El número dos d’Irene Rigau, expert en legislació educativa, ha explicat a l’Estira la llengua! de Ràdio Nacional d’Andorra que aquesta llei té “tants problemes tècnics i contradiccions directes amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que no es pot aplicar tal com és actualment”.
A la pregunta sobre aquest tema, diu “Aquesta llei està feta a mida, sí. És la impressió que tinc des del primer moment que la van començar a escriure”. Així es manifesta el director general de Professorat del departament català d’Ensenyament. Número dos d’Irene Rigau, expert en legislació educativa i amb trenta anys d’experiència en aquesta matèria, Alberto del Pozo hi afegeix que en matèria lingüística, el text “l’han anat empitjorant de mica en mica i que en aquest tema, cada vegada ha estat pitjor”. I tot això, tenint en compte que la qüestió lingüística hi va entrar gairebé amb nocturnitat i traïdoria: “Ens ho van enviar el dia abans, sense temps d’estudiar-ho”.
El primer text no hi feia referència i després s’hi va incorporar i amb un descuit, no s’incloïa l’avaluació de català per valorar la nota final de l’Educació Secundària Obligatòria, de manera que el català quedava relegat a llengua de tercer ordre, cosa que es va poder resoldre a la mateixa conferència sectorial d’ensenyament. En tot cas, per anar més enllà “va ser impossible negociar”. I va ser en aquesta reunió que la consellera d’ensenyament catalana, Irene Rigau, i el mateix del Pozo es van aixecar i van marxar.
Després de l’estira i arronsa de negociacions, les coses no han canviat gaire. El blog d’Alberto del Pozo dóna tots els detalls d’aquesta llei. on destaca: les famílies que ho demanen podran escolaritzar els fills en castellà a escoles privades. El govern espanyol es farà càrrec de la despesa extra i passarà la factura a la Generalitat de Catalunya. La reacció del director general de professorat és de perplexitat: “És una cosa estranyíssima i raríssima. Fa trenta anys que sóc a la casa i no s’havia vist mai”.
Rigau amb una reunió amb Wert
Del Pozo explica que això es contradiu amb la legislació actual en diferents aspectes i suposa una invasió de competències. D’entrada, fa qüestió de setmanes, el Consell d’Estat d’Espanya va dir que la qüestió lingüística a l’ensenyament és competència de la comunitat autònoma i no de l’Estat. A més, explica que l’article 3 de la Constitució espanyola situa el català i el castellà al mateix nivell, dins de Catalunya “amb els mateixos deures i els mateixos drets” i així ho havia regulat sempre l’estat, en matèria educativa: “quan esmentava la llengua castellana, en el seu cas, la llengua cooficial i, en aquest cas, han posat la llengua castellana com a troncal i la llengua catalana a una altra banda, amb una diferenciació no justificada”.
A part d’això, del Pozo recorda que la regulació de la llengua vehicular de l’ensenyament és competència de la Generalitat: “Això està clarament dit a l’Estatut d’Autonomia i l’Estatut està per damunt d’una llei orgànica. La LOMQE no pot saltar-se l’Estatut d’Autonomia perquè incorre automàticament inconstitucionalitat. Els estatuts estan al mateix nivell que la Constitució i s’han de respectar. No ho està respectant”. I l’Estatut, recordem-ho, es va aprovar al Congrés dels Diputats espanyol.
Vist tot això és evident que des del departament català d’Ensenyament es defensa que la llei Wert és inaplicable. Des de diferents sectors s’empeny la Generalitat a declarar-s’hi insubmisa.
Si més no, la solució que hi veu a tot plegat Alberto del Pozo és portar-la al Tribunal Constitucional per invasió de competències. De fet, recorda que el caràcter vehicular de la llengua catalana a l’ensenyament que consta a l’Estatut català va passar el filtre del tribunal constitucional, en el seu moment, arran dels recursos del Partit Popular. Però sigua com sigua, el procés es preveu que sigua llarg. Primer s’ha d’acabar la tramitació de la llei al Congrés dels Diputats i, després, al Senat i del Pozo insisteix: “i acabarà al Tribunal Constitucional segur, si no canvien aquesta disposició. Ho assegure”.
Però també serà llarg el procés per bloquejar aquesta llei si s’opta per la via del constitucional: “Si el recurs (al Constitucional) el posa l’estat, en demana la suspensió i deixa d’estar en vigor. Però nosaltres no tenim aquest poder i haurem d’esperar que es resolgua i pot tardar deu anys. Imagina’t com pot canviar la vida, en deu anys….”.
En tot cas, l’expert en legislació educativa de la Generalitat de Catalunya pronostica que la LOMQE no s’aprovarà fins passat l’estiu i pot tardar un o dos cursos a aplicar-se.
