Xarxa cooperativa 1entretans

1entretants és una xarxa cooperativa per a compartir experiències TIC i recercar recursos i utilitats digitals per l’ensenyament i l’aprenentatge en valencià.

En l’actualitat tenim una xarxa Ning amb més de sis-cents membres. Al llarg d’aquest curs hem difós el nostre Comunicat al professorat, instituts, col•legis, universitats, sindicats, institucions culturals, etc. A més de fer-lo present a les reunions de coordinació de les PAU de Castelló, València i Alacant. I n’hem rebut adhesions, mitjançant la signatura d’aquest document, des de tots els àmbits culturals, educatius i acadèmics.

Ara que s’acosta el període de les proves de selectivitat ens agradaria que als mitjans de comunicació també se’n fera ressò ja que considerem que la importància (i gravetat) de l’assumpte mereix que no quede d’amagat sinó que els valencians i valencianes coneguen el menyspreu que la nostra llengua rep de la Generalitat. És més, amb el nou Decret de Plurilingüisme no solament no queda resolt sinó que la incongruència lingüística s’agreuja.

Per tot açò, demanem al seu canal de difusió que, com que l’11 de juny comencen a la nostra Comunitat les proves de Selectivitat, seria bo que aquesta notícia(denúncia) hi apareguera com un fet d’interés general adient a les Proves d’Accés a la Universitat que faran els nostres alumnes en breu.

Agraïm la seua atenció i preguem una encoratjadora col•laboració DECLARACIÓ SOBRE LES PAU I LES EXEMPCIONS L’Associació Un entre tants considera que l’actual celebració de l’examen de “Valencià: llengua i literatura” de la PAU darrere d’altres assignatures com el castellà de manera reiterada, en companyia de les assignatures optatives, no contribueix, de cap manera, al seu prestigi entre l’alumnat. Pensem que la llengua pròpia del País Valencià, i una de les dues que és oficial al nostre territori, ha de ser tractada amb el prestigi que es mereix i a això contribueix, entre d’altres coses, la posició que ocupa en les proves esmentades.

Demanem que la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, les universitats valencianes i la mateixa AVL treballen per exigir l’acompliment de la LUEV que diu: “La finalitat última de la Llei és assolir, mitjançant la promoció del valencià, l’equiparació efectiva amb el castellà i garantir l’ús normal i oficial d’ambdós idiomes en condicions d’igualtat i desterrar qualsevol forma de discriminació lingüística”. “El valencià i el castellà són declarades llengües obligatòries en els Plans d’Ensenyament dels nivells no universitaris, i hom mirarà que els escolars reben els primers ensenyaments en la llengua habitual i que els alumnes assolesquen un coneixement oral i escrit d’ambdues llengües en nivells d’igualtat.” En aquest sentit, considerem que realitzar la prova de valencià l’últim dia perjudica notablement el resultat de l’examen i contradiu flagrantment la Llei.

És evident que el nivell de rendiment, d’atenció, de memòria, etc., no és el mateix al principi que al final, quan arrosseguen cansament i tensió. Cal recordar que per a una part de l’alumnat, representava l’últim examen de selectiu. Però aquesta situació no solament ens preocupa pels resultats acadèmics, que ens preocupa i molt, sinó perquè entenem que manifesta una clara desafecció i desconsideració vers la nostra llengua i no contribueix en res al seu prestigi, ni acadèmic ni social. Aquest tractament de l’assignatura de “Valencià: llengua i literatura” a les proves d’accés a la Universitat contradiu les pròpies normes universitàries, com es pot comprovar amb una consulta senzilla dels seus estatuts respectius.

Ja hem manifestat individualment aquesta queixa i els coordinadors argumenten que la causa per la qual el castellà es fa el primer dia és perquè s’hi presenta tot l’alumnat. No podem acceptar que aquest argument, no fonamentat en criteris pedagògics, siga el que guie l’organització de les proves. A més a més, açò ens porta a un altre tema que també ens intranquil•litza, i molt: les exempcions. La defensa del valencià com a llengua d’ensenyament és la nostra preocupació com a docents. Per aquest motiu considerem que el tema de les exempcions de l’assignatura de valencià és una qüestió no resolta que ja cueja massa temps i sobre la qual nosaltres volem expressar la nostra opinió.

Vegem el que en diu la Llei: De les excepcions Article 24 1. L’obligatorietat d’aplicar el valencià a l’ensenyament en els territoris assenyalats com de predomini valenciano-parlant al Títol Cinqué, restarà sense efecte de manera individual quan els pares o tutors que ho sol•liciten acrediten fefaentment residència temporal en territori i expressen, en formalitzar la inscripció, el desig que els seus fills o tutelats siguen eximits de l’ensenyament del valencià. 2. El Consell de la Generalitat Valenciana introduirà progressivament l’ensenyament del valencià als territoris de predomini lingüístic castellà relacionats al Títol Cinqué, i afavorirà totes les iniciatives públiques i privades que contribuesquen a la finalitat esmentada. Tot açò sense perjudici que els pares o tutors residents a les zones susdites puguen obtenir l’exempció de l’ensenyament del valencià per a llurs fills i tutelats, quan així ho sol•liciten en formalitzar-ne la inscripció. Considerem que l’exempció és una discriminació cap a les persones castellanoparlants que es veuen menystingudes en l’aprenentatge de la llengua pròpia del Poble Valencià mentre són obligades a continuar estudiant altres llengües que no són les oficials al nostre territori.

D’aquesta manera, s’incompleixen preceptes fonamentals de la Llei esmentada. Especialment dos dels objectius específics de la LUEV on es diu literalment: “Fer efectiu els drets de tots els ciutadans a conéixer i usar el valencià.” “Protegir la seua recuperació i garantir l’ús normal i oficial.” Per això demanem que la interpretació que es fa de la LUEV, en el sentit que qualsevol persona puga demanar l’exempció de l’assignatura de “Valencià: llengua i literatura”, només es puga fer efectiva als territoris castellanoparlants (i valencianoparlants, si és el cas) durant un any i en els casos que marca la mateixa Llei com una cosa excepcional i no com una pràctica habitual i discriminatòria contra els valencianoparlants i els castellanoparlants, com ja hem exposat anteriorment.

El nou DECRET 127/2012, de 3 d’agost, del Consell, pel qual es regula el plurilingüisme en l’ensenyança no universitària a la Comunitat Valenciana. [2012/7817] encara embolica més la situació lingüística. Al seu capítol II Article 5 diu: “La conselleria competent en matèria d’educació determinarà el procediment per a sol•licitar l’exempció de l’ensenyança del valencià i, si és el cas, de la seua avaluació” Volem acabar aquest escrit reiterant la nostra crida a la col•laboració de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, de totes les universitats valencianes, així com de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, perquè garantisquen la preservació, la dignificació, el manteniment i l’extensió de l’ús i el conreu del valencià. Aquesta tasca depén, també, de tota la societat i nosaltres, com a docents, hem d’estar a la primera línia, com sempre, per defensar-la