Ademús, un racó amb història ibera

La Diputació de València, l’ajuntament i arqueòlegs treballen conjuntament per incloure el jaciment de La Celadilla a la Ruta dels Ibers

Sixto Ferrero / Ademús

Els ibers de la Celadilla (Racó d’Ademús) van triar com a panoràmica la confluència del rius Bohilgues i el Túria. Per veure l’extensió del territori van construir l’aldea dalt d’un turó, fora de l’actual nucli urbà d’Ademús. Va estar ocupada entre els segles V i IV aC i va abastar una extensió de mitja hectàrea. No es coneixen les causes, però l’any 350 aC un incendi carbonitzà l’assentament ibèric i no va ser fins el 2011 quan es van trobar dos esquelets humans cremats i es va determinar que les restes eren de dos individus ibers, ja que segons el ritual, aquests no soterraven els morts, sinó que els incineraven.

Ara per ara, s’estan duent a terme anàlisis d’ADN. Els cossos ibers, junt al bon estat de conservació dels equipaments i la “potent” muralla i una torre descoberta, han fet que tant l’Ajuntament d’Ademús com l’àrea de Cultura de la Diputació de València treballen braç a braç per incloure la Celadilla en la Ruta dels Ibers.

L’Àrea de Cultura de la Diputació de València i l’Ajuntament d’Ademús volen que el jaciment de La Celadilla s’integre en el projecte orientat a la consolidació, posada en valor i difusió dels jaciments arqueològics visitables d'època ibèrica a les comarques de la demarcació de València —conegut com a Ruta dels Ibers—.


Restes humanes a la Celadilla. Foto: Ajuntament d'Ademús.

Els arqueòlegs Daniel Giner i Laia Creus es van posar al capdavant d’un equip en 2009 per excavar el jaciment, on determinaren que es tractava d’una “aldea” i no una ciutat com Edeta, a Llíria, o el Tos Pelat, a Montcada. Des d’aleshores, els arqueòlegs han documentat una “potent” muralla i una torre, així com diverses habitacions amb estructures d'emmagatzematge i transformació de productes agraris al costat d'un carrer. Segons els arqueòlegs, l'estat de conservació de les restes és òptim. Pel que fa als objectes estan complets majoritàriament i l’arquitectura de terra sobre la que van ser alçats els equipaments domèstics, es conserven en gran part al seu lloc. A més a més, el poblat fou abandonat després de l’incendi —del 350 aC— i per tant, les restes carbonitzades de les estructures de fusta del poblat es troben en bon estat.


Estructures a la Celadilla a Ademús. Foto: Dival.

Per tot això, l’interès científic del jaciment “és indubtable” determinen els arqueòlegs, perquè aporta informació arqueològica sobre el període ibèric a la comarca del Racó d'Ademús i ofereix “dades extraordinàries” a causa del bon estat de conservació de les restes i, a més a més, compten amb la troballa de restes humanes de diversos individus. Aquestes restes humanes són de persones adultes que van morir durant l'incendi. Aquest fet és “totalment inusual”, i fa que La Celadilla siga un jaciment “excepcional” per a l'arqueologia del període ibèric i, en general, de l'Edat del Ferro.

En l'actualitat s'estan duent a terme anàlisis d'alimentació en aquestes restes humanes i hi ha un projecte d'investigació per mamprendre l’anàlisi de l'ADN antic.

Fases del projecte

El projecte d'intervenció arqueològica i posada en valor social del jaciment contempla diverses fases, algunes ja executades, amb actuacions encaminades a la protecció, excavació, estudi, consolidació, museïtzació i difusió d’aquest assentament iber.

Des de l’any 2009 s’ha procedit a la protecció del jaciment i excavació d’una extensió propera als 500 metres quadrats, a més del posterior estudi i investigació de les troballes. Des de 2011 se celebren, amb caràcter anual, unes jornades de portes obertes durant la campanya d'excavació per a afavorir la difusió dels treballs entre el públic general, incloent col·loquis divulgatius i tallers didàctics.


A més, durant el passat exercici 2016 es van exposar, per primera vegada, un total de 18 peces originals restaurades en el marc d'una mostra temporal sobre el jaciment de La Celadilla que comptà amb la col·laboració del Museu de Prehistòria de València, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació.

La Ruta dels Ibers

La Ruta dels Ibers és un projecte impulsat per la Diputació de València que ofereix als ciutadans la possibilitat de visitar nou poblats ibers valencians. D’aquesta manera es pot gaudir del patrimoni cultural, ubicat en espais de gran valor natural i paisatgístic. A través del Museu de Prehistòria de València i dels Museus Locals es pot conèixer les troballes més rellevants al voltant dels costums, ritus i vida d’aquest pobladors que van ocupar el territori valencià entre els segles VII i II aC.


L'Àrea de Cultura de la Diputació treballa perquè la Celadilla s'incloga dins de la Ruta dels Ibers. Foto: Dival.
 
Actualment, la Ruta dels Ibers la formen la Bastida de les Alcusses de Moixent, el Tossal de Sant Miquel i el Castellet de Bernabé de Llíria, el Puntal dels Llops d'Olocau, Kelin de Caudete de las Fuentes, la Seña del Villar, el Castellar de Meca d'Aiora, el Molón de Camporrobles i el Tos Pelat de Montcada. Així doncs, la Diputació i l’Ajuntament d’Ademús volen que la Celadilla hi forme part de la ruta. Per a fer-ho possible, el diputat Xavier Rius i l’alcalde d’Ademús, Ángel Andrés, es van reunir aquesta setmana, junt amb els responsables del jaciments, perquè la Celadilla puga sumar-se al projecte de jaciments arqueològics visitables de les comarques de la demarcació de València.

En aquest sentit, Rius destacava la vàlua de l’assentament, en tant que és l’únic on es conserven restes humanes d’època ibera. Això, juntament als resultats obtinguts en les diverses fases, fan que la Diputació tinga especial interès en incloure’l en la ruta i que puga així rebre el suport de la Diputació i del Museu de Prehistòria de València.

La Veu
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat