Així ho ha explicat el creador dels textos del muntatge -que estarà en el cartell de la sala valenciana fins al pròxim 9 de juny-, Ximo Llorens, qui ha assenyalat que la funció presenta un format de cabaret per oferir al públic de “una forma menys crua” elements d’anàlisi sobre la precària situació econòmica i els drames personals als quals condueix.
“Usar un codi de farsa i paròdia per a dir coses serioses i greus s’ha fet des de sempre, des del teatre clàssic”, ha observat l’autor.
Com hem arribat fins ací, per què s’han permés aquests excessos, qui són els culpables i, sobretot, si s’ha aprés alguna cosa, són les qüestions de les quals parteix ‘Bankabaret’, un projecte de creació col·lectiva que arranca de les preocupacions de les persones i de la improvisació i que dirigeix Pep Cortés.
S’aborda així “l’evolució social des d’aquells moments en què tot pintava molt bé, i hi havia molta alegria i inconsciència… fins al desastre actual”. “Tenim ganes de fer riure a la gent però sempre fent evident el drama, gens còmic, que hi ha darrere”, afegeix Llorens.
Els actors Joan Gadea, Rosanna Espinós, Pepa Miralles i Pep Sellés integren l’elenc artístic de la peça i donen vida als nombrosos personatges que passen per l’escenari, des de rics banquers que llueixen cridaners vestits daurats, fins a gent “amb molts diners i pocs escrúpols”.
Tot açò a manera de cabaré clàssic, amb balls, cançons de Panchi Vivó, moltíssim humor “i una mala llet capaç d’arrancar al públic rialles amb un regust una miqueta amarg”, detallen els responsables de la companyia alcoiana.
Teatre per a l’agitació
La Dependent defineix aquesta funció com a “teatre armat per a la denúncia, l’agitació i la revolució pacífica”, al mateix temps que “divertit, allunyat d’espessors doctrinàries, popular, directe i comprensible”.
“Tot açò és Bankabaret, l’espai de la felicitat on tot es pot comprar i ja veurem si també pagar”, conclouen.
