Cultura convoca els experts per abordar l'autonomia del Museu de Belles Arts

La Conselleria espera que el Ministeri aculla la proposta i done més capacitat de gestió sobre la pinacoteca

Sixto Ferrero / València.

Aconseguir major autonomia i millor finançament. Aquests són els objectius de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports per al Museu de Belles Arts de València. El problema rau en el fet que aquesta institució cultural és de propietat estatal i, alhora, de gestió autonòmica i, per tant, s'ha de convèncer el Ministeri de Cultura espanyol.

El director de la segona pinacoteca de l’Estat, José Ignacio Casar Pinazo, ja havia deixat clar anteriorment que el Museu necessita eixa autonomia, similar a la del Consorci de Museus o l’IVAM, i un millor finançament --per part de l’estat--, així com repensar “com es transmet el coneixement” dels seus fons, molts d’ells encara guardats per falta d’espai. Uns altres reptes són l'adaptació del museu a la realitat virtual del segle XXI --tot allò que té a veure amb les xarxes socials i Internet-- i augmentar la representació de l’escultura dins del museu, com també demanà el Consell Valencià de Cultura.

En juny del 2016, la Conselleria ja parlava de constituir un “consorci específic” perquè es definira un marc de gestió, una “regulació necessària”, on estarien implicats la Generalitat i el Ministeri. Paral·lelament, s’ha estat treballant en l’elaboració d’un esborrany d’estatut per definir la manera d'integrar aquesta nova “personalitat jurídica” --que representa el consorci-- traslladada en un futur al Ministeri, amb qui ja van tindre, el 12 de gener, el primer contacte després de la inauguració de les obres de la fase 5 del museu.

Comissió tècnica

Aquest dijous s’ha celebrat una comissió tècnica amb dos taules diferenciades amb la participació de dotze experts per determinar la proposta --augmentar l’autonomia i pla museològic-- i que es traslladarà al Ministeri. La comissió ha tractat de donar solucions des del punt de vista jurídic, alhora que s’ha determinat un pla museològic.

La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, ha convidat els participants a expressar les seues opinions sobre la proposta susdita i donar arguments i idees sobre el futur de la pinacoteca. Sobre la taula, Amoraga ha tornat a exposar que els objectius del Museu passen per la recerca d’un nou concepte i d'una nova forma de ser gestionat, tasca que està duent endavant l’actual director, José Ignacio Casar, per “millorar significativament la institució”, ha apuntat Amoraga.

La taula que ha debatut sobre el “model institucional” ha estat conduïda per l’especialista en art Javier Molins i ha comptat amb la participació del president de la Real Acadèmia de Sant Carles, Manuel Muñoz; del patró del Museu i advocat de la Generalitat, Ferran Bargues; del gerent dels serveis jurídics de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Llinares, i del subdirector general de Patrimoni cultural i museus de la Generalitat, Antonio Bravo.

D'altra banda, s’ha debatut el “concepte de Pla museològic” amb la degana de la Facultat de Geografia i Història de la UV, Ester Alba; el director de les col·leccions reials, José Luís Díez; la directora del Museu de Belles Arts de Màlaga, María Morente; l’exdirector del Museu de Belles Arts, Felipe Garín; el catedràtic de la Universitat de València i també exdirector del Museu de Belles Arts, Ximo Company; el professor d’Història de l’Art de la Universitat d’Alcalá, Benito Navarrete, i el director científic del Pla Museològic del Museu de Belles Arts de València, David Gimilio.

Accions de millora

El Museu de Belles Arts compta amb un pressupost “propi” per al 2017 que ascendeix a 5’2 milions d’euros, és a dir, un augment del 70% respecte a l'anterior --situat en 3’5 milions--. Així ho ha recalcat la directora general de Patrimoni, emfatitzant que hi ha un “compromís”, tant del conseller Vicent Marzà com de la Generalitat, per col·locar la pinacoteca en el lloc que requereix.

Igualment, Amoraga ha apuntat la campanya de restauració d’escultures, on també ha participat l’Institut de patrimoni cultural espanyol i s’ha “reconduït” el treball del taller de restauració de pintura, de manera que s'ha organitzat a partir del programa museístic així com s’ha produït una reformulació del projecte editorial, que ara compta amb tres col·leccions bàsiques. També s'ha reprès el programa d'exposicions temporals i la política de compra d'obres d'art.

Per altra banda,  s'estan formulant convenis de col·laboració amb les universitats públiques valencianes i s'està atenent els col·leccionistes particulars, ja que s'entèn que la vinculació a futur de les seues col·leccions és una de les principals vies d'enriquiment de la col·lecció.


 

Comentaris

Josep València
3.

Molt divertit i com cal, Castellonenc. S'ha de fer normal tot, la llengua també, però qui els trau la mentalitat de colonitzats de la metròpoli, si els agrada haver d'estar sempre demanant per fer-ho tot? Un pensament nacional treballaria per recuperar la propietat del Museu i la d'Hisenda.

  • 2
  • 0
Castellonenc Castelló de la Plana
2.
A vore si el conseller i la Conselleria d'Educació tenen un poc de vergonya i es gasten 15 €uros en comprar una lletra nova, la lletra "U".

Desprès pot canviar la lletra "O" de "Museo" i la substitueix per la lletra "U" acabadeta de comprar i formar la paraula del nostre idioma: "MUSEU".

A continuació pot substituïr la lletra "A" de "BellAs" per la lletra "E" de "ArtEs" i forma la paraula del nostre idioma: "BELLES".

Desprès es desenganxa la lletra "S" de la paraula castellana "ArteS" que ha quedat desplaçada a la dreta i fora de lloc i l'ajunta a la "T", formant la paraula del nostre idioma: "ARTS".

I ja tenim la normalització lingüística del títol acabada; MUSEU DE BELLES ARTS.

Tot per el mòdic preu de 15 €uros en una lletra nova i dues horetes d'operari 100 €, total per 10115 €uros normalitza Vostè la façana del MUSEU.

Veu Sr. conseller que fàcil és fer les coses quan hi ha voluntat de fer-les ??

Les dues lletres que li sobraran, la "O" i la "A", les pot Vostè enquadrar i exposar-les dins del propi MUSEU, com a record de l'ocupació militar castellana i la colonització del País Valencià amb la constant agressió, menyspreu i violació de la nostra llengua catalana.

O també li les pot Vostè enviar a Boinig (derivat de boina), per a que se les enganxe al front com a estigma del seu botiflerisme miserable i la seua constant vocació d'ofrenar noves glòries a Espanyistan.

De res !!!!

  • 10
  • 0
mol
1.

Ester Alba? Déu i aquesta que haurà aportat? perquè les seues classes eren pèssimes.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat