És inadmissible que hagen passat dos anys i la Conselleria no haja explicat encara les causes de l’incendi i les actuacions que s’hi van dur a terme. De fet Enric Morera, el nostre síndic i diputat, ha preguntat a la Mesa de les Corts Valencianes quins són els motius del retard en fer l’informe i quina és la data previsible en què es farà públic. Segons informació oficial de l’Ajuntament, el dia 24 de juliol vindrà —per fi!— a Alcoi algun representant de la Conselleria a explicar què va passar amb l’incendi. Haurem d’esperar, doncs, per a opinar amb més rigor sobre aquests temes polèmics; però advertim que n’estarem molt pendents de les dades que done la Conselleria i que les analitzarem amb lupa.
Però sobre els incendis cal una reflexió molt més seriosa i més atemporal per a saber conviure amb els paisatges inflamables. Hem d’aprendre a gestionar el foc i no permetre que puga adquirir proporcions desmesurades i catastròfiques. Hem d’aconseguir que el món rural siga productiu perquè el típic mosaic mediterrani agroforestal es mantinga, i és interessant també aprofitar altres experiències reeixides en altres indrets per a aplicar-les a les nostres serres, com ara deixar pasturar els ramats de cabres, o desbrossar pins i aprofitar la fusta com a biomassa combustible.
Menció a part mereix el sòl, el substrat sobre el qual s’assenta la vegetació, que si s’altera o s’erosiona pot tardar centenars d’anys a recuperar-se, molt més que la vegetació nostra que porta tota la vida acostumada als focs i rebrota sense problemes després d’un incendi. Cal, doncs, quedar-se amb la idea que el més fràgil en un incendi és, amb diferència, el sòl. I cal destinar molts esforços perquè se’n recupere, com per exemple l’encoixinat de palla que es va fer per tal d’evitar l’erosió que pateix el sòl per les pluges en zones de gran pendents.
Anna Climent
Regidora de Compromís a l’Ajuntament d’Alcoi