Els Camins del Penyagolosa avancen pas a pas com a Patrimoni de la Humanitat

La Diputació de Castelló i la UJI exposen a París la candidatura d’aquest indret de pelegrinatge al ‘gegant de pedra’
25 març 2017 01:00h

Xavier Pérez / Castelló de la Plana.

A l'interior de les comarques del Nord, a les faldes de l’imponent Penyagolosa, s'alça el santuari dedicat a Sant Joan Baptista, un lloc únic, ple de misteri i destinació de peregrinacions que tenen lloc des de temps de la reconquesta cristiana (segle XIV). Aquests romiatges esdevingueren únics i traçaren camins, sempre amb costums i rituals propis per a cadascun d’ells, que arribaven fins a aquest centre neuràlgic des de diferents municipis.

Així, la Diputació de Castelló, sota el paraigües de la Universitat Jaume I i la Càtedra de recerca Diputació de Castelló de Centres Històrics i Itineraris Culturals, impulsada per ambdues institucions, ha pogut defensar recentment la candidatura de Camins del Penyagolosa a Patrimoni de la Humanitat amb la seua participació en el ‘Simposi sobre Autenticitat i Reconstrucció’ organitzat a París pel Consell Internacional de Monuments i Llocs Historicoartístics (ICOMOS).

Cal ressaltar que ICOMOS és una associació no governamental, lligada a l'ONU a través de la Unesco, i que el seu objectiu és oferir els béns que reben del títol de Patrimoni Mundial, així com promoure mesures per a la conservació i protecció de monuments i llocs d'interès cultural, per la qual cosa la presència de la càtedra en aquest fòrum de debat situa la candidatura en el millor escenari possible per a promocionar-se.
 

El vicepresident i diputat de Cultura, Vicent Sales, ha valorat la participació en el congrés del director de la càtedra, Juan Antonio García Esparza, amb la ponència “Creant noves possibilitats per al patrimoni futur?”, on s'han plantejat les contribucions positives que el patrimoni pot aportar a la vida de les generacions futures, a la llum dels impactes dels canvis i transformacions històriques, culturals i naturals.

Sales ha destacat que el món rural i aquesta candidatura "reflectirien a la perfecció aquestes noves possibilitats. L'interior castellonenc atresora un patrimoni natural, cultural i històric immillorable i, si entre tots aconseguim protegir-lo i divulgar-lo, com succeiria amb el reconeixement de patrimoni mundial, sumaria innombrables propostes de valor a un territori que brinda a aquell que el visita tot el seu encant, singularitat, misticisme i història”.

És per açò que la participació de Camins del Penyagolosa en aquest fòrum internacional ha suposat l'exposició de la candidatura davant d’experts, tècnics i personal especialitzat en la gestió i la presentació de béns inscrits en la Llista de Patrimoni Mundial, just quan l'elaboració de l'expedient per a la candidatura per la via d'itinerari cultural es troba en la seua fase final.
 

Sant Joan de Penyagolosa. Foto: Javier Vila.

Uns camins plens d’història

En l'actualitat, molts d'aquests camins de la ruta cap al Penyagolosa han desaparegut. No obstant açò, existeixen alguns municipis que custodien gelosos aquests béns heretats dels seus antecessors, com passa amb Els Pelegrins de les Useres o les peregrinacions de Culla, Vistabella, Xodos o la veïna població terolenca de Puertomingalvo. A més del seu sentit religiós i místic, aquestes rutes han sigut importants vies de comunicació com a llit de l'activitat humana i han tingut una continuïtat a través dels segles, ja que eren camins de diàleg entre els pobles i compten amb un important patrimoni arqueològic, arquitectònic, ecològic i etnològic.

L'antiguitat dels seus inicis i l'obstinació en la seua conservació, així com el seu ús i vitalitat actuals, justifiquen que siguen reconeguts com a Patrimoni de la Humanitat.
 



La Veu
 
next