Com a exemple, Josep Renau, per Abel Pujol

15 juny 2015 01:00h
Josep Renau
 
València alça el puny amb força, amb la seva mà esquerra. Els resultats de les eleccions celebrades el passat 24 de maig omplen les institucions dels colors autòctons de la terra, el roig i el taronja, colors típics del capvespre i l’alba de la formosa horta valenciana; sembla que els valencians han decidit posar-se de cul al blau del mar. Potser han entès que la capacitat onírica del Mediterrani no omple el budell i l’aigua salina no sacia la set, ans al contrari, corromp l’organisme a la velocitat de la llevantada.
 
Així, s’ha arribat a un acord polític “socialment compromès” amb els que pateixen, el poble afamat, indignat i enganyat, que s’ha vist perseguit per paraules “castisses” que gairebé no comprenia i que, alhora, se li han volgut imposar, quasi obligant-los a oblidar les paraules pròpies.
 
Els nous dirigents saben que l’herència que reben pot estar hipotecada... però somriuen i diuen voler mirar endavant, ja que la feina és ingent i de la seva celeritat depèn la seva realització. Potser el que haurien de fer abans és mirar enrere, ben enrere.
 
Josep Renau i Berenguer fou un famós cartellista, grafista, pintor i foto-muntador valencià que va néixer a la ciutat de València l’any 1907 i va morir a Berlín Oriental el 1982. La seva obra ha estat reconeguda internacionalment, erigint-se com un artista imprescindible del cartell i del mural polític del segle XX. Però, Renau sempre va dir que la seva gran obra, de la que més n’estava orgullós va ser la tasca realitzada com a director general de Bellas Artes, càrrec que va ocupar des del setembre de 1936 al febrer del 1938, en plena guerra civil.
 

The American Way of Life, 1977.
 
Renau va demostrar amb èxit com organitzar i alhora integrar el poble en les polítiques que desenvolupava. Va oferir la seva capacitat personal i les seves aptituds artístiques al servei del poble per tal que aquest el correspongués unint-hi les seves en benefici de la causa que defensava i els objectius que pretenia. Va saber elegir els col·laboradors més idonis. I va confiar en els seus principis com a motors i catalitzadors de la seva acció, amb només 29 anys...

Josep Renau és el responsable de l’inventari i la preservació de totes les obres d’art dels territoris que es trobaven en zona republicana, del satisfactori trasllat de les col·leccions artístiques més importants durant la guerra, de l’aplaudida configuració del pavelló espanyol a l’Exposició Universal de París l’any 38, on s’exposà per primer cop el Gernika (un encàrrec del artista valencià a Picasso) i , sobretot, és responsable d’una gestió administrativa amb recursos molt limitats però alhora efectiva, propera i integradora.
 

Josep Renau. Foto: UV.
 
L’exemple de Renau és vàlid, avui més que mai, pels governants valencians que s’auto-defineixen com sorgits del poble i pel poble, que han promès treballar pel benefici col·lectiu de la Comunitat. No serà fàcil. Si segueixen el llegat de Renau és clar que les eines les aportaran ells; pintar el mural, però, és la qüestió que haurà de pertànyer al poble.
 
Abel Pujol Duaigües
LaCalderaProduccions
next