Sixto Ferrero / València
Més de 150.000 persones han visitat el Palau de la Generalitat entre els anys 2015 i 2016, una xifa que situa la seu de la presidència del govern valencià com un dels edificis més visitats de València. Les visites del Palau del carrer de Cavallers està quasi al mateix nivell que el Centre del Carme, per on passaren 71.315 persones el 2015 i 75.918 durant el 2016. En definitiva, una xifra prou més elevada que la del públic que assisteix als teatres de la capital.
Les jornades de portes obertes i l’oferta cultural que acull el pati gòtic del Palau han sigut la causa per la qual l’edifici institucional ha aconseguit xifres d’afluència similars a les d’altres institucions culturals de València. Tanmateix, cal tenir en compte que les portes del número 2 del carrer de Cavallers només s’han obert en dies de Falles, Pasqua, Nadal i durant les jornades prèvies a la diada del 9 d’Octubre. Tot i això, com a mitjana anual, l’edifici ha obert un de cada deu dies, segons explica la institució en un comunicat.
D’aquesta manera, la ciutadania avala el Palau de la Generalitat com a espai cultural alternatiu. Si més no, les dades avalen la gestió que se n’està fent en aquest sentit fins al punt que l’edifici de Pere Comte planta cara a museus i espais cultuals valencians amb una finalitat cultural específica.
Prop dels museus
En primera posició per nombre de visitants se situen els espais culturals i d’oci, sobretot els ubicats al complex de l’antic llit del Túria. En 2015, el Museu de les Arts i les Ciències va rebre 560.400 visitants; l’Hemisfèric, 307.959 i, per últim, l’Oceanogràfic, 1.091.717 persones. En 2016 van augmentar les visites i, a més, les activitats que s’hi van realitzar a l’Àgora també aplegaren més de 2,8 milions de visitants.
També trobem la Llotja de la Seda amb 423.622 visitants en 2015 i un lleuger augment en 2016 (488.498). El Centre Cultural La Beneficència va acollir, en 2015, un total de 239.716 visitants, mentre que en 2016 va rebre 200.784 persones. Altres espais emblemàtics, similars a l’edifici de la Generalitat Valenciana, són les Torres dels Serrans, per on pujaren 159.258 visitants en 2015.
Si atenem als museus del cap i casal, veiem un lideratge del MuVIM, per on passaren, en 2015, 147.248 persones i, en 2016, un total de 200.885. De prop el segueix el Museu de Ceràmica —de gestió estatal—, per on passaren, en 2015, 147.653 persones i 166.286 en 2016. El Museu de Belles Arts, que és de gestió autonòmica però pertany al Ministeri de Cultura, va rebre 147.248 persones en 2015 i baixà a 132.069 en 2016. Seguim amb l’IVAM, que fou visitat en 2015 per 107.624 persones i per 123.144 durant el 2016.
Què l’ha fet atractiu?
Diferents activitats han provocat que els visitants troben en la seu central de Presidència un atractiu cultural afegit al fet de la representativitat política i la simbologia identitària dels valencians. Des de dins ho tenen clar, el motiu pel qual la gent ha triat entrar al Palau ha sigut perquè des de fa dos anys l’edifici està ple de continguts que s’han anat canviant amb assiduïtat. Exposicions com l’última de Doro Balaguer durant els dies de Falles, espectacles de música i dansa, activitats infantils, projeccions en la Torre Vella, una falla a l’interior del Pati Gòtic i un camió de cuina sobre rodes a l’entrada amb productes valencians són alguns dels principals reclams complementaris per a un edifici que representa el poder del poble valencià i que és, alhora, un exemple arquitectònic del gòtic tardà.
Les Falles han sigut l’últim període festiu en què ha obert les seues portes el Palau de la Generalitat. / GVA
Més activitats
Aviat començarà una nova activitat que omplirà encara més l’edifici. Es tracta del Palau Gran, un seguit de visites guiades adreçades a persones majors i centres de jubilats i pensionistes, que podran gaudir del contingut de l’edifici sense cues ni esperes i amb una atenció més personalitzada.
