Els pigments negres utilitzats a l’abric de les Dogues (Ares del Maestrat) durant el neolític, contenen carbó vegetal, descobert a partir de les cèl·lules vegetals fragmentades de coníferes i angiospermes. És la principal conclusió d’un estudi publicat en la revista PLOS ONE per un equip de professors de la Universitat de València i del CNRS de França.
A través d’una anàlisi paleobotànica -que mai abans no s’havia fet servir-, s’han pogut identificar les cèl·lules vegetals d’angiospermes i coníferes, i detallar el procés mitjançant el qual transformaven aquestes per utilitzar-les com a pigments. Aquestes cèl·lules estaven molt fragmentades i obstruïdes per una substància aglutinant, cosa que indica un procés mecànic de transformació intens mitjançant el qual es produïa una pols fina. Posteriorment es mesclava amb una substància, que no s’ha pogut identificar, encara que es creu que es tractava de greix d’animal o vegetal, amb la qual obtenien una barreja prou gelatinosa perquè aglutinara el pigment.
La investigació aporta una nova metodologia experimental al sector amb l’objectiu de, a més de determinar la composició del pigment, esbrinar el procés tècnic d’elaboració de les pintures. D’aquesta manera, fent ús de carbó vegetal de les espècies identificades i mitjançant eines com les que tenien els homes i les dones del neolític, com ara una maça i un morter, l’equip investigador ha pogut reproduir el possible ventall de pigments que feien servir.
Tot i que encara no s’ha confirmat la naturalesa de l’aglutinant, sí que s’han pogut recrear les possibles receptes de les pintures neolítiques.
L’objectiu de recrear aquestes tècniques radica en el fet de documentar els processos de fabricació per acostar-se a la manera com s’ha produït la transmissió del coneixement en les societats neolítiques.
Fins fa poc, els pigments negres analitzats en l’àrea de la Valltorta indicaven que havien estat elaborats a base de manganès. Tanmateix, en l’àrea de la Gassulla, dins del mateix parc cultural, i àrea a la qual pertany l’abric de les Dogues, tots els pigments negres analitzats per l’equip investigador estan fets a base de carbó vegetal. Així ho explica l’article Identification of plant cells in black pigments of prehistoric Spanish Levantine rock art by means of a multi-analytical approach. A new method for social identity materialization using chaîne opératoire, publicat en la revista PLOS ONE per Clodoaldo Roldán, Ernestina Badal, Sonia Murcia i Valentín Villaverde, professores i professors de Universitat de València, i per Esther López, del Centre National de la Recherche Scientifique de França. És una investigació emmarcada en el projecte NEOSOCWESTMED de la Unió Europea, que es finança a través de fons per a les Marie Curie Actions.
Les cèl·lules que s’han identificat pertanyen a coníferes i angiospermes, però els seus trets són comuns a molta de la vegetació pròpia del neolític del nostre territori, com és ara l’arboç, el llentiscle, la noguerola, l’aladern, la prunera o el cirerer.
Matèries primeres minerals
Com que els aglutinants que s’hi feien servir “són difícils de detectar amb les tècniques utilitzades, és per això que s’havia pensat que els pigments llevantins estaven elaborats mitjançant una simple mescla de matèries primeres minerals, com l’hematites o el manganès, en aigua”, ha assenyalat l’equip.
