Els responsables de política lingüística de Catalunya, País Valencà i Balears debaten l'homologació de títols

Ester Franquesa, Rubén Trenzano i Marta Fuxà coincidiran dissabte en la XXII Jornada de Sociolingüística d'Alcoi


EP / Alcoi
Els responsables de política lingüística del País Valencià, Balears i Catalunya es reuniran per primera vegada dissabte que ve al campus de la Universitat Politècnica de València (UPV) d'Alcoi per a parlar sobre l'homologació dels títols que acrediten el domini de la llengua. Segons ha informat l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), es tracta de la primera trobada del valencià Rubén Trenzano, la catalana Ester Franquesa i la balear Marta Fuxà. La trobada servirà, segons l'IEC, per a "parlar sobre l'homologació dels títols de coneixement de llengua catalana en els diferents territoris del domini lingüístic".

Els tres participaran en un debat que tancarà la XXII Jornada de Sociolingüística, on està previst que participe el conseller valencià d'Educació, Vicent Marzà, amb una conferència titulada 'Reptes socials i polítics de la normalització lingüística al País Valencià'. Hi intervindrà també el secretari autonòmic de Justícia i Administració Pública, Ferran Puchades, amb una dissertació sobre la nova llei de la funció pública i la competència lingüística. A més, el professor de la Universitat d'Alacant Vicent Brotons analitzarà el nou decret de plurilingüisme dissenyat per la conselleria que dirigeix Vicent Marzà.

L'IEC ha assenyalat que la Jornada de Sociolingüística contribuirà, a més, a la celebració del centenari del naixement del poeta alcoià Joan Valls, "un dels millors poetes valencians del segle XX, amb una lectura dramatitzada dels seus poemes i una ruta guiada pels racons d'Alcoi que van ser clau en la seua vida i obra".

La XXII Jornada de Sociolingüística està organitzada per la Universitat Politècnica de València, la delegació de l'IEC a Alacant, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'Ajuntament d'Alcoi, la Coordinadora de l'Alcoià i el Comtat pel Valencià i el Centre Ovidi Montllor.

Comentaris

David València
11.
#5 Eixe jurament és més fals que un billet de 3000 euros. Eixe fragment és d´un text del segle XIX de la Renaixença Catalana. Per favor mirat les teues fonts abans de posar-les ací.
#7 Vaja rotllo has amollat! I no, el País Valencià no ho va crear Espanya. Erem Regnes diferents, amb institucions diferents i punt.
  • 1
  • 6
Alexandre Pineda Fortuny
10.

BON POLÍTICA ÉS L'ANAR CONFIGURANT LA CIVILITZACIÓ TOTALMENT DESCONEGUDA EN EL REGNE D'ESPANYA. LA UNITAT PAÍS VALENCIÀ, BALEARS, PITIÜSES, CATALUNYA ÉS INDISPENSABLE I TANMATEIX PEREMPTÒRIA PER ACONSEGUIR-HO / VOLEM ESTAT DE DRET I DEMOCRÀCIA, ARA, INEXISTENT, PER MÉS QUE VOLEN SIMULAR-HO.

  • 6
  • 2
Alexandre Pineda Fortuny
9.

BON POLÍTICA ÉS L'ANAR CONFIGURANT LA CIVILITZACIÓ TOTALMENT DESCONEGUDA EN EL REGNE D'ESPANYA. LA UNITAT PAÍS VALENCIÀ, BALEARS, PITIÜSES, CATALUNYA ÉS INDISPENSABLE I TANMATEIX PEREMPTÒRIA PER ACONSEGUIR-HO / VOLEM ESTAT DE DRET I DEMOCRÀCIA, ARA, INEXISTENT, PER MÉS QUE VOLEN SIMULAR-HO.

  • 4
  • 2
Tamarit Sagunt
8.
La deshomologació els certificats catalans no va passar mai de ser una maniobra de distracció dels polítics del PPCV, destinada als seus votants més fanàtics. Per la via dels fets, sense un reconeixement normatiu, sempre s'ha aplicat i des de l'època del primer conseller popular Ferran Villalonga, un convençut de la unitat del català. Més tard, el Tribunal Suprem per sentència de 15 de març de 2006, va deixar sense efecte la deshomologació i les autoritats de la Conselleria no van fer un altra cosa que aplicar-la. L'actual equip de la Conselleria no ha fet altre que elevar a rang normatiu una sentència dels tribunals i una pràctica administrativa de molts anys. Que no és poca cosa.
  • 11
  • 0
David_BG L\' ALCORA
7.
Mentres no mirem mes enllà del Sènia no només ací sinó també a l' altra vora nord del riu...ofrenarem gloried a Espanya. Mentres no perguem la por a dir-nos catalans i ens seguim anonenant regionalment "valencians" per la imposició de les provincies i regions espanyoles no avançarem. Mentres el principat no deixe de proclamar la independència de només una part del nostre país i no mire mes avall del Sènia, acondeguixca vore des del Montseny les illes o mire mes enllà dels pirineus no avançarem. Ni provincies ni automies!!!!! Ensvolen dividits per a ofrenar gloried a espanya...per a que ens conformen amb les quotes de poder que ens donen...total si tenim a Compromis, Mes per Mallorca i Junts pel Si governant...pero a seguor mantenint-los, a seguir dividits, a aceptar les provincied i regions espanyoles. I molts diran...es que varem ser un regne...d' acord...però era un regne lliure? NO . Tenía ben cert certa autonomia i llibertat dins la corona d' aragó però es ben coneguda la presió i mals de cap que li donaren els nobles aragonessos com Blasco de Alagon o Ximeno d' Urrea a Jaume I (Alagon i Urrea, poblacions aragoneses) a Jaume I en quant a que les boves terres conquerides i en virtut al feudalisme aragonés es regiren per "just fuero d'aragon" i les concesions que hi hagué de fer a aquestos. No es pot ser valecianista i aceptar el marc autonomic imposat per Espanya amb comarques que no sob valencianes. Amb la dualitat nacional entre els catalanoparlants i els castellanoparlants. A les coses cal dirles pel seu nom. Sense complexos. Si ens estimen la nostra llengua comuna a la del principat i les illes es que som una mateixa realitat nacional i cultural. Els Països Catalans. Reunificació. Incorporació de les comarques no catalanes als seus respectius païsod culturals (Requena i Villena a Castella, Orihuela a Murcia, Segorbe, Ademuz, Chelva i Montanejos a Aragon i la Val d'Aran i la Fenolleda a Ocitania. I les comarques vertaderament valencianes (catalanes) amb conciència nacional de ser-ho reunificades amb la resta dels països catalans. Abolició de les provincies i regions espanyoled. I fer una política de baix a dalt. Que tinga mes pes les decisions d'uma junta de veïns que les dels ajuntaments i que aquestos siguen mers gestors dels ciutadans. I els governs de país...ja siguen uns Països Catalans units o confederals soguen al mateix temps gestors de les decisions dels ajuntaments, comarques o intercomarcals. Açò es diu INDEPENDÈNCIA. Però cal ser valent. Deixar de viure en el provincialisme i l' autonomisme espanyol. Dir-se valencianista i reconeixer autonomia valenciana, com la catalana o la balear...es reconeixer Espanya...al igual que reconeixer a Andorra com país "sobirà" diferent la resta dels Països Catalans...es reconeixer la Europa del capital...País sobirà crear per a evadir els impostos que ens furten . Si fora "sobirà" la nostra llengua, que la seua oficial, sería a la vegada respectada i oficial a Europa. I reconeixer la Catalunya Nord com a part diferent es el mateix que reconeixer el departament de Languedoc-Rousillon, es a dir reconeixer la ocupació francesa de part del nostre país. Som catalans. I volem viure als països catalans. Comarcalitzats i lliures. O ENS RECOBREM EN LA NOSTRA UNITAT O SEREM DESTRUÏTS COM POBLE...o ara o mai...O ARA O MAI !!!!
  • 6
  • 2

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat