Ni tan sols els polítics valencians li han donat la categoria social que li cal a aquest esdeveniment, tot i que el President de La Generalitat Valenciana, “FABRA el BREU” va estar guardonat (a quin sant?) per la Federació Valenciana de Pilota i es va dignar, amb displicència, a traure el cap per la Plaça de l’Ajuntament i regenerar-se de valencianisme i tradicions Eixa és la seua misèria i també la nostra: els nostres governants no aprecien políticament la seua terra, la que diuen representar, ni tan sols se la creuen, tot es redueix a quatre grotescos gestos identitaris i a la “Paella de l’abuela” los domingos. Llevat d’això, uns abjectes respecte a Madrid (que tanto nos quiere). Si en els llibres de text de la nova assignatura CULTURA DEL POBLE VALENCIÀ no hi apareix la Paella (predecessora d’anar a una bona partida de pilota), La Moixeranga (Patrimoni de la Humanitat) ni la “Pilota Valenciana” (que ha fet i vertebrat més el país que les pròpies institucions), de qui és la culpa?: de la indecència dels nostres governants o de la inòpia dels que els hem deixat quasi vint anys apessebrats a les institucions? Som el que votem?, Afortunadament no, i pose el joc de la pilota com a testimoni: Dimarts 9 de setembre, trinquet d’Oliva, II Desafiu Savipecho: Escala i Corda /Raspall, sota el palquet s’escoltava parla de La Costera, de La Safor, La Marina, l’apitxat i també com se parle a La Plana. En pocs metres hi havia “tot un parlament i tot un País”, el de la Pilota.
Pere Moll