Que hi ha un canvi en la manera de fer en la política és evident. Les grans marques “de tota la vida”, PP i PSOE, estan caduques, vinculades amb una manera de fer que sempre ha deixat de costat la ciutadania i on lladres i corruptes han viscut a tutti plen, a costa de tots nosaltres mentre patíem (i patim, que açò no ha acabat) una de les pitjors crisis econòmiques d’aquest país. Una marca més que l’altra, pensareu. Sí, però cap de les dos pot donar lliçons de res a ningú.
“No és hora de pensar en si som de dretes o d’esquerres”, vaig escoltar divendres passat al debat organitzat pel Casal. No em deixa de sorprendre aquesta coincidència. Els uns, no s’han considerat mai de dretes, sinó de centre-dreta, cosa que no s’ha cregut mai ningú. I els altres, s’han sorprés a ells mateixos trobant-se amb una evolució radical: aquell líder seu amb pantalons de pana i camisa de quadres poc es diferencia ara dels dretans amb camisa i corbata. Les persones que defensaven el roig socialista es troben ara amb un descolorit roig emblavit. Mentrestant, el blau és més blau que mai. I les similituds, evidentment, no queden només en el color. Diverses decisions de pes preses conjuntament ens han portat on estem ara mateix.
No podem oblidar que, si bé ha estat el govern del PP qui ens ha portat a l’actual situació educativa d’atac indiscriminat a l’escola pública i un aclaparador suport a l’escola concertada en detriment de la pública, va ser el PSOE qui va crear els concerts educatius allà pels anys 80 i mai no han trobat el moment de revisar-los. Si bé ha estat i està el PP qui ataca indiscriminadament la nostra llengua, inventant fins i tot una patètica “Llei de Senyes d’Identitat”, va ser el PSOE qui va crear l’exempció lingüística a Alacant. No puc evitar veure l’indiscutible evidència: si el PP ha fet tot el que ha fet, ha sigut perquè el PSOE li va obrir la porta.
És el moment de mirar a les persones als ulls, de parlar amb sinceritat i amb honestedat. Ho pot fer el PSOE, això? No. Ho pot fer el PP? Rotundament, no. Arrosseguen massa. Al PP li pesa la corrupció amb el cas Gürtel, Bárcenas, Emarsa, Nóos… i ara Rus, Rato i Rita, que sembla un acudit. Però és que la trama amb major número de polítics implicats és la dels ERO d’Andalusia, associat al PSOE. Això és així. En un mes, no estarem plantejant-nos l’elecció del més simpàtic o el més guapet, estarem davant l’elecció de les mans en qui volem deixar el govern de casa nostra.
Perquè una cosa és innegable: si Filiberto Tortosa és PP i Jorge Rodríguez és PSOE, Joan Gilabert és Compromís, i cadascú d’ells respon davant la seua marca. Hi ha qui se n’avergonyeix i l’amaga, i hi ha qui la reconeix perquè se’n sent ben orgullós. A qui voleu donar les explicacions que s’hagen de donar? A Rajoy, a Sánchez o a Mónica Oltra? A Madrid o a València?
Vos vaig a ser molt clareta. Com sempre. Els únics que poden mirar als ulls a les persones, amb la cara alta i l’esquena tranquil·la és la gent que s’ha dedicat a denunciar els casos de corrupció, a treballar per les persones escoltant-les i, sobretot, prometent el que saben que es pot fer, i no més. Estic convençuda que us ve una única formació política al cap: Compromís. Si sou sincers amb vosaltres mateixos, reconeixereu que tinc raó, encara que no ho digueu en veu alta.
Sílvia Ureña
Compromís per Ontinyent
