Diari La Veu del País Valencià
Esteve Campus: Hem creat una gran sensibilització a tota la comunitat algueresa
RNA / Andorra

L’any 1993 l’entusiasme d’un grup de joves i d’amics i l’empenta d’Òmnium Cultural de Catalunya neix l’Òmnium Cultural de l’Alguer. L’objectiu, valoritzar la cultura i la llengua pròpies d’aquesta ciutat del nord-oest de Sardenya.

La seva activitat durant aquests vint anys ha consistit en conferències, presentacions de llibres i publicacions en alguerès a més de certàmens de diferents tipus en la varietat local de català. Fins i tot, fins al 2011 i durant dotze anys s’ha fet una hora d’alguerès a les escoles arribant a un total de 80 classes cobrint 1.500 joves algueresos en una ciutat de 40.000 habitants.

També és rellevant veure com s’ha fet estret el lligam amb l’altre costat del Mediterrani que la Generalitat i l’Institut Ramon Llull hi ha obert representació. Un gran pòsit en dues dècades. Davant d’això, el president de l’entitat, Esteve Campus no dubta de afirmar que “per tota la comunitat algueresa és estada una iniciativa més que positiva, havent deixat un senyal del qual encara avui n’hi ha els efectes positius”.

Però no tot són flors i violes. Qui no ha sentit a dir d’algú que ha viatjat a l’Alguer i no hi ha sentit parlar alguerès? Hi ha un procés de substitució lingüística galopant però, de moment, entre Òmnium Cultural i les altres entitats “hem creat una gran sensibilització a tota la comunitat algueresa damunt el fet que no és possible deixar perdre la nostra identitat i la nostra llengua”.

Per Esteve Campus “el problema és aqueix: a Itàlia, a Sardenya i a l’Alguer no és obligatori l’ensenyament en alguerès. És una llei regional qui permet portar-ne avant l’ensenyament, però això no és suficient per blocar la substitució lingüística”. Per tant, reivindica la necessitat d’una “intervenció institucional en l’àmbit escolàstic, ministerial i regional. Per a això ja hi ha iniciatives per fer-ho més gran. No hem arribat al final”.

Òmnium Cultural de l’Alguer treballa colze a colze amb les institucions, sobretot el comú de l’Alguer, que ha tirat endavant iniciatives com l’obertura d’una oficina de política lingüística, ha començat a traduir les deliberacions de la junta municipal al català i ha engegat una campanya de promoció de l’alguerès sota l’eslògan En alguerès té més gust.

A més, a proposta d’Òmnium Cultural de l’Alguer i d’altres entitats, ja ha iniciat converses amb l’empresa que gestiona l’aeroport per aconseguir que la megafonia de la terminal també soni en català.

La veritat és que el síndic Steffano Lubrano ha mostrat des del principi del mandat una voluntat ‘extremament positiva’, segons el president d’Òmnium.

“Ha anat a coses concretes que pareixen petites però per la nostra realitat són importants”. Però sempre hi ha més per fer. En tot cas, el món associatiu no pateix pel que pugui passar si Lubrano no surt reelegit. “La voluntat és general”, diu, i recorda que el síndic anterior, d’un altre partit, avui a l’oposició, també és sensible a la qüestió de la llengua. “No hi ha divisions damunt d’aqueixa línia. No hi és gent a favor i gent contraria a la tutela de la nostra cultura i la nostra llengua. Gràcies a Déu tenim la màxima unitat”.

També els joves aposten per l’alguerès. Si més no, després d’estimular-los en aquest sentit. Campus explica: “Nosaltros havem cercat des de l’any passat de crear iniciatives per interessar los joves en l’alguerès i n’hem tingut resultats positius. Los joves són interessats. Pareix que no s’hi interessen però quan són estimulats veiem que los efectes són positius i no només comprenen l’alguerès sinó que el saben parlar”.

La commemoració dels vint anys d’Òmnium Cultural ha començat amb una taula rodona, fa unes setmanes, per repassar l’activitat feta fins ara. Però això és amb la idea de tenir ben analitzat el punt de partida per tirar endavant moltes més iniciatives per reforçar l’alguerès.

De fet, passat l’estiu es farà una conferència amb representació nacional d’Òmnium Cultural per traçar el full de ruta de la secció algueresa per seguir treballant per la llengua i la cultura pròpies de l’anomenada barceloneta sarda.

Comparteix

Icona de pantalla completa