Un any després de la clausura del Reial Convent de les Caputxines de Castelló, on les monges es van dur a Barbastre part del legat artístic d’aquest, a hores d’ara la Conselleria de Cultura encara no sap donar resposta de quins béns són els que s’han quedat en dipòsit a Castelló, i quins se n’han anat a Barbastre. La diputada autonòmica de Compromís, Mireia Mollà va preguntar a Cultura si tenia cap inventari d’aquests béns.
Igualment, es va preguntar si en cas de no tornar-se a ocupar el monestir per part de caputxines, què passarà tant amb les obres en dipòsit a terres castellonenques com en les que estan a Barbastre, i també saber per quin motiu ascendeix a 3.000 euros el lloguer mensual de les obres del taller de Zurbaran, saber qui ha valorat en eixa quantia el cost de cessió i si veu la Conselleria acceptable eixe lloguer amb les dificultats econòmiques actuals.
A totes aquestes preguntes s’ha ‘respost’ per part de la Consellera de Cultura, dient que en l’actualitat, un any després de la fugida, “s’estan actualitzant les fites de l’inventari de les obres artístiques a les qual es fa referència”, sense donar cap altra explicació de tot el consultat.
En anteriors respostes es va explicar com les monges van passar a Barbastre, i van fer entregar en depòsit sols temporalment al Bisbat de Sogorb-Castelló, de sols una part dels béns de la col·lecció BIC de l’esmentat monestir, per ser exposat al públic en les dependències museístiques de la Cocatedral de Castelló, a l’espera de poder obrir en un futur aquest convent amb una nova comunitat de monges caputxines.
En la mateixa resposta es diu que el monestir de Barbastre va entregar en dipòsit temporalment part dels BICS ’consubstancials’ al Bé de Rellevància Local i altres BICS se’n van anar a Barbastre, i la Conselleria ha iniciat l’expedient per incoar com col·lectiu de Béns Mobles d’Interés Cultural. La Consellera no explica quins béns han eixit de Castelló i quins s’han quedat.
A hores d’ara, es desconeix si s’ha produït una pèrdua de patrimoni cultural que podria correspondre a la comunitat autònoma, recordant polèmiques donades en altres territoris on ordres religioses també han traslladat o han pretès fer-ho, obres artístiques que s’entenien patrimonialment del territori en el qual estaven ubicades, però eren desplaçades de diòcesi i per tant també de comunitat autònoma. “El silenci i aparent desconeixement de la Conselleria, no ajuda a generar cap confiança al respecte”.
