A principis d’aquesta setmana nadalenca vaig llegir a la pàgina web de Radio Castellón de la Cadena SER, una notícia que parlava sobre l’enèssima retallada educativa que el Govern del PP vol fer el curs vinent al País Valencià, però sobretot a la Província de Castelló. La notícia deia literalment açò: “Cabe recordar que según la propuesta de arreglo escolar de la Conselleria, los centros educativos de la provincia dispondrán de 18 unidades educativas menos el próximo curso ya que, aunque se crean o habilitan 30, se suprimirán 48: un total de 32 en Infantil, 14 en Primaria y dos en Educación Especial”.

Què és el que passarà amb aquesta nova retallada a l’Educació Pública Valenciana? Doncs és molt fàcil de deduir. Els grans perjudicats novament, seran els i les alumnes. Tot aquest alumnat haurà de repartir-se en altres classes i donarà lloc a una massificació per aula i una pujada de les ràtios. Si actualment classes amb 25 xiquetes i xiquets de ràtio a vegades és molt (done fe com a mestre que sóc), no vull pensar-ne amb més. Evidentment, açò també es complementarà amb menys docents. Està clar que si hi ha menys classes doncs fem menys falta. I què comportarà més ràtio i menys docents? Comportarà doncs un empitjorament de la qualitat de l’educació. Hi haurà menys xiquets i xiquetes amb Necessitats Educatives Especials que podrán ser tractats com es mereixen. Hi haurà menys recursos per fer reforços educatius i on no tot l’alumnat podrà ser tractat del mateix mode.

És curiós com el Partit Popular a nivell de l’Estat Espanyol, ha aprovat la LOMQE, la pitjor llei educativa i amb menys consens polític i social de la història, per tal de millorar la qualitat de l’educació, cosa que dubto moltíssim, però que segueix amb la tisora a sobre i sense cap remordiment de causa.
Imatge
Pense que no només és qüestió de l’estat de crisi econòmica actual el fet que el PP del País Valencià continue amb les retallades en educació. És un partit que ens desmostra cada dia que no es creu l’educació pública, de qualitat i en valencià per a totes i tots. La tisora no cessa en educació, i sempre hi ha un bon moment per treure-la i retallar-la. I el que és més trist és que encara queden mestres, professores i professors que observen tot açò amb gran indiferència.

Per finalitzar aquest article, només voldria fer una reflexió sobre com crec jo, al igual que molts i moltes docents, que deuria ser el model educatiu públic, de qualitat i, en el nostre cas, en valencià.

Aquest model seria el de l’escola inclusiva, o el més semblant possible. Una escola amb menys alumnat per aula i on estigueren dins de la mateixa el màxim temps possible, sobretot a Educació Infantil i Educació Primària. Una escola que aposte per molts recursos materials i digitals, però sobretot humans. Sempre he dit que una classe amb dos docents dins serà molt millor que amb un, pel fet que l’alumnat podrà ser atés d’una manera molt millor i individualitzada sense trencar amb la seua classe. No us podeu imaginar el canvi que hi ha.

Ara bé, què és el comporta aquest model d’escola més inclusiva? Una despesa econòmica important. I quin és el problema per dur-la a terme? Cap. Si ens centrem en que l’educació és la base del sistema no hauríem de tindre cap problema en gastar els diners de totes i tots on fa falta. El problema és que la gent del PP que ens governa no s’acava de creure l’educació pública, seguiex subvencionant les escoles concertades i les que segreguen i a més a més, continua malbaratant els diners públics en autèntiques xorrades o casos de corrupció. Així no anem enlloc.

És una llàstima perquè els grans damnificats són els i les de sempre, els xiquets i les xiquetes, que no estan rebent l’educació que es mereixen; l’educació pública i de qualitat per la que els seus avis, àvies, pares i mares van lluitar ja fa anys. Això no s’ha acabat. En un futur no molt llunyà els tocarà lluitar a elles i ells, perquè aquesta gent del PP s’ho està carregant tot.

Pablo Gil Navarro – El nét del Roig

Comparteix

Icona de pantalla completa