Ací s’estableix que serà interpretat, en versió completa o breu, en actes en els quals assistisquen la Família Reial, president del Govern, en els homenatges a la bandera, esportius amb representació oficial d’Espanya i en els altres previstos en el Reglament d’Honors Militars. Què fem en les processons, actes religiosos i festius, que no estan citats específicament en el Reial Decret? L’enumeració de situacions es limita a les esmentades, i per tant, exclou les altres? En les últimes setmanes, aquesta qüestió s’ha accentuat i ens plouen les consultes arran de la polèmica que s’ha suscitat en diversos municipis de la Comunitat Valenciana i que ha tingut un notable impacte mediàtic en els àmbits autonòmic i nacional.
Alcaldes de diversos municipis donen, de fet, interpretacions totalment oposades, i és per açò que l’FSMCV ha demanat al Govern un dictamen a través de la Delegació del Govern de la Comunitat Valenciana. Aquesta petició es va enviar fa uns dies després d’una reunió entre les parts per a sol·licitar suport als programes per a la internacionalització i la declaració d’utilitat pública de les societats musicals valencianes i on l’assumpte de l’Himne va haver de tractar-se per la seua presència mediàtica i pel neguit que provoca en el nostre col·lectiu.
Un exemple: municipi valencià d’uns 1.000 habitants, 20 d’agost passat. El nou alcalde del citat municipi interpreta que la Llei és restrictiva i no ha d’interpretar-se l’Himne en traure les imatges del temple per a la processó, diu a la banda de música, formada en la porta de l’església que no el toquen. El rector argumenta que en «l’església mana ell» i fa entrar la banda dins de l’església perquè s’interprete en l’interior. I per ordre d’aquest el toquen tres vegades seguides. Vuit minuts d’Himne quan la durada normal és d’uns dos. El poble espera en el carrer, estupefacte. Músics cap a dins, músics cap a fora. Uns esbronquen els músics, uns altres els aplaudeixen. I tot açò ocorre el dia de «festa major» de la població. Molt trist.
L’FSMCV lidera un moviment associatiu que, a la Comunitat Valenciana, conformen 547 societats musicals i que compta amb 40.000 músics en les seues bandes, orquestres i altres grups, amb 60.000 alumnes i al voltant de 4.000 professors en les seues escoles de música. El suport a aquestes entitats el donen més de 200.000 socis.
Segons un estudi de la Universitat de València, aquest moviment associatiu és el primer agent cultural de la nostra comunitat i realitza anualment uns 5.000 concerts i més d’11.000 participacions en cercaviles, processons i altres festes de carrer. La prolífica activitat suposa més del 50% del que fan totes les societats musicals de l’Estat Espanyol.
Incidim en això perquè el tema concerneix uns altres milers d’actes que es celebren a Espanya i la controvèrsia ha instal·lat un dubte raonable en promotors (ajuntaments, associacions festeres, religioses…) i societats musicals, sobre si s’està respectant la llei. Els músics no haurien d’estar enmig de partidaris o no que s’interprete el nostre Himne ja que se succeeixen situacions polaritzades que no ajuden a posar sentit comú en el centre de l’assumpte.
Tot ens porta a pensar que els arguments que s’enfronten són la tradició i el laïcisme de l’Estat, oblidant que hi ha una llei que haurà d’aclarir l’organisme legislatiu corresponent. No correspon a l’FSMCV interpretar la Llei, ni tampoc a afeccionats al Dret que diuen coses com que hem esbiaixat la Generalitat Valenciana en alguna cosa en la qual no té competències.
Les nostres preferències individuals, les dels músics valencians, no tenen espai en una polèmica que té un marc legislatiu que ho regula, per la mateixa raó que no som lliures de decidir si pagar o no impostos, si anar o no a 160 quilòmetres per hora o, en suma, si complir o no la llei. A ella i a la seua adequada interpretació apel·la l’FSMCV des del primer moment. Aquesta és la qüestió.
Pedro Rodríguez és president de l’FSMCV.
