Un èxit des del meu punt de vista. I ara, què? Ens trobem amb diferents postures del què ha de passar d’ara endavant per resoldre, com ells diuen, el “tema català”. La primera és la que planteja Artur Mas i el bloc “pro-consulta” (CIU, ERC, ICV i la CUP). Que Madrid done una resposta legal a la consulta. És a dir, que les 2.300.000 persones que van participar en el procés i sobretot les 1.900.000 que van votar a favor del “sí” a la independència siguen escoltades i que se’ls deixe votar en una consulta legal de caràcter vinculant. La segona la que planteja el PSOE de Pedro Sánchez i el PSC de Miquel Iceta. Ells proposen un canvi en la Constitució Espanyola per fer d’Espanya un Estat Federal i on Catalunya tingue un encaix diferent del que té ara amb més competències i un nou sistema de finançament. La tercera ve de grups polítics com IU d’Alberto Garzón , PODEMOS de Pablo Iglesias i altres formacions de l’anomenada “izquierda plural”. Aquests defensen que es canvie la Constitució Espanyola per tal que un dels articles que la formen especifique el “dret a l’autodeterminació” i a que es pugue dur a terme una consulta pactada amb l’Estat. Més o menys és el plantejament que té el bloc “pro-consulta” a Catalunya, però d’una manera acord amb la Carta Magna. Un clar exemple seria Escòcia, amb una consulta pactada per ambdues parts. I la quarta i última és la del Govern de Mariano Rajoy. És una postura que no sorprén a ningú, la de mirar cap a un altre costat i deixar que el problema passe de llarg. La Constitució no és pot tocar, la sobirania recau en tot el poble espanyol i la nació espanyola és indivisible. Evidentment a Catalunya hi ha un problema que cal resoldre. No és el moment de mirar cap a altre costat com si no estiguera passant res tal i com fa el PP. La societat catalana en la majoria està dient que ja hi ha prou.
Que és el moment de seure, parlar i de fer política. I som molts en la resta d’Espanya que també pensem el mateix. Pot ser les coses darrerament no s’han fet bé amb els catalans i catalanes. Fa 8 anys es va aprovar el nou Estatut que agradava a pràcticament tothom i que va ser aprovat pel 75% dels electors en referèndum, pel Parlament Autonòmic, Congrés dels Diputats i Senat. Ara bé, el PP es va encarregar de dur-lo als tribunals i el mateix Tribunal Constitucional va tirar enrere uns quants articles. Amb aquelles retallades el text ja no agradava a tothom. Va ser el darrer atac al poble català i va ser el desencadenant de tot el que està passant ara. De fet hi ha polítics independentistes que diuen que si l’Estatut s’haguera quedat com estava, ara no estaríem així, o almenys amb tanta clamor popular. Segons la meua opinió crec que cal seure a parlar. Cal fer una reforma de la Constitució per transformar Espanya en un Estat Federal i on, evidentment, els pobles puguen decidir el seu futur. Jo sóc nascut a Castelló de la Plana i des de fa poc més de 4 anys visc a Catalunya.
No sóc independentista ni votaria “sí” en un referèndum ja que vull un Estat Federal i on els pobles siguen solidaris els uns amb els altres d’una manera més justa. Ara bé, sí que crec en la democràcia i en que la gent i els pobles puguen decidir quin futur volen per a ells. Quanta més democràcia, una societat millor. No penseu que tot això ha acabat. Estem encara al principi de tot i recorde que en 6 mesos tenim eleccions municipals i autonòmiques, i en 1 any eleccions generals. La societat espanyola està molt canviant i tot està per enlaire. Veurem.
Pablo Gil Navarro
