelar perquè, com assenyala, "existeixen indicis que aquestes han sigut adquirides per la senyora Ciscar com a resultat de l'activitat delictiva que s'investiga en la present causa", segons recull la interlocutòria que el jutjat va fer pública aquest dimecres.

“Utilitzava” les seues descendents

La magistrada manté la “sospita” que l’exdirectora del museu feia servir la seua autoritat per “exposar” obres en les mostres que ella mateixa organitzava a l’IVAM perquè aquestes es “revaloritzaren”. Així mateix, per ocultar que aquestes obres pertanyien a Ciscar, “utilitzava les seues filles i la seua néta”. La jutgessa ha donat cinc dies perquè mare, filles i néta “comuniquen on estan” les pintures i escultures embargades.

Les obres d’art embargades “pertanyen a la col·lecció particular” de la família Ciscar i es van prestar pressumptament a l'IVAM com si aquestes foren prestades per les filles, per fer veure que eren les propietàries. Ara bé, la jutgessa va demanar a les descendents que acreditaren la compra de les obres, a la qual cosa la mare explica que va ser ella qui les adquirí a través de galeries, o directament als artistes, i que posteriorment les va regalar a les filles, per això, aquestes no disposen ni de títols ni de factures de compra. Tanmateix, segons la resolució notificada aquest dimecres a les parts, no consta “cap document de naturalesa fiscal que acredite tal cessió o donació” de Ciscar a les seues descendents.

Feia valer l’autoritat

A banda de l’absència de documents que justifiquen la compra de les obres per part de Ciscar, segons afirma la magistrada de reforç d'Instrucció 21, destaca el fet que "existeixen dades que indueixen a pensar que la senyora Ciscar Casabán va fer ús de la seua posició de superioritat en l’IVAM”, com a màxima autoritat en el museu per “forçar l'exhibició” de les obres en “l'exposició de Carmen Calvo, malgrat no estar inicialment prevista”. Amb aquestes decisions autoritàries, aconseguia “revaloritzar-les”, i alhora “aconseguia un benefici ulterior en cas de venda". Aquest comportament és "sens dubte irregular i podria constituir igualment un il·lícit penal a considerar", apuntava la magistrada.

La jutgessa no es creu la versió de l’exdirectora de l’IVAM quan diu que suposadament va regalar els quadres i les escultures a les seues descendents. Segons la interlocutòria, existeixen "elements en la causa que fan sospitar d'una manera fundada que les obres, almenys les set que van ser exhibides en l'exposició de Carmen Calvo, eren propietat de Consuelo Ciscar i, per tant, no existia en el moment de l'exposició eixa transmissió a títol gratuït que aquesta al·lega en favor de les seues filles i néta".

Assenyala que "d'una forma encoberta es va indicar en els fulls de préstec que les propietàries eren aquelles per a facilitar l'exhibició de les obres”, i encara es qüestiona més, perquè apunta que tal vegada aquesta pràctica també entraria en contradicció, ja que “no està d’acord amb el codi deontològic museístic".

Un nou “indici de delicte”

La jutgessa no considera acreditada la compra de les set peces de l'artista Carmen Calvo i destaca que "no existeix cap document que justifique aquesta transmissió, ben onerosa o a títol gratuït”. A més, fa constar que “la transmissió d'obres d'art és un fet subjecte a tributació, tant pel comprador, que haurà de declarar el fet imposable en l'Impost de Transmissions Patrimonials, com pel venedor de l'obra, que haurà de fer-ho declarant el guany patrimonial que li supose la venda en l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques".

La resolució afegeix en aquest sentit que aquest document, “o bé no existeix perquè no ha sigut declarada tal adquisició, o no s'ha aportat per a justificar-ne la legitimitat".

Les filles hauran de buscar advocat

Les filles de l’exdirectora i l’exconseller popular empresonat hauran de buscar advocat, atés que la jutgessa ha acordat incloure en la causa les filles del matrimoni a qui la mateixa mare atribueix la propietat de les dotze obres d'art exposades a l’IVAM, i que ara estan embargades. La resolució adverteix que hauran d'estar representades per un advocat, sense que açò signifique que s'estenguen a elles totes les qüestions relacionades amb la responsabilitat penal de la seua mare.

D'altra banda, la magistrada ha requerit a l’IVAM un inventari de les obres de l'artista Ramón de Soto, adquirides pel museu des de 2004, davant les sospites que l’exdirectora i l'anterior cúpula directiva del museu, també implicada en les irregularitats destapades en 2015 per la Intervenció de la Generalitat, pogueren haver beneficiat la seua vídua pagant sobrecostos per les seues creacions.

La jutgessa recorda la relació personal que ha unit Ciscar amb l'escultor, ja que de Soto va ser degà de la Facultat de Belles Arts d'Altea, on va cursar els seus estudis el seu fill Rafael Blasco Ciscar, conegut als cercles artístics com a Rablaci.


 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat