En els propers mesos se signarà el primer conveni de teatre entre l’Institut Valencià de Cultura, a través de la direcció adjunta d’Arts Escèniques, i el sindicat d’actors valencians. El conveni, entre altres peculiaritats, afecta els productes escènics que s’emetran en la nova televisió pública, així com el nombre de produccions valencianes que es duran endavant des de l’IVC. Aquest fet, que mai s’havia donat entre el sindicat i l’administració, fa mantenir l’esperança del sector escènic valencià malgrat la difícil situació que travessen els actors.
Roberto García acaba d’arribar com a nou director adjunt de l’IVC. Va ser presentat aquesta setmana junt a Marga Landete, nova directora adjunta de Música i Cultura Popular, i José Luís Moreno, nou director adjunt de Cinematografia i Audiovisual. Així, encara que el director, actor i dramaturg va demanar un temps per a “aterrar”, va avançar durant la seua presentació la intenció d’establir prompte mecanisme d’acció i de diàleg amb el sector.
La tria de Roberto García ha sigut “una bona notícia” per a l’Associació d’Actors Professionals Valencians (AAPV). De fet, el sindicat considera que el fet que siga ell qui haja de fer les polítiques culturals sobre les arts escèniques és motiu suficient per ser “optimistes”. I és que García, a banda de ser ara gestor públic, “és actor, director i dramaturg, és a dir, coneix la situació del sector des de dins”, explica l’actor i president de l’AAPV, Ximo Solano.
Malgrat la situació actual “d’èxode massiu” dels actors valencians, tot fa indicar que la figura de García calmarà la tensió i la situació. Si la gestiona García, “és reversible”. “Però necessitarà que l’administració el deixe fer, que l’escolte i que compte amb uns pressupostos escaients”, matisa Solano. Tot i l’entusiasme renovat, el president dels actors valencians es lamenta que el concurs obert per a triar la subdirecció “no ha tingut massa èxit” i apunta a “un problema en la convocatòria” que ha fet que, tot i ser un sector altament crític amb les polítiques culturals públiques, només s’han presentat quatre persones.
Marga Landete, Vicent Marzà, Roberto Gracía i José Luís Moreno. Foto: Ulisses Ortiz.
Solano insisteix que no es capgirarà la situació si l’administració no entèn la figura del creador i posa la dotació econòmica escaient perquè done fruits a mitjà termini, per la qual cosa “serà una despesa de Cultura, però no una inversió de futur”. Tanmateix, mostra optimisme perquè “Roberto és coneixedor del que defensa l’AAPV des de fa 30 anys”. “Es tracta d’inversió, no de diners, i Roberto és coneixedor d’això”, destaca Solano.
Per aquest motiu, el seu nomenament és “esperançador”, explica el president dels actors. “Sense el creador no hi ha públic. Perquè el creador valencià o en valencià és aquell que pot fer sentir el públic membre d’una cultura comuna” i, alhora, s’han d’administrar uns recursos perquè la gent tinga accés a la creació”, apunta. El problema és -i l’actor afirma assumir part de culpa per no haver estat capaç de transmetre la idea- que “la figura del creador no s’ha acabat d’entendre, no ha estat ben tractada ni considerada”. Així i tot, “eixe és el punt fort que tenim amb Roberto, que podrà transmetre aquest missatge una vegada més”. Baixaran les espases actorals. De moment, “confiem i li donem tot el temps que necessite” per a aterrar.
Una gala entre dos aigües
El proper 28 de març, tot coincidint amb el Dia Mundial del Teatre, es lliuren al Teatre Rialto de València els Premis d’AAPV. Enguany, un dels premis principals -les altres modalitats les voten els actors-, el Premi Narcís per la contribució a les Arts Escèniques, “homenatjarà” Rafel Calatayud.
L’actor valencià i director de la companyia La Pavana, que darrerament s’ha pogut veure en la coproducció de l’IVC de Happy End amb direcció de Salva Bolta, “s’ha distingit per la seua lluita en el temps en què estava tot fotut”, recorda Ximo Solano, qui reconeix que fa temps que des de l’AAPV se li volia retre eixe homenatge. “El seu nom estava damunt la taula i ara coincideix això amb el fet que està treballant molt, un fet que m’alegra”.
Solano va protagonitzar un discurs en l’edició dels premis del 2016 carregat de crítica envers les polítiques culturals que afecten el teatre. Aquest any es mostra indecís, entre dos aigües: un “continu èxode massiu de treballadors” i la “bona notícia” que representa la direcció adjunta de García. El discurs d’enguany barreja fins a “14 opcions”. Una d’elles potser “tire la bomba i arranque a córrer”. Tot i això, reconeix que “allò que he reivindicat no ha tingut èxit”, encara que el seu discurs com a president de l’AAPV tindrà el “punt reivindicatiu”.
El president dels actors acaba d’arribar. Ve de treballar a l’estranger, on cada vegada roman més. “Fora tinc més feina” i això fa que es pregunte si en acabar la gala plegarà; “és la gran pregunta” que es fa. Amb tot, “tenim coses encarrilades, com ara la signatura del primer conveni de teatre que afecta els nous productes de televisió i tots hem de córrer una mica”. Un conveni que tindrà Roberto García a l’altra punta del diàleg i això fa créixer l’optimisme entre els actors. De fet, “em marque la fita de la signatura del conveni”, després, potser, deixarà la presidència de l’AAPV.
