El govern de Mariano Rajoy pot haver modificat el rebut de la contribució per al 2016 a un total de 2.831 municipis de l’Estat (el 35%), dels quals 173 són valencians (el 32%). Tot això sense que els regidors ni alcaldes d’Alfauir, Almoines, Barx, Bellreguard, Gandia o Xeresa -per esmentar els sis afectats de la meua comarca- hagen votat res en sessió plenària. Com i per què?
Al 2013, el Govern de Rajoy va aprovar la Llei 16/2013 de 29 d’octubre que modificava – entre altres- la Llei del Cadastre Immobiliari. Amb aquesta modificació, el Ministeri d’Hisenda pot ordenar que puge o baixe el valor cadastral de cases i solars com ja ha fet per al 2016 amb l’ordre HAP/1952/2015. Unes decisions que abans sols depenien del plenari de cada municipi. Però aquestes ordres del Ministeri afecten de forma distinta a uns municipis que a altres, depenent de quan el plenari va aprovar la darrera revisió cadastral.
Per classificar-ho, podríem dir que en un primer grup estarien els municipis que van aprovar la seua darrera revisió cadastral abans del 2003. Ací, el ministre Montoro entén que els valors estan per davall del 50% del valor de mercat i, ordena increments que poden arribar a un 13% (en el cas de Xeresa, ha sigut del 10%, sobre valors aprovats al 2001). En un segon grup, el Ministeri d’Hisenda inclou els municipis que feren la darrera revisió cadastral després del 2006. En aquests, el Ministeri pot ordenar disminucions dels valors fins al 27%. La resta, 5.290 municipis, són els que feren la revisió entre el 2003 i el 2006 que mantindran el valor.
Hem parlat del valor cadastral però, i el percentatge que cada ajuntament aplica a aquest valor per treure l’import del rebut a pagar? Els ajuntaments poden modificar aquesta càrrega fiscal a la baixa i compensar l’increment de valors imposat pel Ministeri? Difícilment aquesta compensació serà mai del 100%, ni considere prudent fer-ho alegrement per tres raons derivades de la política imposada pel Ministeri d’Hisenda als ajuntaments i veïns.
La primera raó, de caràcter legal i econòmic, afectaria els moltíssims ajuntaments que tenen en vigor un Pla d’Ajust imposat al 2012 com a condicionant del Pla de Proveïdors. Aquests plans obliguen a un creixement sostingut de la recaptació de l’IBI.
En segon lloc, situant-nos en context i posem els peus a terra. Aquesta ordre d’increment de valors és un objectiu de la Llei 16/2013 de 29 d’octubre. No ens despistem: no estem parlant d’una iniciativa aïllada del “cadastre” i puntual, sinó de tot un nou marc legal de mesures tributàries i financeres que defineixen el “nou” finançament local. Seria absurd i contraproduent pretendre compensar o combatre-ho, des de l’esquifida autonomia local. Ens agrade o no, aquestes revisions són eines per complir amb la Llei 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera. Són, de per si, una “compensació” davant la incapacitat del Govern d’Espanya per garantir el finançament local.
Efectivament la tercera raó no és una altra que el vergonyós sistema de finançament local d’Espanya. Si el percentatge de la recaptació total de l’Estat que transfereix als Ajuntaments és ridícul, la seguretat que ens dóna és lamentable. Amb el govern de Rajoy i el PP s’imposen les retallades i les impresentables obligacions de tornar part de la transferències d’anys anteriors, atès que el mateix ministeri s’havia equivocat fent les previsions!, ( anys 2008, 2009 i 2013 ). Augmentar l’IBI i fer els serveis “no deficitaris” són les “compensacions” imposades. Què podem compensar els Ajuntaments?
La reivindicació d’un finançament local just i una major autonomia local havia unit, històricament, el municipalisme de tots els colors. Amb Rajoy i Montoro, el PP s’ha quedat sol i contra tots. El PP ens ha maltractat a colps de decrets, abusant de poder contra l’autonomia local i excusant-se en una ideologia recentralitzadora. L’únic que han aconseguit és desviar l’atenció cap als Ajuntaments per tal d’amagar el seu gran fracàs en matèria de deute i finançament: eliminar el deute dels Ministeris en un Estat amb les principals competències transferides a moltes autonomies per una banda i garantir el finançament just d’autonomies com la nostra.
Al 2013, el Govern de Rajoy va aprovar la Llei 16/2013 de 29 d’octubre que modificava – entre altres- la Llei del Cadastre Immobiliari. Amb aquesta modificació, el Ministeri d’Hisenda pot ordenar que puge o baixe el valor cadastral de cases i solars com ja ha fet per al 2016 amb l’ordre HAP/1952/2015. Unes decisions que abans sols depenien del plenari de cada municipi. Però aquestes ordres del Ministeri afecten de forma distinta a uns municipis que a altres, depenent de quan el plenari va aprovar la darrera revisió cadastral.
Per classificar-ho, podríem dir que en un primer grup estarien els municipis que van aprovar la seua darrera revisió cadastral abans del 2003. Ací, el ministre Montoro entén que els valors estan per davall del 50% del valor de mercat i, ordena increments que poden arribar a un 13% (en el cas de Xeresa, ha sigut del 10%, sobre valors aprovats al 2001). En un segon grup, el Ministeri d’Hisenda inclou els municipis que feren la darrera revisió cadastral després del 2006. En aquests, el Ministeri pot ordenar disminucions dels valors fins al 27%. La resta, 5.290 municipis, són els que feren la revisió entre el 2003 i el 2006 que mantindran el valor.
Hem parlat del valor cadastral però, i el percentatge que cada ajuntament aplica a aquest valor per treure l’import del rebut a pagar? Els ajuntaments poden modificar aquesta càrrega fiscal a la baixa i compensar l’increment de valors imposat pel Ministeri? Difícilment aquesta compensació serà mai del 100%, ni considere prudent fer-ho alegrement per tres raons derivades de la política imposada pel Ministeri d’Hisenda als ajuntaments i veïns.
La primera raó, de caràcter legal i econòmic, afectaria els moltíssims ajuntaments que tenen en vigor un Pla d’Ajust imposat al 2012 com a condicionant del Pla de Proveïdors. Aquests plans obliguen a un creixement sostingut de la recaptació de l’IBI.
En segon lloc, situant-nos en context i posem els peus a terra. Aquesta ordre d’increment de valors és un objectiu de la Llei 16/2013 de 29 d’octubre. No ens despistem: no estem parlant d’una iniciativa aïllada del “cadastre” i puntual, sinó de tot un nou marc legal de mesures tributàries i financeres que defineixen el “nou” finançament local. Seria absurd i contraproduent pretendre compensar o combatre-ho, des de l’esquifida autonomia local. Ens agrade o no, aquestes revisions són eines per complir amb la Llei 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera. Són, de per si, una “compensació” davant la incapacitat del Govern d’Espanya per garantir el finançament local.
Efectivament la tercera raó no és una altra que el vergonyós sistema de finançament local d’Espanya. Si el percentatge de la recaptació total de l’Estat que transfereix als Ajuntaments és ridícul, la seguretat que ens dóna és lamentable. Amb el govern de Rajoy i el PP s’imposen les retallades i les impresentables obligacions de tornar part de la transferències d’anys anteriors, atès que el mateix ministeri s’havia equivocat fent les previsions!, ( anys 2008, 2009 i 2013 ). Augmentar l’IBI i fer els serveis “no deficitaris” són les “compensacions” imposades. Què podem compensar els Ajuntaments?
La reivindicació d’un finançament local just i una major autonomia local havia unit, històricament, el municipalisme de tots els colors. Amb Rajoy i Montoro, el PP s’ha quedat sol i contra tots. El PP ens ha maltractat a colps de decrets, abusant de poder contra l’autonomia local i excusant-se en una ideologia recentralitzadora. L’únic que han aconseguit és desviar l’atenció cap als Ajuntaments per tal d’amagar el seu gran fracàs en matèria de deute i finançament: eliminar el deute dels Ministeris en un Estat amb les principals competències transferides a moltes autonomies per una banda i garantir el finançament just d’autonomies com la nostra.
Tomàs Ferrandis Moscardó.
Alcalde de Xeresa.
