Diari La Veu del País Valencià
Becerrades cadafaleres: la salut de l’animalet
Jesús Frare. Membre de la Folgança d’Algemesí – Iniciativa Animalista.

Moltes gràcies a l’Emili Morales per la seua sabiesa.

El Ple ordinari de maig de l’Ajuntament d’Algemesí debaté, per fi, la moció conjunta dels grups municipals PSPV, EUPV i Més Algemesí sobre la supressió del maltractament animal en les actuacions nocturnes de la Setmana de Bous.

La moció apostava per l’eliminació de les banderilles i l’estocada de “l’espectacle” de becerrades cadafaleres, que es mantindria al programa de la setmana de bous. Representà el consens mínim per a incorporar el PSPV, que havia rebutjat les mocions anteriors per a l’abolició. Aquesta posició ja havia estat defensada per Marta Trenzano, en representació del PSPV, al debat de l’octubre passat que organitzà Algemesí al Debat.

Més Algemesí remarcà el benefici que suposaria per a la setmana de bous, que podria deixar de ser “l’esdeveniment antitaurí” en que s’ha convertit i que, així, es podria promocionar com a “la fira de jonegades referent a l’estat espanyol que és”. EUPV es manifestà a favor de donar passos cap a la desaparició del “maltractament d’animalets” que són les becerrades. El PSPV defensà la proposta per a mantindre el que, segons la seua portaveu, és l’essència de les becerrades: “que la gent que vulga puga gaudir de la pràctica del toreig, sense necessitat de mantindre el maltractament innecessari”. Fins i tot, afirmà que es garantiria “la salut de l’animalet”.

Cal començar per les trampes de tot plegat.

Segons els conceptes taurins, una “capea” és un festeig menor on aficionats toregen vedells o jònecs i, per tant, la barbàrie actual de les becerrades ja ho és. Es defineix com a un “acte contraposat a la lídia reglamentària, que es regeix per unes normes i una estètica”. Aficionats disfressats i passats de voltes front a un animalet que no es pot defensar, i que fins i tot reglamentàriament està establert que no es puga defensar, no estan “gaudint de la pràctica del toreig”, que és allò que els senyorets cortijeros anomenen “art” a les seues tertúlies taurines. En tot cas, estan guanyant experiència per a bombero torero o altres coses semblants.

Entenc que l’error ha estat restringir el concepte de capea a aquest “servei lúdic” que ofereixen els tentaderos, eixos llocs que tenen vedells i vaquetes per a linxar i que compten amb una placeta adossada a una barra de bar, on ja ofereixen paquets de borratxera més festa més capea per a comissions universitàries de finals de curs, a més de les tradicionals bodes i comunions.

Aquesta cosa, prou salvatge per ella mateixa, tampoc és extrapolable a les becerrades cadafaleres. El reglament taurí espanyol fa, al seu article 25, una definició específica de les becerrades perquè també poden ser perpetrades per professionals a llocs com la plaça quadrada, que, amb les seues entrades i abonaments i amb tants xiquets i xiquetes a les grades, és essencialment distinta dels minúsculs tancats per a reunions privades dels tentaderos.

Com que la moció no inclou cap referència clara a que els vedells siguen llogats i que, una vegada acabat el linxament, siguen tornats a la seua ramaderia o tentadero, crec que el que es proposava realment és el que eixe reglament espanyol defineix, quan parla del toreig còmic, com a “no donar mort ni infringir danys cruents a la plaça” (després, la mateixa norma estableix que “els animals d’aquests espectacles seran sacrificats una vegada hagen finalitzats, en presència de la delegació governativa”). No hem d’oblidar que els vedells de les becerrades cadafaleres sempre moren: si no és a la plaça és, que sapiguem i en el millor dels casos, a l’escorxador. Això no és garantir la salut de l’animalet.

És impressionant que fins i tot això siga tractat com un anatema: la moció fou rebutjada amb els 11 vots del rodet peper.

La Comissió Taurina estigué al Ple controlant el ramat, representada en primera fila del públic pel seu president, qui rebé una ditada de mel de tots els grups. El PP, directament, ens ofegà en mel: diuen que la setmana de bous és una festa equiparable a les de la Mare de Déu i que en la seua defensa, ara que cal perquè els cadafals es queden deserts a les subhastes, s’han tornat a fer càrrec d’un (no com els altres). Diuen que la Comissió Taurina ja ha fet de les becerrades una cosa magnífica, i que serà ella i només ella la que continuarà dient el que es fa i el que no es fa.

Curiós trànsit circular des de la transició post-franquista, quan el primer govern municipal sorgit d’unes eleccions (amb el tio Batiste i tot) deixà d’organitzar directament la setmana de bous, i quasi hagué d’obligar la Comissió Taurina a fer-se’n càrrec. Ara, s’ha convertit en un més d’eixos instruments antidemocràtics, que ningú vota i que tan bé venen al PP per a tornar als vells temps de l’ex-alcalde honorífic (Franco, per a qui no ho sàpiga). “Ho decideix la Comissió, no tenim cap possibilitat de canviar les coses si ella no vol”.

Sembla que, amb les becerrades cadafaleres, els va tot. Sembla que, blindant les becerrades amb els seus vots en formació testudo, el PP també defensa la salut del seu animalet.

Des de la Folgança – Iniciativa Animalista continuarem lluitant al carrer, que és de tothom. Tornarem a dir que la setmana de bous no és cap motiu d’orgull i satisfacció, com diria Juan Carlos el mataelefants, sinó una hecatombe per a massacrar decenes de bous cada any, que amaguen darrere de la festa i la diversió i encara pitjor, darrere de la Mare de Déu, Patrimoni de la Humanitat. Tornarem a dir que les becerrades cadafaleres són la pitjor expressió d’aquesta hecatombe, malgrat que la intenten dissimular i, sobre tot, amagar del món amb la censura als mitjans de comunicació i amb el media vuelta y carretera del senyor alcalde.

Tornarem a cridar Algemesí, antitaurí!

Jesús Frare
Membre de la Folgança d’Algemesí
Iniciativa Animalista

Comparteix

Icona de pantalla completa