Ahir fou el dia nacional del País Valencià, i per tant el dia d’estar orgullosos de ser valencians, però també el dia de reflexionar sobre com estem, com estàvem i cap a on anem els ciutadans deste país.
Com estem els valencians hui en el 2013?
De tots és sabut que els drets, els símbols, les tradicions i la cultura dels valencians han estat perseguits i després menyspreats, reprimits i oblidats. Fins i tot la nostra llengua es parla menys que mai per molt que ladministració valenciana fa vore que la cuida i la respecta. Això és mentida, l’administració i el govern valencià la menyspreen i la discriminen.
Ahir, després de més de trenta anys d’autogovern de 2ª, els valencians estàvem com a poble no pitjor que mai, sinó en perill dextinció, en perill de ser absorbits per la cultura, la llengua i les tradicions espanyoles, més poderoses políticament, conseqüentment cultural i econòmicament.
Després de més de 30 anys d’estatut encara hui en dia hi ha xiquets i xiquetes que no poden anar a escola en valencià, en la seua llengua, 30 anys després d’autogovern no podem viure en valencià , no tenim ni premsa ni jutjats, ni en moltes ocasions administració que parle la nostra llengua.
Tot açò ja ho sabíem bé de temps, de la batalla d’Almansa, els borbons, la dictadura feixista del general Franco… mai ens han deixat vertebrar-nos com a poble. Però ara, a part de latac als nostres trets diferencials, ens trobem davant dun nou atac, un atac al nostre nivell de vida, un atac a la nostra qualitat de vida, i el que és pitjor, un atac a la qualitat de vida dels nostres fills. Latac a l’educació pública, a la sanitat i al serveis socials farà una societat més injusta i menys vertebrada i menys feliç col·lectivament.
No fa molt els valencians érem líders a Espanya en riquesa, feina, exportacions, agricultura, indústria… Teníem una renda de les més altes d’Espanya.
Ara en el 2013 som líders a Espanya en pobresa, atur, desfeta del territori, fracàs escolar i falta de futur i horitzó.
A pesar d’això hui els valencians, tot i estar pitjor que mai, som dels que més impostos paguem a Espanya, i Espanya se’ls gasta malament i en altres territoris que ja són més rics que nosaltres i viuen millor que nosaltres.
Fa sols una setmana vèiem com la comunitat d’Extremadura, malgrat ser receptor nét, és a dir que cobra més que paga de Madrid, baixava el IRPF igual que l’IVA, o feia una paga als jubilats per compensar la pèrdua de poder adquisitiu.
Mentre els valencians contribuíem com els que més, rebem com els que menys i des de Madrid dóna igual que governe calle gènova que calle ferraz, com abans sempre sempre governen perjudicant els interessos del valencians.
Ara els polítics del pp i del psoe, els dos partits que han governat tant a Espanya com a València, parlen de falta de finançament. Però quina barra tenen estos polítics que fan els pressupostos a Madrid i quan estan a València diuen que ens falten diners i són ells el que fan el pressupostos, no els pressupostos, els sistemes de finançament, els estatus dautonomia, les inversions territorials… partits que diuen una cosa a Madrid i un altra cosa a València, diuen una cosa quan governen i un altra quan estan a l’oposició.
I que no ens traguen l’excusa dels diners, de diners n’hi ha per al que volen.
50.000 milions en AVE per a unir totes les províncies amb Madrid, 21 anys fent AVE a Espanya, el 1r país d’Europa en km d’AVE i el segon del món després de Xina, i els valencians encara no estem connectats amb Europa, mentre l’AVE Toledo-Albacete tanca als sis mesos d’obrir perquè tenia entre set i nou passatgers al dia mentre que en direcció a Barcelona i Europa, on hi han milers de passatgers, no es fa l’AVE.
Valencians i valencianes, el poder està a Madrid, les decisions que afecten la nostra qualitat de vida estan a Madrid, els nostres fills estudiaran o tindran futur per decisions que fan a Madrid partits que tenen la seu a Madrid.
Com deia, celebrar el 9 doctubre ha de ser festiu i reivindicatiu, però no tots poden reivindicar, perquè hi ha qui són els responsables de la situació que tenim.
Que no diguen que és pels diners, que de diners n’hi ha, a part dels 50.000 milions en AVE, 6185 milions en laeroport de Madrid, la meitat del deute d’Aaena o els 5.600 milions en les radials de Madrid, ja quebrades per cert, i que ara haurem de pagar entre tots.
De diners n’hi ha per a estar al servei dels que manen del poder, com en el cas del rescat a la banca, 60.000 milions més per la banca. De recursos n’hi ha perquè es gasten al gust de Madrid, 60.000 milions pel rescat de la banca que en gran part hem pagat els valencians i ara resulta que ens hem quedat sense cap entitat financera valenciana. Mes pèrdua de poder i de futur per als valencians que paguem i no tindrem cap entitat financera valenciana
On està el banc de València, Bancaixa i la CAM? Qui governava en eixes entitats? Com sempre la calle Ferraz i Gènova.
Hem de reivindicar i celebrar, també podem celebrar que les coses estan canviant i el més segur és que d’ací a poc els valencians estaran governats per un partit d’ací, fet ací per als d’ací, en definitiva, tindrem un partit propi que dirà a Madrid i a València el mateix, el que interessa als valencians.
Valencians i valencianes, som a les portes de ser un poble més normal amb un partit propi al servei dels interessos nostres, un País Valencià amb partits valencians que estan governant, pensant en la nostra qualitat de vida.
El panorama polític valencià promet, tenim futur si anem junts pensant en valencià.
Bon futur valencians.
Com estem els valencians hui en el 2013?
De tots és sabut que els drets, els símbols, les tradicions i la cultura dels valencians han estat perseguits i després menyspreats, reprimits i oblidats. Fins i tot la nostra llengua es parla menys que mai per molt que ladministració valenciana fa vore que la cuida i la respecta. Això és mentida, l’administració i el govern valencià la menyspreen i la discriminen.
Ahir, després de més de trenta anys d’autogovern de 2ª, els valencians estàvem com a poble no pitjor que mai, sinó en perill dextinció, en perill de ser absorbits per la cultura, la llengua i les tradicions espanyoles, més poderoses políticament, conseqüentment cultural i econòmicament.
Després de més de 30 anys d’estatut encara hui en dia hi ha xiquets i xiquetes que no poden anar a escola en valencià, en la seua llengua, 30 anys després d’autogovern no podem viure en valencià , no tenim ni premsa ni jutjats, ni en moltes ocasions administració que parle la nostra llengua.
Tot açò ja ho sabíem bé de temps, de la batalla d’Almansa, els borbons, la dictadura feixista del general Franco… mai ens han deixat vertebrar-nos com a poble. Però ara, a part de latac als nostres trets diferencials, ens trobem davant dun nou atac, un atac al nostre nivell de vida, un atac a la nostra qualitat de vida, i el que és pitjor, un atac a la qualitat de vida dels nostres fills. Latac a l’educació pública, a la sanitat i al serveis socials farà una societat més injusta i menys vertebrada i menys feliç col·lectivament.
No fa molt els valencians érem líders a Espanya en riquesa, feina, exportacions, agricultura, indústria… Teníem una renda de les més altes d’Espanya.
Ara en el 2013 som líders a Espanya en pobresa, atur, desfeta del territori, fracàs escolar i falta de futur i horitzó.
A pesar d’això hui els valencians, tot i estar pitjor que mai, som dels que més impostos paguem a Espanya, i Espanya se’ls gasta malament i en altres territoris que ja són més rics que nosaltres i viuen millor que nosaltres.
Fa sols una setmana vèiem com la comunitat d’Extremadura, malgrat ser receptor nét, és a dir que cobra més que paga de Madrid, baixava el IRPF igual que l’IVA, o feia una paga als jubilats per compensar la pèrdua de poder adquisitiu.
Mentre els valencians contribuíem com els que més, rebem com els que menys i des de Madrid dóna igual que governe calle gènova que calle ferraz, com abans sempre sempre governen perjudicant els interessos del valencians.
Ara els polítics del pp i del psoe, els dos partits que han governat tant a Espanya com a València, parlen de falta de finançament. Però quina barra tenen estos polítics que fan els pressupostos a Madrid i quan estan a València diuen que ens falten diners i són ells el que fan el pressupostos, no els pressupostos, els sistemes de finançament, els estatus dautonomia, les inversions territorials… partits que diuen una cosa a Madrid i un altra cosa a València, diuen una cosa quan governen i un altra quan estan a l’oposició.
I que no ens traguen l’excusa dels diners, de diners n’hi ha per al que volen.
50.000 milions en AVE per a unir totes les províncies amb Madrid, 21 anys fent AVE a Espanya, el 1r país d’Europa en km d’AVE i el segon del món després de Xina, i els valencians encara no estem connectats amb Europa, mentre l’AVE Toledo-Albacete tanca als sis mesos d’obrir perquè tenia entre set i nou passatgers al dia mentre que en direcció a Barcelona i Europa, on hi han milers de passatgers, no es fa l’AVE.
Valencians i valencianes, el poder està a Madrid, les decisions que afecten la nostra qualitat de vida estan a Madrid, els nostres fills estudiaran o tindran futur per decisions que fan a Madrid partits que tenen la seu a Madrid.
Com deia, celebrar el 9 doctubre ha de ser festiu i reivindicatiu, però no tots poden reivindicar, perquè hi ha qui són els responsables de la situació que tenim.
Que no diguen que és pels diners, que de diners n’hi ha, a part dels 50.000 milions en AVE, 6185 milions en laeroport de Madrid, la meitat del deute d’Aaena o els 5.600 milions en les radials de Madrid, ja quebrades per cert, i que ara haurem de pagar entre tots.
De diners n’hi ha per a estar al servei dels que manen del poder, com en el cas del rescat a la banca, 60.000 milions més per la banca. De recursos n’hi ha perquè es gasten al gust de Madrid, 60.000 milions pel rescat de la banca que en gran part hem pagat els valencians i ara resulta que ens hem quedat sense cap entitat financera valenciana. Mes pèrdua de poder i de futur per als valencians que paguem i no tindrem cap entitat financera valenciana
On està el banc de València, Bancaixa i la CAM? Qui governava en eixes entitats? Com sempre la calle Ferraz i Gènova.
Hem de reivindicar i celebrar, també podem celebrar que les coses estan canviant i el més segur és que d’ací a poc els valencians estaran governats per un partit d’ací, fet ací per als d’ací, en definitiva, tindrem un partit propi que dirà a Madrid i a València el mateix, el que interessa als valencians.
Valencians i valencianes, som a les portes de ser un poble més normal amb un partit propi al servei dels interessos nostres, un País Valencià amb partits valencians que estan governant, pensant en la nostra qualitat de vida.
El panorama polític valencià promet, tenim futur si anem junts pensant en valencià.
Bon futur valencians.
Vicent Xavier Vila i Mas
