En un escenari de canvi climàtic tal com estem vivint en la Marina Alta des de fa ja tantes dècades, amb períodes de sequera cada vegada més perllongats i inundacions devastadores, en uns llits envaïts per la depredació dels diferents agents immobiliaris implicats en l’expansió del monocultiu de la rajola. Un model econòmic especulatiu sense transparència en dades de qualsevol índole, els recursos naturals no s’han lliurat del parasitisme exercit, la unidireccionalitat i el populisme en la resolució de conflictes ha arruïnat la nostra comarca, també en els problemes derivats de la mala gestió de l’aigua. Un dels municipis més perjudicats en la cruïlla de l’aigua és el de Murla obligat a proveir municipis costaners de la Marina Alta sobrexplotant el pou de Llucifer de Vall de Laguar, mentre els seus ciutadans i ciutadanes veuran minvades la seua qualitat de vida gràcies al monopoli hidràulic que beneficia el balafiament i la contaminació, ja que mentre les regles del joc seguisquen per aquest camí estalviar aigua no és negoci.
La catastròfica sequera que deixa les nostres reserves hídriques en una de les pitjors de la història, és utilitzada pel tripartit mariner (PP, PSOE i Compromís) amb l’objectiu de rendibilitzar una dessalinitzadora a Xàbia, sobredimensionada que podria ser utilitzada per a proveir altres municipis, l’energia i les emissions de diòxid de carboni per a desalar aigua del mar són enormes, sense explicar el fort impacte mediambiental negatiu de la salmorra en les colònies de posidonia oceanica. Estaran pensant en els sondejos sísmics aprovats pel Ministeri de Medi ambient en les costes de Canàries, promoguts primer pel PSOE i autoritzats pel PP, per a proveir-se dels hidrocarburs necessaris?. Tampoc ens informen de multitud de problemes que dificultaria o impossibilitaria la decisió; el cost de les infraestructures, canalitzacions i bombaments per a proveir zones altes, expropiacions de terrenys, el preu desorbitat de consum per al ciutadà…
Haurien d’implementar-se canvis més ràpid cap a una gestió de la demanda, i que IU portava ja en les seues propostes programàtiques per a les eleccions europees, a través de propostes com les següents:
– Incloure de forma explícita el requeriment de quantificar i revisar periòdicament els recursos disponibles a la llum del canvi climàtic.
– Assignar els recursos tenint en compte els seus rangs de variabilitat, amb especial consideració als recursos disponibles en els períodes de sequera habituals.
– Establir terminis raonables, clarament inferiors als actualment existents i revisió periòdica de les concessions, amb la finalitat de promoure una gestió optimitzada, flexible i adaptativa enfront del canvi climàtic i enfront dels canvis socials i econòmics.
– Prioritzar una assignació de recursos que respecte el cicle hidrològic, evitant la reutilització directa d’aigües residuals depurades i utilitzant sempre que siga possible la infraestructura natural de distribució d’aigua (llits, deus), minimitzant els sistemes artificials (canals i canonades, bombaments), que suposen sempre una significativa pèrdua de biodiversitat i de serveis ambientals lligats a l’aigua.
José Gálvez Martínez
Secretari Àrea d’Ecologia i Medi ambient EU-Marina Alta
