A més l’ambient social viciat i còmplice de tanta corrupció ha propiciat que fins els càrrecs polítics més elementals s’autoadjudiquen sous i prebendes exagerats, llastrant encara més els comptes de totes les institucions. Així tenim alcaldes i regidors que entre la dedicació exclusiva, les dietes, reunions, etc. s’endossen cada mes 4.000 € o més; igual que els centenars d’assessors del partit governant que cobren opípars sous, encara que a voltes no se sap bé què fan. Tot açò mentre els seus caps ens retallen serveis, drets i salaris als ciutadans, al mateix temps que privatitzen lo públic i beneficien les grans empreses, serà casualitat que aquestes els endollen, quan acaben els seus mandats, en càrrecs de poc treball i molt sou?
Ara comencen a quadrar les coses, abans s’intuia i es remorejava, però ara comença a veure’s clar per què tants governants volien construir el que fora, encara que no fera cap falta, i si no hi havia suficients diners públics tiraven mà de les Caixes, que per açò les tenien copades. Així, la suma total del balafiament i la corrupció a Espanya, incloent Caixes i empreses públiques o semipúbliques, és enorme; més encara si afegim els interessos que els especuladors ens estan fent pagar pels préstecs que haverem de demanar per a tapar tants forats; i molt més amb els solars i habitatges que no poden vendre’s i que les constructores i bancs ens han endossat amb l’estafa del banc dolent (SAREB). En total, el desfalc reiterat de governants i empresaris corruptes ha de ser de l’ordre del que ha augmentat el deute públic espanyol durant els anys de crisis: 500.000 milions d’€…
Què cara ens està eixint la corrupció! I el pitjor de tot és que mai hauríem arribat a aquests nivells si no haguera hagut tanta manipulació i tanta complicitat popular. Com podia la gent votar a polítics corruptes que estaven pendents de judici? Com no exigeixen les bases dels grans partits, presumptament democràtics, que dimitisquen els seus líders esguitats de corrupció? En altres països dimiteixen per una donació il·legal de 435 € o per plagiar una tesi doctoral, ací, en aquest endeutat país, ningú dimiteix i en comptes de condemnar als corruptes condemnen al jutge que va voler jutjar-los. Per açò ha crescut tant la corrupció, perquè no es va tallar al principi i damunt els governs còmplices indulten als escassos corruptes condemnats. Clar que ací el govern controla el parlament, nomena al fiscal general, a la majoria dels membres del consell general del poder judicial, al director de RTVE, etc. És açò democràcia? On està la separació de poders? I la imparcialitat dels mitjans informatius?
“Espanya va bé!”, ens deien mentre malgastaven el patrimoni de tots i gestaven la ruïna actual. En aquella època, quan alguns protestàvem contra les grans obres i els grans esdeveniments per a evitar el malbaratament i la destrucció ambiental, amb els qui primer havíem de discutir era amb els veïns, que no entenien el nostre rebuig i ens deien que encara que danyaren l’entorn creaven riquesa i donaven treball. Doncs bé, ara estem veient el resultat final d’aquella política desastrosa i corrupta: 6 milions d’aturats, 12 milions de pobres, 700.000 llars sense cap ingrés, fam a Espanya, milers de xiquets desnodrits, 400.000 famílies desnonades, emigració forçosa dels joves, 500.000 milions més de deutes, retallades en sanitat, educació i drets, etc.; en resum, els pobres cada vegada més pobres, les classes mitjanes enfonsant-se i els rics cada vegada més rics…
Açò només té solució si exigim honradesa als representants polítics i castiguem exemplarment a corruptors i corruptes; hem d’agilitar els judicis dels casos Bárcenas, Gürtel, Nóos, Palma-Arena, Fabra, Terra Mítica, Emarsa, Blasco, Eres, Mercuri, Pretòria, Palau, ITVs, Crespo, Pallerols, etc. i anul·lar els indults a corruptes. A més hem de fer una auditoria nacional per a veure on han anat els milions evaporats i els qui han de pagar el deute odiós; les quantitats malversades i els malversadores generalment poden destapar-se comparant les declaracions d’Hisenda actuals d’els qui han governat i els seus familiars directes amb les declaracions anteriors als seus respectius càrrecs.
Però aquestes mesures conjunturals no són suficients, si volem superar esta crisi política i econòmica hem d’anar a l’arrel del problema: la transició del franquisme a la democràcia, que es va fer en fals, sense higienizar les estructures de poder. A diferència d’altres països que també van patir dictadures criminals, com Alemanya, Itàlia, Brasil, Argentina o Xile, ací encara no hem jutjat els crims ni el latrocinio del franquisme i aquella herència podrida ha originat la corrupció generalitzada que vivim avui. Per tant hem de fer una segona transició cap a una democràcia real, justa i participativa, que rescate a les persones i retalle als milionaris i grans empreses, que deixe fóra del joc polític a tots els corruptes, que promoga la sostenibilitat ambiental i, en definitiva, que procure el benestar de tota la població.
Pedro Domínguez Gento
