L’Elx no podia baixar. I es així que la mobilització fou immediata. Ràpidament les comissions aparegueren a tot arreu per fer front a la situació. L’alcalde, el primer, al capdavant de la gran manifestació cívica; les forces de l’oposició, una mica darrere, però allí estaven també; les associacions de festers, les penyes, etc. Tots donant la cara; tots fent paret per aguantar l’Elx. El prestigi de quasi 100 anys d’història, la imatge de tot un poble s’havia posat en dubte. I els empresaris fent-se els ronses, perquè calia retratar-se amb algun duro, però allí estaven també. Calia donar a l’Elx, ara en problemes, el que l’Elx ens havia donat abans: nom, imatge, prestigi. Anys enrere i com a eslògan, algun partit en les eleccions municipals plantejava que una ciutat de primera necessitava un equip de primera; i viceversa. La idea era que fer pujar l’equip a 1a era com pujar la ciutat a la divisió d’honor; mantenir l’equip en 1a, era mantenir la ciutat en l’òrbita de les grans ciutats, en honor i en prestigi. I ara, (per raons anti-esportives, segons diuen alguns que no vénen al cas) la situació era precisament la contrària, fer baixar l’Elx a 2a seria com fer baixar la ciutat de categoria. Però el que podia ser pitjor era que baixara a 2a B; seria massa, com caure en un descrèdit exagerat.
I ara, sense entrar en els perquès de la situació, sense demanar responsabilitats als que han pogut gestionar administrativament i esportivament el club, sense saber massa de les raons esportives o anti-esportives que han fet descendir l’Elx a 2a (en realitat a 2a B), la pregunta que es planteja és: ¿el prestigi, el nom i la imatge d’una ciutat com Elx es mesura per l’equip de futbol? ¿Realment l’esforç de mantenir un equip en primera es mantenir una ciutat en primera? Voldria equivocar-me, però la resposta no pot ser positiva. Deixe el món de les escoles, els menjadors infantils, l’assistència mèdica, l’habitatge de la gent, els serveis socials per a persones dependents, els barris marginals, etc. que parlen per si mateix. Ara tan sols vull comentar algunes coses en relació amb el mon del treball i de la principal activitat industrial d’Elx, eixa activitat a la qual es dediquen la majoria d’aquests empresaris que han salvat l’Elx. ¿Què significa treballar en la sabata en un poble com Elx? ¿Quina imatge té eixa sabata? ¿Transmet una impressió capdavantera, de prestigi, de qualitat, d’innovació? ¿O més bé es una imatge impopular, de desprestigi, d’inseguretat, de precarietat, d’explotació? Vostès tenen la paraula, les imatges, les sensacions i les realitats. Ho poden comprovar en els milers i milers de dones sense assegurança que continuen treballant en la sabata, en els milers i milers d’homes que treballant deu hores al dia, cotitzen, quan ho fan, per una o dues hores. Parlar de salaris dignes, de prestacions socials, de futur, en la sabata és parlar d’utopies. Eixes són les imatges i les sensacions que en realitat ha transmès el treball de la sabata en Elx. Però això sí, l’Elx s’ha salvat.
I després de salvar l’Elx (un equip en dificultats), em pregunte on estan les moltes penyes, associacions, regidors, alcaldes, gent de l’oposició, i també empresaris, que es posen al capdavant d’una manifestació quan una empresa, o les empreses en general, tenen dificultats o tanquen en Elx. Pensem que una empresa d’Elx, siga la que siga, sempre arrossegarà la imatge del poble. El tancament d’una d’elles no sols significa tancar una font de treball, sinó també el desprestigi i el descrèdit d’un poble que deixa que s’enderroquen les seues empreses. Així doncs, ara per ara s’haurà salvat l’Elx, i amb aquesta mobilització social i col·lectiva del poble d’Elx, ha estat un exemple per rescatar una empresa a Elx. Esperem que quan puguen haver altres situacions d’empreses en dificultats a Elx, tant l’empresariat com aquest poble, també sàpiguen donar-nos bons exemples. D’una altra manera, la imatge del poble d’Elx sempre quedarà en entredit.
Josep-Antoni Ybarra
Professor a la Universitat d’Alacant
