Un professor d’un IES de l’Olleria i un col·legi de Xirivella guardonats amb el Baldiri i Reixac

RedactaVeu / Barcelona

El Palau de Pedralbes, a Barcelona, acull demà l’entrega dels XXXV Premis Baldiri i Reixac, convocats per la Fundació Lluís i Carulla i que en aquesta edició compten amb presència valenciana. De fet, en la modalitat de mestres i professors ha sigut reconeguda la tasca del professor natural de Castelló de la Ribera Adolf Murillo, de l’IES Vermellar de l’Olleria. A més, també rebrà premi el CEIP Ramón y Cajal de Xirivella, en la modalitat d’escoles.

Aquests premis, destinats a l’estímul i al reconeixement de l’escola catalana, són dotats per la Fundació Lluís Carulla amb les aportacions voluntàries dels receptors del llibre-nadala que la Fundació trasmet cada any a persones interessades en la nostra cultura.

L’àmbit d’actuació és el dels països de parla catalana. L’organització dels premis compta amb la col·laboració tècnica d’Òmnium Cultural.

En aquesta edició, ha atorgat el premi a mestres i professors en la modalitat d’assaig pedagògic al treball d’Adolf Murillo, Diari d’una no proposta. Concretament, el veredicte explica que el premi ha sigut concedit “a una experiència reeixida que constitueix una aposta per l’aprenentatge des de la participació activa dels alumnes i que n’estimula l’esperit de descoberta”. Es tracta d’un diari on conflueixen l’experiència personal i les activitats professionals, i on es deixa testimoni del procés d’aprenentatge dels alumnes i del professor. Hi apareixen idees, dubtes, reflexions, observacions i apunts del dia a dia d’una classe de música a Secundària, incloent-hi les dificultats i les vacil·lacions dels alumnes. Aquesta proposta, “innovadora i creativa, treballa d’una manera engrescadora la música del segle XXI aprofitant les possibilitats que ofereix l’ús de les noves tecnologies”.

Pel que fa a la modalitat d’escoles, el CEIP Ramon y Cajal, de Xirivella ha sigut reconegut per oferir un projecte educatiu orientat a aconseguir la cohesió social d’un barri que acull població procedent de països i continents diversos. La voluntat dels mestres per assolir-ho ha impulsat la normalització lingüística i el desenvolupament d’iniciatives que la reforcen, entre les quals escau destacar l’ús de la música per a l’aprenentatge de la poesia en català. L’entusiasme i el treball en equip dels especialistes de música i d’educació del cos fan que tots els nens i nenes de l’escola compartisquen poesies-cançons com a referent i fil conductor de la vida diària del centre.