Set estafadors a escala internacional detinguts al País Valencià

El grup criminal realitzava estafes en diferents modalitats recolzant-se en l'ocupació de les noves tecnologies i en la falsificació de documents

EP / Bilbao / València

Agents de la Policia Nacional han detingut deu persones, tres d'elles a Vitòria i la resta a les localitats de València, Xirivella i Alfafar, en una operació desenvolupada per a desarticular una organització d’estafadors d'àmbit mundial. Els arrestats haurien comès, amb diferents modalitats, més de 60 estafes a víctimes de 35 països diferents per un valor total de mig milió d'euros.

En un comunicat, la Delegació del Govern del País Basc ha destacat que els arrestats utilitzaven la figura d'un fals advocat que suposadament representava un milionari africà que sol·licitava col·laboració per a traure una gran quantitat de diners del seu país a canvi d'una compensació econòmica. També incloïen entre les seues activitats il·lícites l'estafa de les
conegudes com a “cartes nigerianes” i un altre engany basat en la usurpació d'empreses proveïdores de subministraments.

La investigació va començar en l'agost de 2016, després de tenir coneixement de l'existència d'una organització criminal d'àmbit internacional, dedicada a la comissió de delictes d'estafa, falsedat documental i blanqueig de capitals. Durant el transcurs de l'operatiu s'ha pogut determinar la presència a l’Estat espanyol dels seus principals membres, que finalment han sigut detingudes a Vitòria, València, Xirivella i Alfafar. A més, han sigut regirats sis domicilis i un locutori utilitzat per membres d'aquest grup criminal. En el seu interior s'han intervingut cinc passaports falsos -quatre de britànics i un de camerunès-, targetes i llibretes bancàries obertes amb identitats falses, documentació relacionada amb les seues activitats delictives, rebuts de transferències monetàries i vora 7.000 euros en efectiu.

Tres tipus diferents d’estafa

Les indagacions inicials van determinar que aquest grup criminal realitzava estafes en diferents modalitats, tant a persones residents a l’Estat espanyol com a l'estranger, recolzant-se en l'ocupació de les noves tecnologies i en la falsificació de documents. Per a dur a terme les seues activitats il·lícites, realitzaven inicialment tasques de captació de víctimes, a les quals posteriorment tractaven d'enganyar de diferents formes.

Una de les estafes més comunes que realitzaven consistia a utilitzar la figura d'un fals advocat, que actuava en representació d'una persona amb un alt nivell adquisitiu, resident a Nigèria o un altre país africà, que presentava la necessitat de traure una important quantitat de diners a l'estranger. Per a convèncer les víctimes, el suposat lletrat els oferia un percentatge del total d'efectiu que desitjava transferir el seu representat, a canvi que aquestes aportaren una quantitat de diners necessària per a escometre una sèrie de tràmits sense els quals seria impossible traure efectiu d'Àfrica.

La segona modalitat consistia en l'estafa coneguda com a "cartes nigerianes". Aquesta estafa s'inicia mitjançant l'enviament massiu de correus electrònics en els quals anuncien als destinataris que han sigut premiats amb un premi milionari de la loteria, que són beneficiaris d'una herència o qualsevol altre pretext per a cridar la seua atenció.

Dades personals

Una vegada “enganxats”, sol·liciten les seues dades personals a la víctima, encara que cada vegada és més freqüent que realitzen una labor prèvia de cerca en Internet d'aquesta informació, amb la finalitat de posar-se en contacte telefònic, generalment en anglès.

Una vegada establida la comunicació, insten el perjudicat al pagament d'una quantitat per a fer front a una sèrie de tràmits necessaris perquè els siga lliurat l'import del premi o l'herència amb què han sigut afavorits.

La tercera de les variants delictives usades per a enganyar les víctimes consistia en un engany basat en la usurpació d'empreses proveïdores de subministraments. En aquest cas, oferien subministraments a preus molt competitius per a captar clients. Una vegada rebudes les comandes, sol·licitaven un primer pagament previ a l'enviament del material que suposadament rebrien, sense arribar mai a rebre els productes.

Com a instrument per a rebre les transferències de diners estafades a les víctimes, se servien d'una sèrie de comptes bancaris distribuïts per tot l’Estat espanyol, que obrien mitjançant l'ús de documents falsos. Una vegada tenien en el seu poder la quantitat estafada, extreien l'efectiu, generalment en caixers automàtics, i ho treien de l’Estat espanyol, bé a través de persones de confiança que viatjaven al continent africà, o per mitjà d'enviaments de xicotetes quantitats utilitzant els serveis de locutoris.

Fins al moment, s'estima l'existència d'almenys 62 víctimes residents a 35 països diferents, a les quals, en el seu conjunt, s'ha causat un perjudici que frega el mig milió d'euros. Els investigadors, a més, han sol·licitat a l'autoritat judicial el bloqueig dels comptes dels detinguts.

 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat