Raquel Garrigues Sanchis
Segur que molts de vosaltres recordeu encara el berenar que vos esperava a casa quan eixíeu de l’escola i com el gaudíeu acompanyats de ‘Bola de Drac’, ‘Les tres bessones’ o ‘Els guardians de la galàxia’.
D’acord que llavors l’oferta d’espais televisius de producció valenciana i en la nostra llengua no era la que encara hui desitgem i no hem aconseguit ni de prop, però nosaltres podem dir que tinguérem l’oportunitat de créixer amb el que més ens agradava en aquella època: amb els dibuixos animats en la nostra llengua materna.
Amb el pas dels anys, no sols els xiquets s’han quedat sense espais televisius que els oferisquen entreteniment en valencià, sinó que tots ens hem adonat que el panorama de la televisió valenciana s’ha anat enfosquint fins al punt que hem hagut de viure la manipulació del nostre mitjà de comunicació més fort i el seu darrer tancament.
Avui els xiquets no poden veure els seus dibuixos animats en valencià. Han de recórrer a canals que els ofereixen una programació que no els ensenya res de la nostra cultura, que els desculturalitzen i els submergeixen en uns costums i uns valors que no són els seus.
Els no tan xiquets, d’altra banda, ens trobem desorientats. No sabem on hem d’anar per veure una de les darreres pel·lícules estrenades en valencià, o si cap aquesta opció, donades les circumstàncies en què vivim actualment, ocasionades pel rebuig i la situació diglòssica a què s’ha d’enfrontar la llengua.
Ben cert és que la producció cinematogràfica valenciana no ha gaudit mai d’un gran públic. Podríem dir que les pel·lícules purament valencianes que han aparegut al llarg del temps segueixen les passes del sainet i no tenen més objectiu que produir la rialla, moltes vegades amb recursos un tant barroers. És així el cas de pel·lícules com ‘El virgo de Visanteta’ o ‘Visanteta estate queta’, dues cintes del segle XX en el valencià més pur.
No hem d’oblidar, però, la tasca de dramaturgs com Carles Alberola, qui amb les seues produccions teatrals i televisives ha aconseguit guanyar-se els valencians. Això sí, tornant un poc als camins del sainet. Pel que respecta a les seues obres teatrals, ha aconseguit dignificar totalment la producció valenciana.
Tot i que a la dècada dels 90 hi havia a terres valencianes més de 60 productores, no s’hi van arribar a produir més de 30 pel·lícules, el que ens indica que hi havia molt poca activitat. Actualment el cinema valencià es troba quasi inactiu i fora de l’abast de tots nosaltres. Ben cert és que podem trobar propostes i activitats de cinema en valencià si ens empenyem i les busquem.
Sense anar més lluny, Escola Valenciana ens ofereix el taller Cinema d’Escola Valenciana, que pretén normalitzar la nostra llengua en l’àmbit del cinema entre l’alumnat. Cada tardor, aquest taller arriba a les escoles i ofereix als xiquets moltes pel·lícules doblades al valencià.
A més, podem gaudir de pel·lícules en la nostra llengua gràcies a Cinema en Valencià, una proposta de les universitats públiques valencianes que, juntament amb altres institucions, promouen l’oferta del cinema en valencià a aquelles poblacions on tenen campus.
També cal dir que la indústria del cinema, en general, ha patit una davallada. Els cines no solen omplir-se tant com ho feien anys enrere i, a més, hem vist com molts d’ells han acabat per tancar les seues portes.
Després de pensar en tot açò, cal que ens plantegem per què no funciona el cine en valencià. Pot ser que la culpa de tot aquest embolic la tinga la falta de subvencions que necessita el cinema local, encara que hi ha qui creu que el que falta és interés per part de la població, a qui ja no li sembla atractiva una pel·lícula on els protagonistes parlen en valencià perquè no estan acostumats a veure-ho.
Tanmateix, pot ser que no n’estiguen acostumats per la falta de recursos i d’oportunitats. Si no els oferim cinema en valencià de qualitat no podem pretendre que ho demanen i, al mateix temps, si no ho demanen, aquest vessant cultural no rebrà subvencions. Així, una vegada més, ens trobem en la mateixa situació: un cercle viciós.
Cinema en valencià, Universitat de València
