En aquest sentit, les crítiques poden tindre part de raó, perquè els contes de nadal que escoltem a l’actualitat són un poquet més complexos, i per a detectar les fal·làcies cal llevar-se la idea de que estem escoltant a un espectador de Intereconomia patint un atac de hooliganisme contra els “rojos”. Com és comú dir, el dimoni és en els detalls, i si s’ha d’estar alerta, no és amb els exabruptes d’algun polític municipal al que li dona per batejar un carrer amb el nóm d’un sediciós de 1936. A qui s’ha d’escoltar amb tota la cura i escepticisme és a aquell que, amb formes delicades, sap acomodar el seu discurs a l’oïda de la majoria de la població, de forma que parega que està donant una bona notícia quan els diu que es disposa a precaritzar les seues condicions de vida.
En aquest sentit, Las Provincias publicava el 24 de desembre de 2013 una entrevista amb l’actual Conseller d’Economia, Indústria i Turisme del País Valencià, Màximo Buch[1]. A les seues respostes, Buch donava clars exemples de la perspectiva que sobre l’economia i els treballadors te el govern valencià, i en general el Partit Popular del que forma part. Així, per exemple, Buch reconeix sense problemes que la contractació temporal que s’està produint no genera ocupació d’alta qualitat, donat que afirma que l’empresari és “precavido” i no passa de fer EROs a signar contractes indefinits. Però, sense solució de continuïtat, no té problemes en afirmar que:
“Para mi la crisis se ha acabado. No digo que no haya problemas, pero hemos empezado a remontar, aunque la gente quiere palparlo.”
La dissonància cognitiva és notable. En un moment, Buch està reconeixent que l’ocupació que s’està generant és de mala qualitat, amb tot el que allò implica: una extensió de la precarietat, i una dificultat per a establir, per tant, un projecte vital d’estabilitat (habitatge familiar, perspectives de futur). És a dir, al nivell del punt de vista del treballador, siga com a individu o com a classe, persisteix la percepció de que les seues oportunitats laborals i posició social no milloren. I no obstant això, el conseller afirma que la crisi s’ha acabat, i que “estamos remontando”. No que estem eixint de la crisi, no, sinó que ja ha finalitzat. La pregunta és, per suposat: si la situació continua essent negativa per als treballadors, ¿cóm es que es dona la crisi per finalitzada?
Buch recorre a les dades estadístiques que pareix que ens atorguen una visió macro. La forma en que ho fa, no obstant, és incompleta i planificada per a donar suport a la seua posició (el famós cherry picking). Per mig dels resultats de l’Enquesta de Població Activa, el conseller és capaç d’assegurar que l’atur “ha bajado”. El problema és que “el paro ha bajado” no explica tot el que està ocorrent. La reducció a la desocupació pot donar-se per nombroses causes a les que no entra, com el saldo migratori o el fet de que molts treballadors deixen de buscar treball per participar a l’economia submergida. Per això que tot i que a l’últim trimestre de 2013 l’atur es reduïra en 22.600 persones, únicament 11.600 d’aquestes trobaren treball[2]. A tindre en compte està el fet de que la majoria de contractacions es donaren al sector serveis, mentre que la construcció i l’agricultura continuaren la seua espiral descendent. La imatge completa pareix mostrar que, en efecte, l’ocupació creada és precària i concentrada al sector serveis. Buch mateix ho confirma al donar el següent pas argumentatiu al presentar el fals dilema que ofereix als treballadors: és millor treballar en condicions precàries que estar a l’atur. L’entrevista es veu finalitzada per Buch amb el nominalisme d’afirmar que el “pleno empleo” equival a arribar a una taxa del 10% d’atur perquè mai s’ha baixat d’eixe percentatge al País Valencià.
En el fons, el que aquesta forma de presentar dades amaga és la intenció de fer passar els interessos d’uns pocs per interessos generals, al crear la ficció, el conte, de que estan donant-se avanços objectius en la direcció positiva. La majoria de la població esta veient com l’ocupació que es crea és precària i no percep una millora palpable a les seues vides quotidianes. Ni ho farà, puix els treballs als que accedeix els permet mantindre un nivell de subsistència, condemnats a la trampa de la precarietat. I tot i això, ha de creure al conseller quan aquest els hi diu que la crisi ha finalitzat, perquè és millor treballar en condicions lamentables que trobar-se a l’atur. Per suposat que, seguint eixa estranya argumentació, seria millor treballar en condicions d’esclavitud que morir de fam, però això no explica el per què eixes serien les dos alternatives entre les que hauria de triar el treballador. Se’ns presenta un escenari d’empobriment generalitzat en el que s’ha d’acceptar el que ve donat, obviant-se el fet de que el patrimoni de les grans fortunes continua creixent[3]. D’això, que el “para mí” de la frase de Buch a la que afirma que la crisi ha finalitzat que citàvem abans, parega tindre menys a vore amb donar a entendre que el que diu ho fa en qualitat d’opinió personal, i més que per a ell, i per al grup social amb el que s’identifica, la crisi ja no existeix (si és que alguna vegada ho va fer). De nou, la consciència de classe ataca, però no per baix, sinó per dalt.
Els contes de Nadal de hui en dia son els que inventen els spin doctors que aconsegueixen arribar a un escenari estrant, i a la par acceptat com a natural i inevitable. El que a una democràcia, a on suposadament hauria de complir-se la voluntat del poble, els que estan condemnats a triar entre dos opcions negatives siguen sempre la majoria de la població, els treballadors. Al mateix temps, els que veuen millorar la seua situació material constitueixen una minoria privilegiada que mai pateix retallades o precarietat laboral.
Referències:
1. Moret X. Máximo Buch: «Lo hemos pasado tan mal que la gente no se cree que se ha acabado la crisis». Las Prov. [Internet]. Valencia; 2013 Dec 24;
2. Cuquerella T. El paro baja en 22.600 personas en la Comunitat Valenciana pero sólo la mitad encuentra trabajo. Eldiario.es [Internet]. Valencia; 2013 Oct 24;
3. EFE economía. El patrimonio de las grandes fortunas crece un 15 % en los nueve primeros meses. El Pais [Internet]. 2013 Nov 17;
