Dimarts es van presentar Roberto García, Marga Landete i José Luís Moreno com a directors adjunts de les tres àrees culturals que integren l’Institut Valencià de Cultura. Ara, només falta designar dos funcionaris que assumiran les dues direccions territorials de l’IVC, un a Castelló de la Plana i un altre a Alacant.
A poc a poc, la conselleria encapçalada per Vicent Marzà va desmantellant l’antiga CulturArts. Primer, es creà un pla estratègic cultural —el Fes Cultura— i un Codi de Bones Pràctiques. A través d’un procés obert es trià la figura del director i amb Abel Guarinos vingué el canvi de nom. Des d’aquest dimarts, una nova imatge —creada per Nueve Estudio— ja il·lustra la pàgina web i els perfils de les xarxes. En aparença, poc o molt poc queda d’aquell grup d’empreses dedicat a la cultura i heretat del PP. No obstant això, en la vida real, en la base del públic o en el teixit cultural, la situació és ben mirada, una altra.
L’IVC està llest per “accelerar” els canvis, per “xafar l’accelerador”. A l’horitzó, tothom recorda aquell 1% dels pressupostos de la Generalitat Valenciana dedicats a la cultura. Encara que la meta es va col·locar en 2020, l’IVC, com qualsevol ens de gestió pública valencià, també està subjecta a les turbulències i rancúnies econòmiques que proclama el ministre Montoro. L’infrafinançament afecta, i la cultura i la seua industria no en són alienes. A la liquiditat apel·lava també el conseller el passat dimarts, encara que d’alguna manera va tranquil·litzar la parròquia amb un advertiment: “Som conscients des del primer dia que els sectors estan com estan, però estem en el camí de seguir augmentant el pressupost”.
Marzà, García, Landete i Moreno. Foto: Ulisses Ortiz.
Els nous directors adjunts d’Arts Escèniques, de Música i Cultura Popular i el de Cinematografia i Audiovisual comptaran amb un contracte de cinc anys durant els quals “podran canviar el que creguen” d’allò que ja està presentat. No obstant això, els seus projectes es faran públics, com ho és el del director Abel Guarinos. La seu tria —a través d’un procés obert del qual tothom ha manifestat la satisfacció i “l’orgull” que hi ha representat— respon a una sintonia amb el Pla estratègic de la Cultura i amb el projecte de direcció.
Què presenten de nou?
S’ha remès al fet que els tres projectes de direcció adjunta es faran públics a la web. Amb tot, els tres han donat detalls d’algunes novetats i han afirmat que tot allò que ja està en funcionament, pel que fa a Festivals i Cicles, ara per ara no sofrirà cap canvi.
Les tres direccions artístiques han anunciat que en les seues respectives àrees es crearà, per a 2018, un Premi d’Arts Escèniques, un Premi de Música Valenciana i un Premi de l’Audiovisual valencià, respectivament. Les tres, de manera diferenciada, han reclamat la nova radiotelevisió per visualitzar, impulsar i divulgar la producció escènica i musical valenciana. Ara bé, en el cas de Moreno, ha puntualitzat que mantindrà una reunió amb la nova RTVV per treballar braç a braç, i perquè cadascú pose el seu granet d’arena, per donar suport al sector cinematogràfic i audiovisual valencià, ja que d’alguna manera, la nova RTVV és fonamental per redreçar un sector enfonsat amb un “90% d’atur”, com ha assenyalat el renovat director adjunt. En aquest sentit, el conseller ha afegit que es treballarà amb la nova Direcció General per establir un Conveni Marc de col·laboració entre la RTV i l’IVC.
Les urgències que els preocupa
A Garcia li preocupa el sector escènic valencià i el públic. Ha reconegut que en certa manera, dels tres, a ell li ha tocat “ballar amb la més lletja”, ja que el sector exerceix una crítica constant i una pressió continua al voltant de les decisions que atenyen a la indústria. Igualment, apel·lava a la seua “il·lusió” i a la tenacitat de començar a canviar les coses, perquè el sector escènic valencià ha patit una “inacció” fins el moment.
“Vull un projecte de futur”, deia aquest dimarts, de manera que la urgència serà “connectar el sector amb el públic”. Per començar, el director adjunt d’Arts Escèniques impulsarà un “pla de xoc artístic, per a revaloritzar els recursos” i encara que el calaix estiga mig buit, García està segur que “es pot fer més amb menys”. Encara no té un “calendari” per reunir-se amb els agents dels sectors, per “obrir vies de comunicació”, però encara que ha demanat certa prudència perquè “Marga —Landete— i jo tenim una etapa d’aterratge, obrirem finestres ben prompte”.
La nova directora adjunta de Música i Cultura Popular, Marga Landete, posarà el “focus en els treballadors de la música”, és a dir, que tot fa indicar que el sector professional musical tindrà preeminència. Dimarts, però, recordava que el sector musical està ple de qualitat, encara que bona part, fins ara, “ha estat silenciada”, i ha fet referència al col·lectiu que engloba la música cantada en valencià. Una de les prioritats immediates serà elaborar un “pla integral de la música valenciana” per posar sobre la taula les necessitats i establir un ordre d’actuació, mentre que ha recordat que els compromisos engegats aquest any —com és el cas del Festival Ensems que es presentà la setmana passada— continuaran.
Marzà, García, Landete i Moreno. Foto: Ulisses Ortiz.
Landete vol posar l’accent en la producció valenciana, mentre que allò que més urgeix és “solucionar la situació laboral del músic”. Per això, la nova directora adjunta ha recordat les passes fetes a altres territoris al voltant de l’Estatut de l’Artista que caldrà portar per “afavorir la professionalització”.
Altres activitats que ha avançat atenyen a l’educació, ja que vol portar el Cor de la Generalitat i la JOGV a les aules, “perquè els alumnes estiguen en contacte amb els músics”. També ha anunciat la possibilitat de recuperar algun festival de música popular, tal com consta al seu projecte i redoblarà esforços per visibilitzar la feina de la dona tant com artista com a treballadora al voltant de la cultura. Apostarà en aquest sentit per garantir processos a cegues en les seleccions de les orquestres i vetllarà perquè els programadors tinguen en compte les dones “dalt de l’escenari i baix. Entre altres iniciatives l’Institut Valencià de la Música tractarà de “digitalitzar” els seus fons perquè “les puga consultar qui vulga”.
José Luís Moreno és un home de la casa de totes totes. Compta amb 17 anys de serveis prestats a l’Institut que ara dirigeix, encara que fou director de l’extinta CulturArts durant els últims anys del PP i el primer del Govern del Botànic. Moreno vol “crear una base per tindre futur” i, per això, és ineludible una estreta col·laboració amb la nova RTVV amb la qual es mantindrà reunions que encara no tenen data, però, com matisava el conseller, l’interès és mutu.
Qüestions com l’alfabetització en el llenguatge dels films i audiovisuals seran objectius a treballar des de la direcció de Moreno, qui ha revelat que es posarà en marxa la digitalització de l’arxiu fílmic. De moment, però, sembla que cap festival dedicat al cinema i l’audiovisual canviarà. Tot i això, entre les urgències es troba pal·liar el 90% d’atur que sofreix el secor audiovisual valencià i que cal revertir per recuperar certa “dignitat”. Entre les novetats, Moreno ha recordat que d’ara endavant, les empreses —o productores— que reben subvencions han de complir els convenis que atenyen a qüestions laborals i salarials o “no tindran subvenció o se’ls retirarà”.
Per la seua banda, Moreno fa 17 anys que treballa per a l’antiga CulturArts, aquell grup empresarial que creà el PP i del qual cada vegada en queda menys, començant pel nom i seguint per la nova imatge. Tot i això, el director adjunt de filmografia ha passat per les diferents etapes, però Moreno a apel·lat a establir un treball conjuntament amb la nova RTVV per posar cadascú el seu granet d’arena i impulsar el sector valencià de l’audiovisual. “Tindrem reunions amb la direcció de la nova tele”, ha explicat Moreno, a la vegada que ha afegit que un dels reptes és que els ciutadans tinguen un major i més fàcil accés a la cultura audiovisual. Moreno també aposta per uns premis de l’audiovisual valencià, per emfatitzar en l’alfabetització dels joves en el llenguatge de l’audiovisual i digitalitzar l’arxiu fílmic de la Filmoteca.
