Les Falles deixen de ser monuments efímers. Gràcies al treball d’un equip d’investigadors de la UPV quedaran immortalitzades per sempre en 3D. “Abans, després de la Cremà, el monument desapareixia i només en quedaven fotos i vídeos. Ara, el monument romandrà per sempre”. Així s’espressa Javier Cabañero, un dels investigadors responsables de la creació de Parot Digital, una plataforma digital que, a partir dels models generats per l’artista faller, processa, emmagatzema en 3D i reconstrueix virtualment els monuments fallers.
Després de 3 anys de treball, Dypsela, una empresa emergent de la UPV, es va engegar oficialment fa escasses setmanes amb aquesta proposta inicial que permet, a partir de la plantà dels monuments, recrear des de qualsevol part del món tres falles: la de la plaça de l’Ajuntament, obra de Manuel García; la Mossén Sorell-Corona, de l’artista Isidro Ferrer, i la de Cuba-Literat Azorín, obra de Carlos Carsí. Amb aquesta aplicació, “els monuments deixaran d’estar ancorats a un posicionament únic i concret. No caldrà acudir presencialment per a poder gaudir-los, expliquen. Qualsevol persona que ho desitge podrà descarregar-se a través de la web el model de Parot Digital, imprimir-lo i, amb l’app com a visor, recrear els monuments allà on vulga”.
Imatge. Parot Digital.
La conservació patrimonial ha sigut un dels objectius del projecte. Un equip format per cinc investigadors, quatre d’ells titulats per la Universitat Politècnica de València (UPV), ha creat Dypsela la finalitat de la qual és la conservació, la difusió i l’augment de la rendibilitat econòmica del patrimoni faller a través de la realitat augmentada.
El nom del projecte, Parot Digital, vol fer l’ullet a la història de les Falles. Com expliquen els seus creadors, el parot era l’estructura de fusta creada com a suport del cresol, sorgida davant la necessitat dels artesans fusters de continuar treballant en les hores de foscor. Com que el patró dels fusters era Sant Josep, el 19 de març amuntegaven als carrers el material inservible que tenien als reduïts tallers, necessitats d’espai. Així, el parot que els havia acompanyat i il·luminat durant l’hivern també era cremat a les fogueres al costat de mobles vells dels veïns. “En algun moment de la història, algú va cobrir un parot amb robes velles, humanitzant i personalitzant aquella foguera. Amb el pas del temps, les composicions es van fer cada vegada més elaborades i van donar pas al naixement del primer ninot”, explica l’enginyer de la UPV.
