El Suprem ratifica el dret dels interins de la Generalitat a cobrar la carrera professional

EP / València
 
La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem (TS) ha ratificat una sentència anterior del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià que va reconèixer el dret dels interins amb més de cinc anys d'antiguitat a percebre el complement retributiu corresponent a la carrera professional.

D'aquesta forma, l'Alt Tribunal -en una sentència de 8 de març consultada per Europa Press- ha rebutjat el recurs interposat per la Generalitat Valenciana contra la resolució de 21 de desembre de 2015 del TSJ valencià que va estimar parcialment el recurs presentat per l'associació d'interins IGEVA UGT contra el decret del Consell, aprovat per l'anterior administració 'popular', que va regular la carrera professional dels empleats públics.

En la seua sentència, la secció segona de la sala contenciosa administrativa del TSJ valencià va declarar la nul·litat dels articles 1, 3, 5, 7 i 18 del Decret 186/14 del Consell sobre el sistema de carrera professional horitzontal i l'avaluació de l'acompliment del personal funcionari de carrera de l'Administració de la Generalitat Valenciana.

La sala va deixar sense efecte, igualment, les disposicions addicionals primera i segona i la transitòria d'aquest decret perquè excloïa els funcionaris interins, amb més de cinc anys d'antiguitat, de la possible percepció del complement retributiu de carrera professional. La sentència, basada en el dret europeu, va equiparar els funcionaris de carrera i els interins únicament a efectes retributius.

L'associació recurrent al·legava que el decret vulnerava la Constitució en establir un “tracte discriminatori” entre el personal funcionari de carrera de la Generalitat i l'interí, i sostenia que violava l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP) i la Llei de la Generalitat d'Ordenació i Gestió de la Funció Pública.

Ara, el Tribunal Suprem avala la decisió del TSJ valencià i manifesta no comprendre la pretensió de la Generalitat que la resolució del tribunal valencià supose un trencament de l'estatut de l'Empleat Públic, cosa que no ha quedat acreditada. Igualment, rebutja el seu argument que no s'ha seguit jurisprudència prèvia i adverteix: "No és suficient llançar un conjunt curt o ampli de sentències sense procedir a analitzar com ha sigut infringida la doctrina".

En aquest punt, recorda que la sala d'instància “s'ha esplaiat” sobre la inexistència de raons objectives perquè no percebera determinats complements retributius el personal interí de llarga durada, tot i que sí que en percep el funcionariat de carrera, i ho fonamenta -incideix- en la clàusula 4, apartat 1, de l'Acord marc sobre el treball de durada determinada que figura com a annex a la directiva 1999/70/CE del consell de 28 de juny de 1999 relativa a l'Acord marc CES, UNICE i CEEP.

"L'aplicació de l'acord marc l'ha estès aquesta sala en raó del principi de no discriminació a la percepció de triennis pel personal eventual en sentència de 21 de juny de 2016, per tant, la percepció de conceptes retributius lligats a l'acompliment d'un lloc de treball siga en condició de funcionari de carrera o interí de llarga durada, resulta pacífica" en el moment present, raona.

Sense raons per a dubtar de la constitucionalitat

Tampoc prospera el tercer motiu esgrimit en el recurs de la Generalitat, perquè, apunta el Suprem, “no existeixen raons per a dubtar de la constitucionalitat de les normes legals que regulen la funció pública estatal i la valenciana”.

Per tot açò, el TS conclou que “les valoracions anteriors obliguen a declarar que no pertoca el recurs de cassació” de la Generalitat i, a més, condemna en costes.

 

 

Comentaris

Yoigo
1.

Habemus cannabem

  • 0
  • 2

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat