‘El Temps’ inicia una ‘revolució’ de la mà del nou director de la revista

L’historiador i periodista Borja Vilallonga aposta pels canvis i per impulsar la plataforma web


RedactaVeu / València.

L’historiador i periodista Borja Vilallonga ha estat nomenat director del setmanari El Temps. Creada en 1984, la revista compta amb redaccions a València, Barcelona i Palma, on al llarg dels seus 33 anys d’història s’ha convertit en un referent de la informació política i cultural dels territoris de parla comuna.

El nou nomenament forma part de la voluntat del consell d’administració i el seu editor, Eliseu Climent, d’emprendre “canvis profunds” al setmanari. Aquests canvis, assegura Vilallonga, responen a la necessitat d’una “revolució” en el setmanari “per ser líders i crear una plataforma digital adequada al nostre temps, sense perjudici del paper”. Igualment, Vilallonga advoca “per tornar als principis fundacionals del projecte, amb un compromís fidel i rigorós”. Un altre dels reptes de Vilallonga serà portar El Temps a les generacions joves mitjançant les xarxes socials. “El Temps ha de parlar el nostre llenguatge, explicar els nostres temes i emprar les nostres eines comunicatives”, explica en aquest sentit.

Borja Vilallonga (Llagostera, 1985) és doctor en història per l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París, on va preparar una tesi doctoral en cotutela amb la Universitat Autònoma de Barcelona. Vilallonga assumeix la direcció d’El Temps després d’haver sigut investigador associat a l’EHESS de París, investigador postdoctoral a Columbia University i professor visitant a New York University. La seua recerca s’ha desenvolupat en dos eixos: la formació dels nacionalismes català i espanyol a la Catalunya del segle XIX i les connexions entre religió i modernitat a l’Europa vuitcentista. Actualment Vilallonga prepara una monografia per a la University of Pennsilvania Press sobre la construcció d’una modernitat catòlica com a alternativa conservadora al liberalisme europeu decimonònic.


Borja Vilallonga, nou director d'El Temps.

En paral·lel a la seua dedicació acadèmica, Vilallonga ha estat articulista d’opinió regular durant quatre anys al diari Ara. Els seus articles també han aparegut a ElNacional.cat, El Temps, NacióDigital, Vilaweb, Núvol, Diari de Girona, a més de les publicacions americanes Jacobin i Algemeiner. Els seus temes se centren generalment en la intersecció entre història i política, amb un interès especial per les configuracions nacionals europees, l’impacte de la religió en les mentalitats i el paper de la ideologia al segle XXI.

Durant la seua etapa a Nova York, Vilallonga va compaginar la recerca universitària amb el càrrec executiu de director editorial a Morningside, una de les majors empreses de traducció dels Estats Units. Segons Vilallonga, “ho vaig aprendre tot sobre la gestió executiva i la disciplina capitalista laboral”. “Sense adoptar els extrems i la deshumanització del món laboral de Nova York, sóc partidari d’importar els millors instruments del model americà”, rebla Vilallonga.

La Veu
 

Comentaris

La Pobla d\'Esplugues València
5.

Pense que ja ha estat molt extraordinari que en un context com el que tenim El Temps haja aguantat tants anys. Hauríem de ser un poc més auto-crítics i en compte de malgastar energies malparlant dels pocs que han fet alguna cosa real en el camp de la premsa, pensar què podem fer per millorar la difussió de tots els mitjans de comunicació escrits en català que tenim al País Valencià.

  • 1
  • 0
Esclafamuntanyes
4.
#3 Tens raó, El Temps no ha estat mai un referent, però era l'únic "referent" en paper que teníem els valencians (i que continuem tenint! amb permís de SAÓ). Pel que fa al "holding" de Climent, que dius tu, em sembla molt injust el teu comentari. Abans de Climent, del seu Secretariat de l'Ensenyament de l'Idioma, dels Consells Populars de Cultura Catalana, i finalment d'Acció Cultural, al País Valencià no hi havia res, literalment RES... llevat de Lo Rat Penat. El gran mèrit d'Eliseu va ser poder finançar tots estos projectes sense un duro, traient eixos diners d'on n'hi havia, perquè ací, al País Valencià, ningú estava disposat a aportar-ne en aquells temps "heròics". En això, Eliseu, va ser un mestre. En altres coses no tant. Però si avui el nacionalisme valencià està on està, no et càpia dubte, és en bona part gràcies a ell.
  • 1
  • 1
orxatera Alboraia
3.

El Temps... ¿un referent? És una broma, no? Podríem saber dades no distorsionades sobre difusió, venda i accés des d'Internet... posem dels darrers 10 anys ençà? Una publicació semi-clandestina i subvencionada com tot el holding de Climent. Com diria Xavi Castillo, "això ho pague jo".

  • 0
  • 3
Esclafamuntanyes
2.
Esperem que el nou director d'El Temps sàpia armonitzar el contingut valencià de la revista amb el més general de l'ambit catalanoparlant com ho ha sabut fer Vicent Sanchis. La procedència i la joventut del senyor Vilallonga em fa pensar que no deu tindre un coneixement massa clar de la realitat valenciana, tan complexa, i això no cap dubte que és un problema important, a banda de la qualitat intrínseca del contingut, a l'hora de trobar-hi un equilibri com el que havia aconseguit Sanchis.
  • 0
  • 3
Joan València
1.

necessitem, ràdios, televisions, premsa, llibres, publicitat en valencià, després de 40 anys mort el feixista encara estem com en els temps del feixisme espanyol= 0,50 % presència del valencià en els mitjans de comunicació, es per dir, què inútil és la burgesia valenciana

  • 3
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat