Diari La Veu del País Valencià
Qüestions de política sociolingüística ‘valenciana’
El 27 de desembre, un dia abans del dia dels inocents, a un diari de València publicaven una notícia: “un estudi revela que els partits fugen en campanya del debat sobre el valencià”, i concretament, esmentaven el treball de recerca publicat per Josep À. Mas Castells i Eva M. Mestre del Departament de Lingüística Aplicada de la Universitat Politècnica de València, publicat la revista “Llengua i Dret” que edita l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, depenent de la Generalitat Catalana.

En realitat en analitzar, en detall, les propostes electorals 2011 de ‘model trilingüe’ del PP es mostra el desinterés d’aquest partit tan “valencià” pel valencià, la contraplanificació lingüística per a fer retrocedir la nostra llengua, on el valencià es presenta com un tret d‘”espanyolitat” contra la catalanitat valenciana, que serveix per a diluir les exigències de reconeixement i les reivindicacions dels valencianoparlants o catalanoparlants minoritzats amb els de la llengua dominant. Les seues propostes, les del PP, només fan que afeblir la nostra llengua i no impliquen mai cap obligació en cap àmbit d’ùs i coneixement de la pròpia llengua del País Valencià.

El partit socialista manté una ambigüitat calculada pel que fa a la unitat de la llengua, participa de la introducció de l’anglés a l’ensenyament i la defensa de les línies de valencià; en les contradiccions socialistes destaca la reivindicació del requisit lingüístic per a la funció pública malgrat haver votat en contra a les Corts Valencianes; el PSPV no contempla la creació d’una llei de política lingüística ni l’extenció del valencià a les zones castellanoparlants; no obstant, busquen que l’Estat espanyol s’implique en el foment i la normalització de la llengua, i fa una defensa total de l’AVL. Les “diferències” de política lingüística entre el PP i el PSOE al País Valencià es pot entendre com matisos d’un mateix model, molt poc favorable per a la recuperació i dignificació del català del País Valencià, al mateix nivell que el castellà, com un dret bàsic de ciutadania.

La coalicció Compromís considera el valencià com un dret de al ciutadania i mira de treure’l de la lluita partidista; la senya d’identitat es basa en l’ús del valencià evitant entrar en polèmiques sobre el nom i l’entitat normativa que serien essencials per a altres grups polítics. Assumeix les propostes d’Escola Valenciana per al seu programa electoral, sense fer cap referència al model plurilingüe.

Esquerra Unida del País Valencià és dels tres partits de l’oposició el que més entra en conflicte amb la política lingüística del PP i no fuig de l’enfrontament identitari. EUPV posa l’accent en la unitat de la llengua, que proposa que siga oficial; també demana EUPV que es reconega les altres senyes d’identitat, la senyera històrica quatribarrada i la Muixaranga com a himne oficial que ha defensat el nacionalisme valencià des de l’antifranquisme fins a l’actualitat. Assumeix també les propostes d’Escola Valenciana i l’establiment d’un sistema de quotes lingüístiques en el sector audiovisual, amb capacitat i voluntat sacionadora per garantir que el català del País Valencià isca de la situació d’opressió.

Enmig d’aquest informe d’anàlisi sociolingüístic, s’indicava en un epíleg del diari: “Silenci clamorós” de l’IIFV i de l’Institut d’Estudis Catalans sobre el tancament de RTVV”. Em sembla que des del Principat, lligat a l’IEC, a les Universitats i els mitjans de comunicació principatins, s’han alçat diverses veus en contra del tancament de RTVV, expressant la seua disconformitat i que al domini lingüístic es perdia una TV en català. Em fa la impresió que sí que s’han pronunciat explícitament a la premsa gent de l’IEC; no obstant, com que no ho sé del tot cert, amb una seguretat absoluta, si des de l’IEC i l’IIFV han dit solemnement o no ho han dit sobre el tancament de RTVV, ho deixe córrer; motius per a triar l’opció de dir o de no dir res sobre allò que no se sap, com deia Wittgenstein, hi ha en abundància; RTVV s’havia destacat, al llarg de la seua història vital per ser una TV antivalenciana i anticatalanista, que prohibia esmentar el català, PV, PP.CC., etc.

Per tant no sé a què ve aquest escarot en alguns filòlegs valencians que només esperen la mímina ocasió per a posar a parir a l’IEC i a l’IIFV com si foren els responsables dels resultats de la política lingüística que s’efectua al territori concret del País Valencià. Ara se li voldrà encolomar el tancament de RTVV, no al PP, sinó a l’IEC o a l’IIFV. Des de certa hipersensibilitat ‘valenciana’, pel que fa al Principat, sempre s’ha de criticar tot, tant si diuen com si no diuen. No seria més lògic que aquests filòlegs, pel que fa RTVV, criticaren el mal ús que s’ha fet de la RTVV, la catalanofòbia que s’ha atiat, els enganys, incompliments i abusos i criticaren els responsables directes del tancament de RTVV, els polítics i acadèmics que donen suport a les polítiques lingüístiques que es fan al PV? Sembla que alguns d’aquests filòlegs necessiten ‘culpar’ als ‘marietes’ catalanistes de l’IEC o de l’IIFV de tot el que passa al País Valencià en afers lingüístics, com va fer el senyor Mas, en la seua tesi doctoral “El fonema valencià”. Una desgràcia perquè aquest “epíleg” serveix per a tapar i desvirtuar la recerca seriosa sociolingüística i la demanda de més responsabilitats als partits polítics hegemònics de la situació d’opressió lingüística i del no reconeixement de drets mínims de ciutadania propis de qualsevol democràcia i estat de dret. Tanmateix, al nostre país esdevé populista i exitós diluir les responsabilitats dels polítics valencians i criticar als de l’IEC o de l’IIFV com autèntics responsables de la lamentable situació sociolingüística. Si del que es tracta és d’embolicar, innocentment, l’atac contra el Principat [i els seus quintacolumnistes al PV] sempre fa el blanc.

Comparteix

Icona de pantalla completa